|
4. Resultats Un cop analitzades
més de 2000 definicions, es van agrupar per nivells dabstracció (de les més
complexes a les més senzilles), així per exemple, definir un cotxe com un mitja de
transport, implica un major grau de complexitat semàntica que no dir que serveix
per anar a lescola; i pe tant estaria inclosa dins el nivell superior
delaboració cognitiva i dabstracció.
Entrant en
lanàlisi dels resultats, el primer que cal destacar és que els subjectes segueixen
els mateixos patrons de resposta en català i en castellà és a dir, que les seves
estructures de construcció dels conceptes són independents de la llengua en la que
sexpressen. En aquest sentit, tant els subjectes oïdors com els sords empran
majoritàriament models de definició en funció dels atributs exclusius de
lespècie (p. ex.: /cotxe/ es guarda al carrer en el pàrking), són
definicions que enumeren característiques específiques del concepte. L altre tipus
de definició principalment utilitzada és la que es basa en la funcionalitat o ús del
objecte. Així per exemple, una definició daquesta tipologia la tenim en la paraula
/cama/: sirve para descansar y dormir.
Un altre evidencia
és que no sembla verificar-se la teoria de que les definicions en làmbit escrit
estan més estructurades perquè la llengua escrita requereix una major elaboració del
discurs, alhora que permet una major reflexió i millor preparació de les respostes.
Entre els
resultats previsibles cal destacar la superioritat dels oïdors en les proves
lingüístiques realitzades. Aquests presenten uns nivells delaboració de les
respostes molt més complexes, menys freqüència derrors (que majoritàriament són
classificats com poc importants), alhora que elaboren respostes més llargues.
Respecte a les
proves de conceptualització els resultats varien significativament. En efecte, al no
intervenir el llenguatge directament, en la prova de la classificació els resultats són
més favorables que en la resta daspectes avaluats. En aquest cas sembla lògic
suposar que els resultats siguin homogenis pel total de la mostra, però la realitat és
que els sords assoleixen clarament nivells més alts de conceptualització que els
oïdors, tot i que les diferències entre ambdós grups no són massa marcades. Aquesta
dada té un gran interès: duna banda, perquè replica els resultats daltres
recerques en les quals els sords presentaven resultats inferiors en la tasca de la
classificació i, de laltra, per les seves implicacions educatives.
Inicialment,
consideràvem que era lògic suposar que hi havia una certa relació entre el nivell
conceptual i la formulació lingüística dels subjectes sords ja que, tal com hem
comentat, el baix rendiment mostrat en algunes investigacions sobre tasques de
classificació, feia presuposar una connexió amb el baix nivell lingüístic. Aquesta
relació no sha evidenciat en la nostra recerca, ja que els infants sords de la
mostra tenen un millor rendiment en la classificació.
Així doncs,
segons els nostres resultats, els sords no tenen problemes en lestructuració
conceptual: el seu nivell de coneixement dels conceptes és elevat. El problema el tenen
en ladquisició del llenguatge, sigui en la llengua que sigui, i concretament en
ladquisició de les paraules que representen els conceptes, ja que és un
aprenentatge formal, i es corre el risc que el sord no integri tot el camp semàntic que
representen. Resulta, doncs, evident que la conceptualització, examinada en la tasca de
classificació en la qual no intervé el llenguatge directament, no presenta dificultats
per als deficients auditius.
Uns altres
resultats demostren que els sords obtenen millors puntuacions en castellà que en català,
mentre que en el cas dels oïdors aconsegueixen resultats més òptims en la modalitat de
llenguatge oral, sigui quina sigui la llengua emprada.
Pel que fa a la
relació entre els resultats globals de les proves i el grau de contacte amb la Ll2 (el
català), la tendència que sobserva, en la majoria dels casos, és que el grup de
sords que té un major contacte amb la Ll2 obté millors resultats en català, mentre que
el grup que té un major contacte amb la Ll1, els té en castellà. |