Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Llengua materna, llengua paterna, llengua de la mainadera: qui aprèn què de qui a Catalunya, per Paul O'Donnell


CONTINUA


6d) Sense poder tenir més accés a les guarderies, només podem extreure’n conclusions provisionals. Alguns directors d’escola no van voler obrir les portes a una enquesta externa; a més, altres directors no volien ensenyar-nos serveis i metodologies que anuncien i que, de fet, no ofereixen o no practiquen. (Aquesta informació ens l’han ofert estudiants que eren ajudants dels mestres en diferents guarderies.) Ja per acabar, alguns parvularis es comportaven com a veritables empreses de risc. La directora no tenia el diploma acreditatiu per dirigir l’escola. Un amic o soci (normalment, amiga o sòcia) li havia deixat el seu nom i les seves credencials, i, per tant, aquesta amiga o sòcia passava a ser l’administradora nominal de l’escola (tot i que, de fet, era una directora absent). Tanmateix, el 90% o més de les escoles que vaig visitar disposaven de personal jove, totalment dedicat, que tenia cura dels nens i que estava format bàsicament per dones. Les escoles funcionen relativament bé, tenint en compte les limitacions econòmiques, de dimensió i de personal de Catalunya, així com la barreja lingüística.

6e) El personatge tradicional de la mainadera que conviu amb la família no acostuma a aparèixer en el panorama de Catalunya. Encara que a Catalunya les mares deixen els nens a cura dels avis, la persona que els ha cuidat des del principi no determina el seu món lingüístic. Així, el punt clau que ens hauríem de qüestionar no és qui és la persona que està amb els nens o que en té cura, sinó: "quina llengua utilitzen els nens quan algú els està mirant?"

Paul O'Donnell és professor a la University of Michigan-Flint.

Bibliografia

Ahn, Namkee, and Sara de la Rica. 1997. The Underground Economy in Spain: An Alternative to Applied Economics 29 (6): 733-43.

Capellades, J. and M. Farré. L’evolució de la població de Catalunya: tendencies recents. 1998. In Idescat 1998.

Castonguay, Charles. 1987. Private communication at the University of Ottawa. July 1, 1998.

Chomsky, Noam. 1965. Aspects of a Theory of Syntax. Cambridge, Mass.: MIT Press

Corsetti, Renato. 1996. A Mother Language Spoken Mostly by Fathers. Language Problems and Language Planning 20 (3): 263-273.

Ferguson, Charles A. , and Shirley Brice Heath, eds. 1981. Language in the U.S.A. Cambridge: Cambridge University Press.

Fishman, Joshua. 1965. Who Speaks What Language to Who and When? La Linguistique 2: 67-88.

Gilbert, Glenn G. 1981. French and German: A Comparative Study. In Ferguson and Heath, eds. 1981.

Institut d’Estadistica de Catalunya. 1998. La societat catalana. Barcelona: Idescat.

Moerk, Ernst L. 1992. A first language taught and learned. Baltimore, U.S.A.: Paul H. Brookes Publishing.

O’Donnell, Paul E. 1988. Catalan and Castilian as Prestige Languages: A Tale of Two Cities. 12 (93): 226-238.

________. 1989a. A Study of Linguistically "Mixed" Families in Catalonia, Spain: Pluralism and Politics. Romance Languages Annual, Fall, l988.

________. 1989b. Survey Research in Catalonia: Bilingualism and Bias. Catalan Review 3 (2): 125-136.

________. 1997. The Mixed Marriage in Catalonia and Quebec. Presented at the 1997 Convention of
the Modern Language Association; Toronto, Canada, December, 1997.

Ramirez, A. Alba. 1985. Self-Employment in the Midst of Unemployment. Applied Economics 26 (3): 198-204.

Statistics Canada/Statistique Canada. 1996. Census. Ottawa: Statistics Canada.

Strubell, Miquel. 1990. Barcelona. In Mackey, ed. Unpublished manuscript. Circulated by the Institut de Sociolingüística Catalana, Generalitat de Catalunya.


4 de 4