|
6d) Sense poder tenir més accés a les
guarderies, només podem extreuren conclusions provisionals. Alguns directors
descola no van voler obrir les portes a una enquesta externa; a més, altres
directors no volien ensenyar-nos serveis i metodologies que anuncien i que, de fet, no
ofereixen o no practiquen. (Aquesta informació ens lhan ofert estudiants que eren
ajudants dels mestres en diferents guarderies.) Ja per acabar, alguns parvularis es
comportaven com a veritables empreses de risc. La directora no tenia el diploma
acreditatiu per dirigir lescola. Un amic o soci (normalment, amiga o sòcia) li
havia deixat el seu nom i les seves credencials, i, per tant, aquesta amiga o
sòcia passava a ser ladministradora nominal de lescola (tot i que, de fet,
era una directora absent). Tanmateix, el 90% o més de les escoles que vaig visitar
disposaven de personal jove, totalment dedicat, que tenia cura dels nens i que estava
format bàsicament per dones. Les escoles funcionen relativament bé, tenint en compte les
limitacions econòmiques, de dimensió i de personal de Catalunya, així com la barreja
lingüística.
6e) El personatge
tradicional de la mainadera que conviu amb la família no acostuma a aparèixer en el
panorama de Catalunya. Encara que a Catalunya les mares deixen els nens a cura dels avis,
la persona que els ha cuidat des del principi no determina el seu món lingüístic.
Així, el punt clau que ens hauríem de qüestionar no és qui és la persona que està
amb els nens o que en té cura, sinó: "quina llengua utilitzen els nens quan algú
els està mirant?"
Paul
O'Donnell és professor a la University of Michigan-Flint.
Bibliografia
Ahn, Namkee,
and Sara de la Rica. 1997. The Underground Economy in Spain: An Alternative to Applied
Economics 29 (6): 733-43.
Capellades, J. and
M. Farré. Levolució de la població de Catalunya: tendencies recents. 1998. In
Idescat 1998.
Castonguay, Charles. 1987. Private communication at the University of Ottawa. July 1,
1998.
Chomsky, Noam. 1965. Aspects of a Theory of Syntax. Cambridge, Mass.: MIT Press
Corsetti, Renato.
1996. A Mother Language Spoken Mostly by Fathers. Language Problems and Language Planning
20 (3): 263-273.
Ferguson, Charles
A. , and Shirley Brice Heath, eds. 1981. Language in the U.S.A. Cambridge: Cambridge
University Press.
Fishman, Joshua.
1965. Who Speaks What Language to Who and When? La Linguistique 2: 67-88.
Gilbert, Glenn G. 1981. French and German: A Comparative Study. In Ferguson and Heath,
eds. 1981.
Institut dEstadistica de Catalunya. 1998. La societat catalana. Barcelona: Idescat.
Moerk, Ernst L.
1992. A first language taught and learned. Baltimore, U.S.A.: Paul H. Brookes Publishing.
ODonnell, Paul E. 1988. Catalan and Castilian as Prestige Languages: A Tale of Two
Cities. 12 (93): 226-238.
________. 1989a. A
Study of Linguistically "Mixed" Families in Catalonia, Spain: Pluralism and
Politics. Romance Languages Annual, Fall, l988.
________. 1989b.
Survey Research in Catalonia: Bilingualism and Bias. Catalan Review 3 (2): 125-136.
________. 1997. The Mixed Marriage in Catalonia and Quebec. Presented at the 1997
Convention of
the Modern Language Association; Toronto, Canada, December, 1997.
Ramirez, A. Alba.
1985. Self-Employment in the Midst of Unemployment. Applied Economics 26 (3): 198-204.
Statistics Canada/Statistique Canada. 1996. Census. Ottawa: Statistics Canada.
Strubell, Miquel.
1990. Barcelona. In Mackey, ed. Unpublished manuscript. Circulated by the Institut de
Sociolingüística Catalana, Generalitat de Catalunya. |