|
Gràfic 2. Probabilitats
daplicació de les variables dependents A, B i D
5. Conclusions
Des del punt de vista
descriptiu, hem destacat el caràcter de zona de transició intradialectal de la parla de
la Conca de Tremp, en què dominaria el manteniment dels principals trets vocàlics i
consonàntics comuns del català nord-occidental i destacarien certs indicis de canvi
lingüístic que es podrien estar generalitzant en algunes terminacions verbals.
Tanmateix, a nivell morfosintàctic estaríem assistint a lavanç de les formes més
generals, siguin normatives, estàndard o prestigioses.
Tot aprofundint en
el comportament dels aspectes morfològics de què ens hem ocupat, en termes destat
dels processos de canvi lingüístic hem comprovat com les variants plenes lo/los
de larticle definit masculí i me, te, se dels pronoms febles singulars
mantindrien una presència gairebé testimonial en lús oral de situacions formals
de la parla de la Conca de Tremp, ateses les altíssimes probabilitats de pèrdua
obtingudes. El procés dimplantació de les variants reforçades pròpies de
lús general, vehiculades per lescola i els mitjans de comunicació i, doncs,
altament disponibles, es veuria favorit pels factors estil de parla preparat, formació
universitària & coneixement de català escrit, i context vocàlic precedent.
També la variant analògica de primera persona mos es trobaria inscrita en un
procés de canvi avançat, tot i que les dades percentuals li atorguin certa vitalitat
especialment associada a lestil de parla espontani i als informants amb formació
secundària o professional i sense competència en català escrit. Aquesta mateixa
situació es reproduiria en el cas de les variants en u dels adjectius possessius
femenins, ja que la influència exercida pels factors innovadors i conservadors que hem
anat exposant resulta similar. En aquest context únicament diferiria el percentatge de
pèrdua, menys elevat que en la variable de pronoms febles de primera persona del plural,
i el fet de trobar-nos davant dun cas de variants fonètiques. Precisament aquest
aspecte és comú al tret que sha revelat com a més conservador, però que se
circumscriu exclusivament a la zona de la Conca de Tremp, el pallarès i el ribagorçà.
Efectivament, lalternança entre les variants sonoritzades i sordes dels adjectius
demostratius sembla no traduir-se en avanços ràpids del procés de substitució per
influència de lescolarització, dels mitjans de comunicació, de la llengua
escrita, tot i que els resultats probabilístics apuntarien lafavoriment de
laplicació de la variable que exercirien els factors corresponents a lestil
de parla preparat i als informants menors de 30 anys.
6.
Bibliografia
ALAMON, F.;
ANDREU, M. (1992): "Aportació a la fonètica del català nord-occidental". Collegats
5,
355-369.
ALCOVER, A. M.;
MOLL, F. de B. (1929-1932): La flexió verbal en els dialectes catalans. Barcelona:
Publicacions de lOficina Romànica, fasc. I-IV.
ALCOVER, A. M.;
MOLL, F. de B. (1930-1962): Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca:
Editorial Moll, 10 vol.
ALDC. Atlas
Lingüístic del Domini Català. Enquestes a poblacions i base de dades per preguntes.
Institut dEstudis Catalans. [Consulta de material inèdit, setembre de 2000].
ANDREVA, G.;
RAMONEDA, R.; TOLDRÀ, R. (1992): "El pallarès a la Vall dÀssua". Collegats
5, 369-380.
BARRULL, A.;
SISTAC, R. (1992): "Fronteres polítiques i dialectals a la Terreta
(Ribagorça)". A: AA.DD. 3, Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Lingüística Social. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 51-62.
També reproduït a (1987): Collegats 1, 87-98.
BIBILONI, G.
(1997): Llengua estàndard i variació lingüística. València: Tres i Quatre.
CASANOVAS, M.;
CREUS, I. (1999): "Apunts sobre el lleidatà: fonètica i morfosintaxi". Zeitschrift
für Katalanistik. Revista dEstudis Catalans 12 (Tübingen, 1999), 83-108.
COLL, P. (1990):
"El parlar del Pallars". Ilerda/Humanitats XLVIII. 2a època, 197-200.
COLL, P. (1991): El
parlar del Pallars. Barcelona: Empúries.
COROMINES, J.
(1935): "El parlar de Cardós i Vall Ferrera". Butlletí de Dialectologia
Catalana XXIII, 241-331. Reproduït a COROMINES, J. (1976): Entre dos llenguatges.
Barcelona: Curial edicions, 29-67. |