Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


La influència del bilingüisme en l'alumnat sord a Catalunya,
per Cristina Laborda Molla 


CONTINUA


4. Resultats

Un cop analitzades més de 2000 definicions, es van agrupar per nivells d’abstracció (de les més complexes a les més senzilles), així per exemple, definir un cotxe com un mitja de transport, implica un major grau de complexitat semàntica que no dir que serveix per anar a l’escola; i pe tant estaria inclosa dins el nivell superior d’elaboració cognitiva i d’abstracció.

Entrant en l’anàlisi dels resultats, el primer que cal destacar és que els subjectes segueixen els mateixos patrons de resposta en català i en castellà és a dir, que les seves estructures de construcció dels conceptes són independents de la llengua en la que s’expressen. En aquest sentit, tant els subjectes oïdors com els sords empran majoritàriament models de definició en funció dels atributs exclusius de l’espècie (p. ex.: /cotxe/ es guarda al carrer en el pàrking), són definicions que enumeren característiques específiques del concepte. L’ altre tipus de definició principalment utilitzada és la que es basa en la funcionalitat o ús del objecte. Així per exemple, una definició d’aquesta tipologia la tenim en la paraula /cama/: sirve para descansar y dormir.

Un altre evidencia és que no sembla verificar-se la teoria de que les definicions en l’àmbit escrit estan més estructurades perquè la llengua escrita requereix una major elaboració del discurs, alhora que permet una major reflexió i millor preparació de les respostes.

Entre els resultats previsibles cal destacar la superioritat dels oïdors en les proves lingüístiques realitzades. Aquests presenten uns nivells d’elaboració de les respostes molt més complexes, menys freqüència d’errors (que majoritàriament són classificats com poc importants), alhora que elaboren respostes més llargues.

Respecte a les proves de conceptualització els resultats varien significativament. En efecte, al no intervenir el llenguatge directament, en la prova de la classificació els resultats són més favorables que en la resta d’aspectes avaluats. En aquest cas sembla lògic suposar que els resultats siguin homogenis pel total de la mostra, però la realitat és que els sords assoleixen clarament nivells més alts de conceptualització que els oïdors, tot i que les diferències entre ambdós grups no són massa marcades. Aquesta dada té un gran interès: d’una banda, perquè replica els resultats d’altres recerques en les quals els sords presentaven resultats inferiors en la tasca de la classificació i, de l’altra, per les seves implicacions educatives.

Inicialment, consideràvem que era lògic suposar que hi havia una certa relació entre el nivell conceptual i la formulació lingüística dels subjectes sords ja que, tal com hem comentat, el baix rendiment mostrat en algunes investigacions sobre tasques de classificació, feia presuposar una connexió amb el baix nivell lingüístic. Aquesta relació no s’ha evidenciat en la nostra recerca, ja que els infants sords de la mostra tenen un millor rendiment en la classificació.

Així doncs, segons els nostres resultats, els sords no tenen problemes en l’estructuració conceptual: el seu nivell de coneixement dels conceptes és elevat. El problema el tenen en l’adquisició del llenguatge, sigui en la llengua que sigui, i concretament en l’adquisició de les paraules que representen els conceptes, ja que és un aprenentatge formal, i es corre el risc que el sord no integri tot el camp semàntic que representen. Resulta, doncs, evident que la conceptualització, examinada en la tasca de classificació en la qual no intervé el llenguatge directament, no presenta dificultats per als deficients auditius.

Uns altres resultats demostren que els sords obtenen millors puntuacions en castellà que en català, mentre que en el cas dels oïdors aconsegueixen resultats més òptims en la modalitat de llenguatge oral, sigui quina sigui la llengua emprada.

Pel que fa a la relació entre els resultats globals de les proves i el grau de contacte amb la Ll2 (el català), la tendència que s’observa, en la majoria dels casos, és que el grup de sords que té un major contacte amb la Ll2 obté millors resultats en català, mentre que el grup que té un major contacte amb la Ll1, els té en castellà.


5 de 6