|
La
pregunta que es va fer era "quina llengua parla majoritàriament quan...: va a
comprar, ha de demanar informació a una persona desconeguda, parla amb un policia
municipal, a la feina, amb els veïns, amb els amics i quan escriu una nota". No
es van llegir les diverses opcions de resposta i, tot i així, una part dels enquestats
responien "tant el català com el castellà", sense inclinar-se prioritàriament
per cap de les dues llengües. La primera observació és la diferència entre els casos orals i lúnica
situació que exigeix un cert domini de lescriptura. Mentre en els sis primers la
llengua dús majoritari és el català, sempre al voltant del 50%, la majoria
escriuen les seves notes en castellà, el 53,8% més concretament. Aquest fet saddiu
amb limportant percentatge de persones que encara no sap escriure en la llengua
pròpia del país, un 54,2% segons les dades del cens de lany 1996.
En segon lloc, sembla que, tot
i que sense oscil·lacions exagerades, que van del 52,9% de lús a les botigues al
44,3% amb els veïns (aproximadament, uns nou punts de diferència) el català susa
més en situacions més impersonals i més "oficials", mentre que té un ús
més baix en les que implica un grau de coneixement personal més alt. Aquest fet sembla
que està associat, alhora, amb un ús més intens dambdues llengües en els darrers
casos. Probablement, això no vol dir que amb un mateix veí sutilitzen, barrejats,
tant el català com el castellà, sinó que hom parla amb alguns veïns en castellà, i
amb daltres en català. I igual a la feina, o amb els amics. Tot depenent, també,
de com els hagis conegut, dentrada. És sabut que és molt difícil canviar de
llengua de relació quan has conegut a alguna persona en una determinada llengua. Un canvi
molt més difícil com més gran sigui la intensitat emotiva de la relació.
Finalment, la segona opció
sempre és el castellà, que es mou entre el 30% i el 40%, tot depenent de
loscil·lació de la tercera, la dambdues llengües, ja que les dues
línies són marcadament asimètriques: quan luna puja, laltra baixa, i a
linrevés, excepte en les situacions més "personalitzades" (amb els
veïns i els amics), on el creixement dambdues llengües es fa a costa del català,
i no del castellà, que es manté.
Convé intentar esbrinar com ha evolucionat aquest ús durant els últims anys.
Ho podem fer, ja que tenim resultats de diversos anys, pràcticament amb les mateixes
preguntes, o molt semblants (1978, 1993 i 1998, amb les enquestes del CIS; 2000, amb la de
Fabà et al.), tal com es pot veure al gràfic 9.
Gràfic 9. Individus que
utilitzen majoritàriament el català en diferents contextos. 1978, 1993, 1998 i 2000.
Percentatges
Font: CIS 1978, 1993
i 1998, Fabà et al. 2000
Com es pot veure, els resultats
són molt semblants durant lúltima dècada, ja que les diferències es produeixen a
conseqüència de les diverses situacions i no tant perquè shagi produït un
augment o un descens de lús social del català. No obstant, entre el 1978 i el 1993
sí que hi ha contrastos importants, especialment en els dos darrers casos, on sha
produït un augment significatiu de lús.
Resulta interessant creuar les
dades del gràfic 9 amb les de la identitat lingüística. |