Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Una aproximació a l'estudi dels processos de canvi lingüístic en varietats geogràfiques no prestigioses: el cas de la Conca de Tremp, per Sílvia Romero Galera


CONTINUA


Gràfic 2. Probabilitats d’aplicació de les variables dependents A, B i D

probabilitats d'aplicació de les variables dependents A, B i D

5. Conclusions

Des del punt de vista descriptiu, hem destacat el caràcter de zona de transició intradialectal de la parla de la Conca de Tremp, en què dominaria el manteniment dels principals trets vocàlics i consonàntics comuns del català nord-occidental i destacarien certs indicis de canvi lingüístic que es podrien estar generalitzant en algunes terminacions verbals. Tanmateix, a nivell morfosintàctic estaríem assistint a l’avanç de les formes més generals, siguin normatives, estàndard o prestigioses.

Tot aprofundint en el comportament dels aspectes morfològics de què ens hem ocupat, en termes d’estat dels processos de canvi lingüístic hem comprovat com les variants plenes lo/los de l’article definit masculí i me, te, se dels pronoms febles singulars mantindrien una presència gairebé testimonial en l’ús oral de situacions formals de la parla de la Conca de Tremp, ateses les altíssimes probabilitats de pèrdua obtingudes. El procés d’implantació de les variants reforçades pròpies de l’ús general, vehiculades per l’escola i els mitjans de comunicació i, doncs, altament disponibles, es veuria favorit pels factors estil de parla preparat, formació universitària & coneixement de català escrit, i context vocàlic precedent. També la variant analògica de primera persona mos es trobaria inscrita en un procés de canvi avançat, tot i que les dades percentuals li atorguin certa vitalitat especialment associada a l’estil de parla espontani i als informants amb formació secundària o professional i sense competència en català escrit. Aquesta mateixa situació es reproduiria en el cas de les variants en u dels adjectius possessius femenins, ja que la influència exercida pels factors innovadors i conservadors que hem anat exposant resulta similar. En aquest context únicament diferiria el percentatge de pèrdua, menys elevat que en la variable de pronoms febles de primera persona del plural, i el fet de trobar-nos davant d’un cas de variants fonètiques. Precisament aquest aspecte és comú al tret que s’ha revelat com a més conservador, però que se circumscriu exclusivament a la zona de la Conca de Tremp, el pallarès i el ribagorçà. Efectivament, l’alternança entre les variants sonoritzades i sordes dels adjectius demostratius sembla no traduir-se en avanços ràpids del procés de substitució per influència de l’escolarització, dels mitjans de comunicació, de la llengua escrita, tot i que els resultats probabilístics apuntarien l’afavoriment de l’aplicació de la variable que exercirien els factors corresponents a l’estil de parla preparat i als informants menors de 30 anys.

6. Bibliografia

ALAMON, F.; ANDREU, M. (1992): "Aportació a la fonètica del català nord-occidental". Collegats 5,

355-369.

ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (1929-1932): La flexió verbal en els dialectes catalans. Barcelona: Publicacions de l’Oficina Romànica, fasc. I-IV.

ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (1930-1962): Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 10 vol.

ALDC. Atlas Lingüístic del Domini Català. Enquestes a poblacions i base de dades per preguntes. Institut d’Estudis Catalans. [Consulta de material inèdit, setembre de 2000].

ANDREVA, G.; RAMONEDA, R.; TOLDRÀ, R. (1992): "El pallarès a la Vall d’Àssua". Collegats 5, 369-380.

BARRULL, A.; SISTAC, R. (1992): "Fronteres polítiques i dialectals a la Terreta (Ribagorça)". A: AA.DD. 3, Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Lingüística Social. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 51-62. També reproduït a (1987): Collegats 1, 87-98.

BIBILONI, G. (1997): Llengua estàndard i variació lingüística. València: Tres i Quatre.

CASANOVAS, M.; CREUS, I. (1999): "Apunts sobre el lleidatà: fonètica i morfosintaxi". Zeitschrift für Katalanistik. Revista d’Estudis Catalans 12 (Tübingen, 1999), 83-108.

COLL, P. (1990): "El parlar del Pallars". Ilerda/Humanitats XLVIII. 2a època, 197-200.

COLL, P. (1991): El parlar del Pallars. Barcelona: Empúries.

COROMINES, J. (1935): "El parlar de Cardós i Vall Ferrera". Butlletí de Dialectologia Catalana XXIII, 241-331. Reproduït a COROMINES, J. (1976): Entre dos llenguatges. Barcelona: Curial edicions, 29-67.


6 de 7