Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Identitat i usos lingüístics a Catalunya, per Albert Fabà, Olga Gàlvez, Joan Manrúbia i Noemí Ubach


CONTINUA


Gràfic 10. Ús del català en diferents situacions i identitat lingüística. 2000. Percentatges

ús del català en diferents situacions i identitat lingüística

Cal tenir en compte per interpretar bé el gràfic que les dades es refereixen només a les persones que afirmen usar el català, ni el castellà ni ambdues llengües. És a dir quin percentatge de catalanòfons, bilingües i castellanòfons afirmen que usen el català en aquests contextos, per dir-ho d’una altra manera.

Primerament, l’estructura de les línies és molt semblant a la de les dades generals: sempre s’usa més en situacions més impersonals i oficials que en d’altres on el contacte és més personal. L’únic cas que potser cal comentar per separat és el de l’ús a la feina. Aquí, d’una banda, és on els castellanòfons tenen els seus valors més alts i, per contra, paradoxalment, els catalanòfons els més baixos. No estarà de més recordar que els primers són els que més consideren que sabent català és més fàcil trobar feina. Encara que només sigui en algunes feines determinades (les relacionades amb l’administració, l’ensenyament, la sanitat, etc.) sembla que aquest és el context més favorable, pels que no consideren el català com la seva llengua, per utilitzar-la.

En segon lloc, és ben clar que, també aquí, la identitat lingüística és un dels elements fonamentals que expliquen l’ús lingüístic. Valors dels catalanòfons entre el 76,5% i el 87,6% (sempre al voltant del 80%), mentre que els bilingües oscil·len entre el 22,2% i el 51,9% (una oscil·lació, per cert, molt important, gairebé de 30 punts) i els castellanòfons sempre es queden amb índexs molt baixos (exceptuant la "punta" de la feina, amb un 18,5%).

Finalment, l’ús escrit, sempre per sota de les altres dades (excepte, però, el cas dels bilingües, tot i que la diferència és tan petita que no és significativa).

3.2. La llengua de l’última conversa no familiar

En l’enquesta es preguntava sobre la llengua de l’última conversa no familiar. Segons les persones que n’han fet el treball de camp, els enquestats es paraven un moment a pensar i responien. Sembla, clar, doncs, que és una dada més relacionada amb els fets "reals" que amb les opinions dels subjectes sobre el seu ús del català.

El resultat, plenament coherent, d’altra banda, amb els d’altres enquestes, és que l’ús no familiar del català se situa a Catalunya al voltant del 50%.

Fem-ne, però, el creuament amb la identitat lingüística.

Gràfic 11. Última conversa en català i identitat lingüística. 2000. Percentatges

última conversa en català i identitat lingüística

Com veiem, aquesta variable està fortament correlacionada amb l’ús, com ja havíem vist en el gràfic 10, tot i que no plenament.

Així, si considerem les dades d’ambdòs gràfics, tot i que la majoria dels catalanòfons usen el català, n’hi ha una minoria (entre un 10 i un 20%) que no l’utilitzen tan àmpliament; i el mateix passa amb els castellanòfons, que tot i que utilitzen majoritàriament el castellà, n’hi ha entre un 5 i un 15% aproximadament que usen més el català, tot depenent, òbviament dels diversos contextos.

3.3. Llengua de les enquestes

I acabem aquest recorregut sobre l’ús lingüístic amb les dades de la llengua de les enquestes. El protocol era molt clar. Els entrevistadors s’adreçaven d’entrada a la persona entrevistada en català, i només canviaven d’idioma si l’entrevistat ho feia.

Aquesta dada ens pot indicar quin seria l’ús del català en un context favorable, totalment hipotètic, això sí. Si tots els parlants establissin el contacte lingüístic amb una persona que els parlés, d’entrada, en català, la conseqüència, pel que fa al nombre de converses en català, seria aquesta xifra.


5 de 6