Segons es desprèn del tractament de les dades recollides, les formes plenes dels pronoms febles singulars serien un tret en avançat procés de substitució –probabilitat d’aplicació de la variable pèrdua de formes pronominals plenes singulars del 0.967 (vegeu Gràfic 1 i Gràfic 2)–. Hem adduït diverses raons per explicar el fet que aquest tret marcat presentés una probabilitat d’aplicació de la variable lleugerament inferior si la comparem amb la variable corresponent a l’article definit: la raó més destacable seria la disponibilitat de formes plenes en l’ús general, concretament en combinacions binàries enclítiques i proclítiques davant de pronoms que no siguin hi, ho; així com la recomanació estilística vigent d’usar la forma plena de tercera persona davant de verb començat per [s–]. Aquest segon aspecte podria explicar els resultats percentuals que indiquen un lleugeríssim major conservadurisme en la tercera persona, davant de la primera persona, pràcticament substituïda per la forma reforçada. Els resultats probabilístics ratificarien aquests indicis, atès que la primera persona afavoriria l’aplicació de la variable, mentre que la tercera persona no l’afavoriria. Seguint la línia encetada en l’anàlisi d’altres variables, hem observat el mateix comportament dels factors explicatius estil de parla preparat i nivell d’instrucció universitari & coneixement de català escrit en el sentit que afavoririen l’aplicació de la variable, davant de l’estil de parla espontani i el nivell d’instrucció secundari o professional & no-coneixement de català escrit que resultarien no afavorir l’aparició de variants reforçades. Pel que fa al grup de factors context articulatori precedent es confirmarien les hipòtesis plantejades, resultant que la presència de vocal precedent afavoriria l’aplicació de la variable, mentre que la pausa o consonant precedents no l’afavoririen. Aquests resultats globals, que indicarien un predomini clar de les formes reforçades en l’ús oral actual de la parla de la Conca de Tremp, difereixen sensiblement de la informació de què es disposa d’altres zones del domini occidental, caracteritzades per una major presència de formes plenes, almenys en règim d’alternança amb les formes reforçades.

Gràfic 1. Percentatges d’aplicació de les variables dependents

Finalment, en l’anàlisi del comportament de la variable pèrdua de les formes en u de l’adjectiu possessiu femení ens trobaríem davant d’una situació d’alternança que avançaria a favor de les variants innovadores, ja que el percentatge d’aplicació de la variable és del 62% (vegeu Gràfic 1). Per factors, i d’acord amb el comportament majoritari de la resta de trets, l’estil de parla preparat i el nivell d’instrucció universitari & coneixement de la llengua escrita presenten percentatges elevats de realitzacions amb –v–; per contra, els percentatges d’aquestes variants relacionats amb l’estil de parla espontani i el nivell d’instrucció secundària o professional & no-coneixement de català escrit serien francament baixos. Per edats, obtindríem una estratificació en l’ús de variants amb –v– que va del més baix en els informants de més de 55 anys, al més alt en la franja de menys de 30 anys, passant per un nivell intermedi en els informants d’entre 30 i 55 anys, fet que li atorga la característica clàssica de generació de transició.