Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística internacional


Visió general de la situació sociolingüística a l'Àfrica, per Marcel Diki-Kidiri


CONTINUA


Vernaculars. Són pròpies de poblacions que han estat dividides per fronteres estatals. No són vehiculars i poques d’entre aquestes tenen un estatus específic en almenys un estat. Alguns exemples:

- el soninke (Mali, Mauritània, Senegal: estatus específic)
- el ewe-mina (Ghana, Benin, Togo: estatus específic)
- el songhai (Mali, Burkina Fasso, Benín, Níger: estatus específic)
- el moore (Costa d’Ivori, Mali, Ghana, Burkina Fasso: estatus específic)
- el complex crioll (Reunió, Maurici, Seychelles: estatus específic)
- el tamazigt (Algèria, Mali, Níger: estatus específic)
- el Gbáyá (Centreafrica, Camerun)
- el saar-ngambáy (Centreafrica, Txad)

3.2. Llengües intranacionals

Vehiculars. Estan molt esteses sobre la totalitat o una part important del territori d’un estat. Han conquerit un estatus específic. Exemples:

- el sango (Centrafrica
- el malgaix (Madagascar)
- l’amhàric (Etiòpia)
- el shona (Zimbabwe)
- el setswana (Botswana)
- el cibula (RDC)
- l’aixanti-fanti (Ghana)
- el somali (Somali)

Locals. Són generalment vernaculars, però algunes són vehiculars amb abast limitat. Algunes d’entre aquestes tenen en alguns països un estatus específic (per ex. el kabie a Togo). No obstant això, l’ús no depassa amb prou feines -o molt poc- el límit dels grups que les utilitzen com a llengües maternes. És el cas de la gran majoria de les llengües africanes. Alguns exemples:

- el kabie (Togo: estatus específic)
- el xhosa (Àfrica del Sud)
- el zulu (Àfrica del Sud)
- el fanagalo (Àfrica del Sud)
- el twi (Ghana)
- el bété (Costa d’Ivori)
- l’ibo (Nigèria)

Destaca d’aquesta classificació essencialment utilitària que són sobretot les llengües vehiculars (internacionals i intranacionals) les més imposades com a mitjans de comunicació en expansió. Afegint-hi les llengües vernaculars amb estatus específic, obtenim un conjunt de llengües que qualificarem de "majors" en la continuació d’aquest estudi. Aquestes han estat totes objecte de descripcions científiques, estan codificades i assumeixen un gran ventall de funcions modernes per les quals han adquirit un estatus específic. Malgrat tot, no es pot dir que siguin totes igualment usades en les produccions escrites. El volum global d’obres (llibres, diaris i altres) publicades en aquestes llengües és molt desigual d’una llengua a l’altra i, en general, està molt lluny de les necessitats de les poblacions. Hi ha encara allà una pedrera immensa d’ordenació lingüística per explotar.

4. La piràmide lingüística

Quan es pren en consideració el conjunt de les llengües parlades en un mateix país africà, es retroba força generalment una situació piramidal que esquematitzem com segueix: una o dues llengües oficials, generalment europees, ocupen el cim de la piràmide. Són parlades correntment per una minoria instruïda, que representa del 4% al 20% de la població, i entre les mans de la qual es concentren un 80% dels poders polítics, econòmics, administratius, religiosos i informacionals lligats a l’educació i al coneixement del món modern.

Vénen a continuació les llengües africanes majors, compostes essencialment per llengües vehiculars i vernaculars d’una gran difusió, que tenen una importància significativa a l’interior del territori del país, sigui quina sigui la seva extensió fora d’aquest territori. Aquestes llengües majors són generalment parlades per la majoria (i de vegades la totalitat) de la població. Tenen l’avantatge d’estar arrelades en una cultura local, tot i estar suficientment obertes a l’expressió de la vida moderna de les ciutats. Generalment la major part d’aquestes no s’utilitzen per a l’expressió i la transferència de coneixements avançats i de tecnologies punta. No es tracta d’una incapacitat intrínseca, sinó d’una absència d’ús; els coneixements i les tecnologies en qüestió són generalment importades de l’exterior i no produïdes internament. I passa que les llengües africanes majors són els millors mitjans de difusió d’informacions si es vol arribar al màxim nombre de persones. És per això que l’ordenació lingüística fa una atenció especial a aquestes llengües.

A la base de la piràmide, es troben les llengües vernaculars, les quals no són generalment parlades més enllà de les seves comunitats de parlants nadius. Estan molt ben adaptades a l’expressió de les cultures tradicionals, i són per aquest fet vistes com l’expressió d’una identitat ètnica susceptible d’entrar en conflicte amb una certa identitat nacional, que cobreix tot el territori de l’estat. Malgrat tot, aquestes llengües vehiculen i conserven els fonaments culturals de la societat africana d’avui, per moderna que sigui. Però, a causa del seu gran nombre i de vegades al seu lligam als valors locals, aquestes llengües només aconsegueixen captar l’atenció erudita dels lingüistes, sensibles a la seva salvaguarda en tant que patrimoni de la humanitat.


3 de 6