Aquests termes signifiquen aproximadament el que ens suggereixen a primer cop d'ull: normal = 'habitual', separació = 'trencament' del que era habitual. Biaix = 'divergència' i compromís = 'convergència' amb allò diferent a un mateix. Així, podrem dir que el factor de biaix actuarà quan el parlant tindrà una representació, una percepció, més favorable de la llengua B, és a dir, de la llengua diferent a la situació normal (A): es produeix, doncs, un biaix respecte al que és habitual.

Pel que fa al factor de compromís, direm que intervindrà quan el parlant tingui una xarxa social diferent a la de la llengua primera parlada i una percepció favorable d'aquesta altra xarxa social, amb la qual cosa és possible la convergència (el compromís): parlar la llengua de l'altre.

Comentem globalment la nostra proposta d'isomorfisme: els atractors correspondran a la representació que els parlants es fan dels grups de referència. Cada llengua està situada a un extrem ––com hem vist en el quadre 2– per tant, aquests seran els dos pols que atreuran els parlants cap a una banda o cap a l’altra. En aquest marc, el segon factor, el de biaix, correspondrà a la representació social de la llengua B (és a dir, a la manera com els parlants la conceben positivament) que farà que l’atracció es decanti cap a la banda d'aquesta llengua. I, finalment, també actuarà el factor de compromís (o de papallona) que serà la representació positiva de la xarxa social de la seva llengua segona i influirà sobre una intenció de convergència amb els interlocutors d'aquesta llengua.

Així, doncs, l'isomorfisme a què hem arribat ens permet delimitar:

1. El nombre de variables que intervenen en els processos de substitució.

2. Les característiques d'aquestes variables.

3. Nous aspectes: tenir en compte una altra llengua que no és ni A ni B (7).

4. La consideració de 4 tipus de parlants: monolingüe en L1, bilingüe +L1 que L2, bilingüe L1 / L2, bilingüe +L2 que L1, monolingüe L2.

5. El grup de referència com a nucli central dels processos de substitució lingüística, estructura que coincideix amb la teoria de les representacions socials.

En definitiva, la nostra proposta de model teòric per a estudiar els usos de les llengües (variable dependent) relaciona les següents variables independents: les representacions socials de les llengües, dels grups de referència i de les xarxes socials. Vegem-ho en el quadre següent.

Quadre 4. Relacions entre les variables independents i la variable dependent (l'ús de les llengües)

Font: Elaboració pròpia.

Les relacions entre tots aquests factors formen part de les hipòtesis que ens vam proposar corroborar. Fixem-nos que el que el quadre ens vol mostrar és la retroalimentació entre totes les variables.

4. Resultats

Com hem vist, en aquesta recerca estem comparant l'evolució dels resultats de la investigació del 1993 amb els que acabem d'obtenir el mes d'octubre del 2000. L'instrument de recerca que hem fet servir ha estat l’enquesta, principalment perquè volíem comparar els resultats a què s'arribava amb el concepte d'actitud lingüística i aquests sempre eren quantitatius.

La mostra ha estat en ambdues ocasions representativa dels alumnes al voltant dels 16 anys de tot Catalunya (2n de BUP. al 1993 i 1r de Batxillerat al 2000), tant de l'ensenyament públic com del privat. A més d'aquest estrat, la mostra es va dividir segons el tipus d'aglomeració (Barcelona/ cinturó/ urbà / semirural), segons l’extracció social i segons l’orientació lingüística del centre. Les dades s'han recollit en els mateixos instituts d’ensenyament secundari en què ja vam passar el mateix qüestionari el 1993. I han estat extretes de les 432 enquestes aconseguides el 1993 i de les 443, del 2000, la fiabilitat de les quals sempre ha estat molt alta: ha superat el 0.9767 en ambdues.

Pel que fa al tractament estadístic, el realitzem a partir del paquet habitual en la investigació en ciències socials, l'Statistical Package of Social Science (SPSS) en la seva versió 8.0 (software registrat). Apliquem als resultats del treball de camp les anàlisis de freqüències i percentatges de cada variable (anàlisi univariable), el creuament de dues variables (anàlisi bivariable) i l’anàlisi multivariable: anàlisi discriminant i de regressió múltiple. També fem servir un nou mètode de tècniques d'inducció per grafs, SIPINA: Sistema Interactiu per als Processos d'Interrogació No-Arborescent, proposat per Rakotomalala (1997 i 2000), que comentarem en l'apartat 4.2.2.

Dividirem l'exposició dels resultats que hem obtingut atenent a la seva finalitat: descriptiva, explicativa o predictiva.