Pel que fa a l'ajut de les tècniques instrumentals, el mateix Labov ja va destacar la importància de les dades acústiques en l'establiment d'al.lofonies més riques i precises. La voluntat d'evitar les transcripcions impressionístiques amb l'adopció de tècniques empíriques de validació de dades fonètiques ha estat present en alguns treballs sobre variables fonològiques. No obstant això, els esmentats treballs han hagut de limitar les anàlisis experimentals a un mostratge de les dades, a causa de la lentitud del procés d'anàlisi i del seu elevat cost. Ens trobem, doncs, amb al.lofonies determinades experimentalement, però amb quantificacions fetes amb l'establiment de "classes de sons", definides generalment pel criteri auditiu (10).

Amb l'imparable avenç tecnològic ha arribat la solució a les mancances a què ens referíem, de tal manera que la darrera generació de sonògrafs de l'empresa KAY ha desenvolupat tot un seguit de millores i noves prestacions, de les quals voldríem destacar dues incorporacions fonamentals: a) l'anàlisi del so en temps real, això és, la definició de l'ona complexa en una pantalla segons els paràmetres acústics desitjats; i b) la connexió del sonògraf a un ordinador mitjançant una interfície, que permet emmagatzemar les dades sonogràfiques sense necessitat d'imprimir-les (11). L'estalvi de temps i econòmic és obvi, alhora que el nou sistema permetrà tractar les dades en futurs treballs sense haver de recórrer a la tasca, sempre feixuga, de buscar novament els mots dins de les cintes enregistrades.

Sembla clar, doncs, que el mètode experimental en fonètica pot millorar determinats aspectes de la metodologia sociolingüística. Al nostre parer, el punt central és la incorporació d'un enregistrament professional a l'entrevista sociolingüística, que garanteixi una acurada anàlisi instrumental de les dades.

Si l'investigador vol obtenir substància fònica que pugui ser analitzada acústicament, ha de centrar els seus esforços en les següents qüestions:

a) Proveir-se d'un utillatge de qualitat. Actualment, la tecnologia digital ha suposat un salt qualitatiu molt important en relació a l'enregistrament analògic; convé no oblidar que la tria del micròfon també serà molt important, ja que el resultat final d'un enregistrament sempre coincideix amb la qualitat de l'element més deficient amb què s'ha treballat.

b) Aconseguir unes condicions d'enregistrament al màxim d'òptimes possible. L'entrevista sociolingüística no es pot fer en un laboratori de fonètica experimental: hom recomana que es faci al domicili de l'informant, lloc on se sent més segur i còmode; tanmateix, una estratègia d'accés adequada -sovint amb la participació de "mitjancers"- ens ha de permetre crear unes condicions de pseudolaboratori, que evitin els principals factors de distorsió del so, a saber, els sorolls interiors i exteriors, la reververació i l'eco (12).

La comunió metodològica proposada troba el seu principal obstacle en la superació de la paradoxa de l'observador. Aquest és el punt essencial, que s'ha d'intentar combatre mitjançant l'adopció de tot un seguit d'estratègies tendents a reduir la formalitat de la conversa. Al capdavall, la intervenció professional de l'investigador acabarà sent clau en l'èxit de l'entrevista.

Miquel Àngel Pradilla Cardona
Universitat Rovira i Virgili

Bibliografia de referència

BASTARDAS, A. i SOLER, J. (eds.) (1988), Sociolingüística i llengua catalana, Barcelona, Empúries.

BELL, A. (1984), Language style as audience design, "Language in Society", 13, pàgs. 145-204.

BIERBACH, C. (1988), Les actituds lingüístiques, dins A. BASTARDAS i SOLER, J. (eds.) (1988:155-183).

BOURDIEW, P. i L. BOLTANSKI (1975), Le fetichisme de la langue, dins Actes de la recherche en Sciences Sociales, 4, pàgs. 2-35.

CEDERGREN, H. (1973), The interplay of social and factors in Panama, Tesi Doctoral, Cornell University.

- (1987), Consideraciones sociolingüísticas sobre la micro-evolución lingüística, dins LÓPEZ MORALES, H. i VAQUERO, M. (1987), Actas del I Congreso Internacional sobre el Español de América, San Juan, Academia Puertorriqueña de la Lengua Española.

FERGUSON, Ch. (1959), Diglossia, "Word", 15, pàgs. 325-340. Trad. cast. dins de GARVIN, P. i LASTRA, Y. (eds.) (1974), Antología de estudios de Etnolingüística y Sociolingüística, México, Universidad Autónoma de México, pàgs. 247-265.

JONES, D. (1941), Paul Passy, "Le Maître Phonétique", 75; dins SEBEOK, T.A. (ed.) (1976), Portraits of Linguistics, Bloomington, Indiana University Press.

LABOV, W. (1966a), The social stratification of English in New York City, Washington D.C., Center for Applied Linguistics. Reelaboració parcial d'alguns capítols dins Sociolinguistic Patterns, capítols 2, 3, 4 i 6, pàgs. 43-122 i 143-159.

- (1966b), Hypercorrection by the Lower Middle Class as a Factor in Linguistic Change, dins BRIGHT, W. (ed.), Sociolinguistics. Proceedings of the UCLA Sociolinguistics Conference, The Hague, Mouton, pàgs. 84-102. Trad. cast. a (1982), Modelos sociolingüísticos, cap. 5, pàgs. 167-188.

- (1970), The study of language in its context, "Studium Generale", 23, pàgs. 30-87.

- (1971), Methodology, dins A Survey of Linguistic Science, University of Maryland, pàgs. 412-479.

- (1972a), Some Sources in reading for Negro speakers of Non Standard English, dins Language in the Inner City. Studies in the Black English Vernacular, Phipadelphia, University of Pennsylvania Press, pàgs. 3-36.