|
 |
 |
|
| Sociolingüística catalana |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Evolució dels usos i de les representacions socials de les llengües a Catalunya (1993-2000), per Ernest Querol | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
3.1. Els models sociolingüístics De manera molt resumida -–i, per tant, simplificada-– els podem presentar mitjançant el quadre següent: Quadre 1. Els models sociolingüístics
Font: Elaboració pròpia. Ens vam proposar fixar-nos en tres perspectives: el nombre de llengües que es tenen en compte en els estudis, el nombre de factors i el paradigma sociològic en el qual s'inscriuen. Tindrem, doncs, tants models com possibilitats combinatòries es puguin donar (27). Nosaltres ens decantem, però, per la més complexa: la que considera tres llengües, tres factors i està dins del paradigma de la definició social. 3.2. La institució jurídica de la representació En segon lloc, ens semblava que la descripció dels processos de substitució es podria millorar si reflexionàvem sobre les seves similituds amb la institució jurídica de la representació. Vegem-ho. Aracil (1983: 171-206) havia proposat el terme d'interposició que ens havia resultat molt aclaridor, ens vam adonar que aquest concepte provenia del dret i que formava part de l'esmentada institució jurídica de la representació en la qual hi ha d'haver un representat, un representant i un tercer. Per exemple, els advocats, els gestors s'interposen entre les persones representades i els tercers i substitueixen, justament, aquestes persones representades. Aquesta estructura no tan sols és anàloga a la dels processos de substitució lingüística (fins i tot inclou els termes substitució i interposició) sinó que també ens mostra clarament la necessitat de tenir en compte tres llengües per descriure aquests processos i ens aporta una perspectiva global per al seu estudi (3).3.3. Les representacions socials En tercer lloc, vam comprovar l'adequació de la teoria de les representacions socials, elaborada especialment per Moscovici (1961, 1984), Doise (1986) i Jodelet (1989), per enfocar els processos de substitució des del concepte que ens mancava per a estudiar el que en el model ternari del quadre 1 anomenàvem "percepció". Manllevem d'aquesta darrera psicòloga social la definició que proposa de representació social: "És una forma de coneixement socialment elaborat i compartit que té una visió pràctica i que concorre en la construcció d’una realitat comuna a un conjunt social" Jodelet (1989: 36). Per dir-ho d'una manera planera (i inexacta) seria la idea, la imatge mental, que ens fem d'allò que coneixem, per exemple, de les llengües del nostre context. Certament aquest concepte és proper al d'actitud lingüística, però molt més complex i fins i tot l'inclou (4).3.4. La teoria de la vitalitat etnolingüística En quart lloc, vam assajar d’integrar la teoria de la vitalitat etnolingüística, com la van desenvolupar Giles, Bourhis i Taylor (1977), Allard (1984) i Landry i Allard (1988 i 1990), en el marc més ampli de la teoria de les representacions socials que acabem de comentar en el punt anterior (5).3.5. La teoria de les catàstrofes I, finalment, vam establir una analogia formal amb la teoria matemàtica de les catàstrofes. No cal dir que és difícil de resumir tota aquesta proposta en l'espai d'aquest article. Si hi esteu interessats podeu consultar Querol (1996 i 1999: 160-178 i 382-393). Tanmateix n'intentarem una síntesi sumària. |
