|
Gràfic 10. Ús del català en diferents
situacions i identitat lingüística. 2000. Percentatges
Cal tenir en compte per interpretar bé el gràfic que les dades es refereixen
només a les persones que afirmen usar el català, ni el castellà ni ambdues llengües.
És a dir quin percentatge de catalanòfons, bilingües i castellanòfons afirmen que usen
el català en aquests contextos, per dir-ho duna altra manera.
Primerament, lestructura
de les línies és molt semblant a la de les dades generals: sempre susa més en
situacions més impersonals i oficials que en daltres on el contacte és més
personal. Lúnic cas que potser cal comentar per separat és el de lús a la
feina. Aquí, duna banda, és on els castellanòfons tenen els seus valors més alts
i, per contra, paradoxalment, els catalanòfons els més baixos. No estarà de més
recordar que els primers són els que més consideren que sabent català és més fàcil
trobar feina. Encara que només sigui en algunes feines determinades (les relacionades amb
ladministració, lensenyament, la sanitat, etc.) sembla que aquest és el
context més favorable, pels que no consideren el català com la seva llengua, per
utilitzar-la.
En segon lloc, és ben
clar que, també aquí, la identitat lingüística és un dels elements fonamentals que
expliquen lús lingüístic. Valors dels catalanòfons entre el 76,5% i el 87,6%
(sempre al voltant del 80%), mentre que els bilingües oscil·len entre el 22,2% i el
51,9% (una oscil·lació, per cert, molt important, gairebé de 30 punts) i els
castellanòfons sempre es queden amb índexs molt baixos (exceptuant la "punta"
de la feina, amb un 18,5%).
Finalment, lús escrit, sempre per sota de les altres dades (excepte,
però, el cas dels bilingües, tot i que la diferència és tan petita que no és
significativa).
3.2. La llengua de lúltima
conversa no familiar
En lenquesta es
preguntava sobre la llengua de lúltima conversa no familiar. Segons les persones
que nhan fet el treball de camp, els enquestats es paraven un moment a pensar i
responien. Sembla, clar, doncs, que és una dada més relacionada amb els fets
"reals" que amb les opinions dels subjectes sobre el seu ús del català.
El resultat, plenament
coherent, daltra banda, amb els daltres enquestes, és que lús no
familiar del català se situa a Catalunya al voltant del 50%.
Fem-ne, però, el creuament amb
la identitat lingüística.
Gràfic 11. Última conversa en
català i identitat lingüística. 2000. Percentatges
Com veiem, aquesta variable està fortament correlacionada amb lús, com ja
havíem vist en el gràfic 10, tot i que no plenament.
Així, si considerem les dades
dambdòs gràfics, tot i que la majoria dels catalanòfons usen el català,
nhi ha una minoria (entre un 10 i un 20%) que no lutilitzen tan àmpliament; i
el mateix passa amb els castellanòfons, que tot i que utilitzen majoritàriament el
castellà, nhi ha entre un 5 i un 15% aproximadament que usen més el català, tot
depenent, òbviament dels diversos contextos.
3.3.
Llengua de les enquestes
I acabem aquest recorregut
sobre lús lingüístic amb les dades de la llengua de les enquestes. El protocol
era molt clar. Els entrevistadors sadreçaven dentrada a la persona
entrevistada en català, i només canviaven didioma si lentrevistat ho feia.
Aquesta dada ens pot
indicar quin seria lús del català en un context favorable, totalment hipotètic,
això sí. Si tots els parlants establissin el contacte lingüístic amb una persona que
els parlés, dentrada, en català, la conseqüència, pel que fa al nombre de
converses en català, seria aquesta xifra. |