|
2. Metodologia (6)
En les més de 120
hores dentrevistes enregistrades que he fet a Catalunya i a la Franja de Ponent, la
qüestió de la llengua que sutilitza per tenir cura dels fills i la llengua del/de
la cangur ha estat un dels aspectes que mha interessat més en el cas dels
matrimonis mixtos. Només en un sol cas he observat que un avi jubilat tenia un paper
important en leducació dun nen (7). En la majoria de casos el pare
era, tal com hauria dit Corsetti (1996: 266), "el vincle dèbil de la transmissió de
la llengua". En les entrevistes que he fet, el pare acostumava a ser fora de casa o
es convertia en un membre silenciós. El 100% de les persones entrevistades coincideixen a
dir que, actualment, la senyora de fer feines no és mai catalanoparlant. Mentre que la
majoria dobservadors afirmaven i el que he vist coincideix amb aquesta
opinió que les persones castellanoparlants dominen el mercat de la neteja
domèstica i el de les mainaderes, un tercer factor lingüístic de gran influència ha
entrat en joc.
2a) Persones
al·lòfones o parlants de llengües que no són el català ni el castellà
han entrat en gran mesura a les cases, ja que apareixen amb certa regularitat a les
entrevistes. Sidentifiquen com a filipins, nord-africans o llatinoamericans. Pel que
fa al/a la cangur, és catalanoparlant o castellanoparlant en funció de la zona o del
barri don prové. Més del 75% dels informants van contestar que els/les cangurs
normalment noies acostumaven a ser estudiants, fills damics o persones
molt ben recomanades per amics.
3.
Mares i pares
3a) El pare, tot i
ser el vincle dèbil de la cadena lingüística, té un paper insòlit en les famílies
mixtes. Fins i tot en cases amb el català com a llengua dominant, la família
sadreçava al pare minoritari castellanoparlant en la seva llengua nadiua i
mantenien converses al seu davant també en aquesta llengua. Si un pare insistia que una
família havia de tenir una llengua dominant oficial, aquesta petició prenia
força.
3b) Tot i això,
més duna mare castellanoparlant admetia que parlava en català en presència del
seu marit, però que amb el seu fill "para las cosas más íntimas, más
espontáneas, le hablo en castellano". Els millors exemples són els costums de
lhora danar a dormir (contes, cançons de bressol).
3c) A més, si un
un/a nen/a identificava un parent o altres visites de casa amb un idioma concret, el/la
nen/a, conseqüentment, shi adreçava en la llengua de presentació.
"Ara que tha sentit que parles amb mi en castellà", em va dir un pare,
"no et parlarà en català." Així, la llengua que utilitza una parella
bilingüe durant els primers mesos després del naixement de la criatura pot determinar
les relacions de la família durant anys, potser per sempre. La meva investigació ha
demostrat que, sobretot davant dun pare castellanoparlant i duna mare
catalanoparlant, en presència del pare, la família pot canviar la llengua de la conversa
per la llengua comuna. En aquesta decisió hi pot contribuir la pau familiar, la
comoditat i la ideologia.
4.
Casos especials
En Pablo nota les
conseqüències de la llengua materna, la llengua paterna, la llengua de la mainadera i la
llengua de lescola. La seva mare és catalanoparlant, el pare castellanoparlant,
però tots dos, quan estan sols, normalment parlen en català. "Ningú no pot
explicar-se el meu cas", confessa en Pablo, comentant les poques vegades que parla en
català.
4a) De fet, els
hàbits lingüístics den Pablo són el resultat de la posició poc habitual del
català, que és com una llengua entrepà, és a dir, les classes baixes i les
altes tendeixen a parlar en castellà i el català ocupa la zona intermèdia (8). En Pablo prové
duna família relativament benestant, anava a un institut privat de parla anglesa,
tenia assistència domèstica a casa i va tenir lopció danar a viure als
Estats Units amb un equip esportiu de lescola. A làrea metropolitana de
Barcelona vaig entrevistar algunes persones a les quals anomeno de "categoria
internacional". Aquestes persones havien viscut a lestranger, havien estudiat
en una de les escoles de Barcelona de parla estrangera o shavien casat amb
estrangers. Normalment provenien de famílies de classe mitjana o mitjana alta.
4b) En un punt de la
demarcació de Barcelona, lEsther, a la segona residència dels seus pares,
disposava de cuinera/assistenta i de jardiner. Tots dos eren castellanoparlants. Com en
Pablo, lEsther havia estudiat en un institut de parla anglesa i després va anar a
estudiar als Estats Units. La seva situació lingüística és molt sorprenent tenint en
compte els antecedents socioeconòmics i educatius. A la seva escola, el català pot
haver-hi ocupat un tercer lloc després del castellà i de langlès. El fet que
Espanya formi part de la Unió Europea (que portarà buròcrates europeus i advocats de
tot Europa a Catalunya) fa que aquesta "facció internacional" estigui
predeterminada a créixer quantitativament i en importància. |