Vegem altres aspectes interessants de la comparació d'ambdues recerques:

-La representació del castellà (la imatge que els parlants se'n fan) és un dels factors principals que correlaciona amb l'ús del català. Puja en tots els grups lingüístics, però encara està molt per sota de la del català.

-La representació del català tenia al 1993 unes mitjanes molt elevades en els quatre grups lingüístics (entre 645 i 413) que al 2000 baixen lleugerament, excepte en els castellanoparlants exclusius, que pugen 13 punts.

-La xarxa social en català (és a dir, el conjunt de persones amb què el parlant es relaciona habitualment) baixa lleugerament en tots els grups lingüístics.

-La xarxa social en castellà (que anava de 88 a 162) baixa en tots els grups (molt més que no ho feia la xarxa en català) excepte en el dels castellanoparlants exclusius que puja 1 punt i passa a estar entre 63 i 163.

-En tots els grups baixa la identificació amb els catalanoparlants excepte en els castellanoparlants exclusius que puja un 0,26.

-Les mitjanes de la identificació amb els castellanoparlants pugen totes.

- L'únic grup desitjat pels alumnes (el grup al qual els agradaria pertànyer) que puja és el dels que parlen més català (1,50%), el dels catalanoparlants exclusius baixa en la mateixa proporció i els grups de castellanoparlants es mantenen exactament igual.

-Els resultats sobre les variables que influeixen l'ús del català són força semblants independement de l'any i de l'anàlisi que s'hagi utilitzat. Vegem-ho en el quadre següent:

Quadre 6. Variables de les anàlisis discriminants i de regressió de 1993 i 2000

-Les correlacions, és a dir, les covariacions, entre les variables de les hipòtesis augmenten totes l'any 2000, i ja eren molt altes al 1993. Aquest fet que significa que tots els procediments que hem vist en l'epígraf anterior (tant les anàlisis de regressió, com discriminants, com de correlació) corroboren les hipòtesis de manera totalment clara.

4.2.2. Les tècniques d'inducció per grafs (SIPINA)

Hem volgut afegir un mètode d'anàlisi de dades dels anomenats explicatius (com les correlacions, les anàlisis discriminants i de regressió múltiple, que acabem de veure) perquè ens serà de molta utilitat atès que permet explicar una variable qualitativa a través de variables explicatives, elles mateixes qualitatives discretitzades. Estem parlant del coneixement per grafs d'inducció, que és un mètode que consisteix a construir una funció de predicció sota la forma de graf i d'arbre de decisió, i permet explicar o preveure el valor pres per una variable particular anomenada endògena, en funció d'una sèrie de variables anomenades exògenes.

El programa que nosaltres hem utilitzat ha estat elaborat per D. A. Zighed i per Ricco Rakotomalala, membres de l'ERIC (Equipe de Recherche en Ingénierie des Connaissances) de la Université Lumière Lyon 2. Aquest programa s'anomena SIPINA, que, com ja havíem avançat, significa Sistema Interactiu per als Processos d'Interrogació No-Arborescent. Extreu coneixement a partir de dades, produeix grafs de decisió, que és una generalització dels arbres de decisió i permet tractar els problemes d'explicació. Aquest tipus de problemes es troba sobretot en les ciències humanes (sociologia, biologia, psicologia, medicina…). El SIPINA s'ha utilitzat, per exemple, per a l'ajuda al diagnòstic, per a l'avaluació d'un risc, per a l'establiment de perfils característics de certes poblacions, etc. (8)

El que aconseguim amb aquest mètode, doncs, és semblant a l'establiment de perfils característics de certes poblacions. Nosaltres carcteritzem els quatre grups lingüístics que hem establert:

-exclusius catalanoparlants (ECAT);
-més catalanoparlants (+CAT);
-més castellanoparlants (+CAST);
-castellanoparlants exclusius (ECAS),

amb alguna de les variables que hem introduït en la recerca. De fet, és un procediment semblant al de l'anàlisi discriminant (que comentarem en el punt 4.3.1). En primer lloc, vegem en el quadre 7 els resultats globals que ens proporciona aquesta nova tècnica.