La primera observació és la diferència entre els casos orals i l’única situació que exigeix un cert domini de l’escriptura. Mentre en els sis primers la llengua d’ús majoritari és el català, sempre al voltant del 50%, la majoria escriuen les seves notes en castellà, el 53,8% més concretament. Aquest fet s’addiu amb l’important percentatge de persones que encara no sap escriure en la llengua pròpia del país, un 54,2% segons les dades del cens de l’any 1996.

En segon lloc, sembla que, tot i que sense oscil·lacions exagerades, que van del 52,9% de l’ús a les botigues al 44,3% amb els veïns (aproximadament, uns nou punts de diferència) el català s’usa més en situacions més impersonals i més "oficials", mentre que té un ús més baix en les que implica un grau de coneixement personal més alt. Aquest fet sembla que està associat, alhora, amb un ús més intens d’ambdues llengües en els darrers casos. Probablement, això no vol dir que amb un mateix veí s’utilitzen, barrejats, tant el català com el castellà, sinó que hom parla amb alguns veïns en castellà, i amb d’altres en català. I igual a la feina, o amb els amics. Tot depenent, també, de com els hagis conegut, d’entrada. És sabut que és molt difícil canviar de llengua de relació quan has conegut a alguna persona en una determinada llengua. Un canvi molt més difícil com més gran sigui la intensitat emotiva de la relació.

Finalment, la segona opció sempre és el castellà, que es mou entre el 30% i el 40%, tot depenent de l’oscil·lació de la tercera, la d’ambdues llengües, ja que les dues línies són marcadament asimètriques: quan l’una puja, l’altra baixa, i a l’inrevés, excepte en les situacions més "personalitzades" (amb els veïns i els amics), on el creixement d’ambdues llengües es fa a costa del català, i no del castellà, que es manté.

Convé intentar esbrinar com ha evolucionat aquest ús durant els últims anys. Ho podem fer, ja que tenim resultats de diversos anys, pràcticament amb les mateixes preguntes, o molt semblants (1978, 1993 i 1998, amb les enquestes del CIS; 2000, amb la de Fabà et al.), tal com es pot veure al gràfic 9.

Gràfic 9. Individus que utilitzen majoritàriament el català en diferents contextos. 1978, 1993, 1998 i 2000. Percentatges

Font: CIS 1978, 1993 i 1998, Fabà et al. 2000

Com es pot veure, els resultats són molt semblants durant l’última dècada, ja que les diferències es produeixen a conseqüència de les diverses situacions i no tant perquè s’hagi produït un augment o un descens de l’ús social del català. No obstant, entre el 1978 i el 1993 sí que hi ha contrastos importants, especialment en els dos darrers casos, on s’ha produït un augment significatiu de l’ús.

Resulta interessant creuar les dades del gràfic 9 amb les de la identitat lingüística.