1. Introducció

2. Objectius

3. Un nou marc teòric
3.1. Els models sociolingüístics
3.2. La institució jurídica de la representació
3.3. Les representacions socials
3.4. La teoria de la vitalitat etnolingüística
3.5. La teoria de les catàstrofes

4. Resultats
4.1. Descriptius
4.2. Explicatius
4.2.1. Correlacions, anàlisi discriminant i anàlisi de regressió múltiple
4.2.2. Les tècniques d'inducció per grafs (SIPINA)
4.3. Predictius
4.3.1. Les previsions de pertinença a un grup lingüístic
4.3.2. Les previsions d'evolució dels grups lingüístics des del 1993

5. Conclusions

6. Bibliografia

1. Introducció

Les recerques es poden classificar segons les finalitats que es proposen, nosaltres dividirem les de la sociologia de la llengua seguint aquest criteri. A grans trets considerarem que n'hi ha de tres menes: les que se centren en la descripció dels usos de les llengües, les que en pretenen l'explicació i, finalment, aquelles que en volen arribar a la predicció. Les primeres, les que es proposen descriure, bàsicament se centren en els coneixements que els habitants d'un territori tenen de la llengua menys afavorida i en l'ús que en fan. L'explicació d'aquests usos ja no és una recerca tan sovintejada com l'anterior i, quan s'hi arriba, se centra habitualment en el concepte d'actitud lingüística, que aconsegueix un índex d'explicació de l'ús al voltant del 10%. Rarament s'accedeix, però, a l'últim esglaó i, quan es fa, massa sovint es tendeix cap a l'endevinació més que no pas cap a la predicció fonamentada.

Els resultats d'aquests tres nivells de recerca, òbviament, es veuen afectats pels diferents contextos de les llengües que s'estudien, fet que dificulta el coneixement dels factors que fan decidir les persones a parlar una llengua o una altra. La nostra investigació s'ha centrat a Catalunya i ens hem proposat estudiar-hi els usos de les llengües des dels tres punts de vista comentats: la descripció, l'explicació i la predicció. Per al primer, no ens han calgut gaires innovacions, hem seguit el mètode habitual de recerca. Ara bé, per al segon i per al tercer hem hagut de bastir un nou model que pensem que tindrà validesa per als contextos sociolingüístics més variats. El veurem en el punt tercer.

2. Objectius

Respecte al nivell de la descripció, volem conèixer l'evolució dels usos dels estudiants de 16 anys de Catalunya des del 1993 al 2000. Pel que fa a l'explicació, ens interessa saber si les principals variables que vam determinar que afavorien l'ús del català al 1993 han canviat en l'actualitat o no. I respecte a la predicció, comprovarem en quina mesura les propostes que fèiem fa 8 anys s'han complert. Al capdavall, doncs, pretenem poder corroborar novament la nostra proposta teòrica, cosa que ja vam aconseguir a Catalunya, el 1993 i al País Valencià el 1998 (Querol, 1999 i 2000).

3. Un nou marc teòric

Atesos els pobres resultats obtinguts amb el concepte d'actitud lingüística que comentàvem, a finals dels anys vuitanta, ens vam marcar la fita de cercar un nou mètode per abordar l'estudi dels processos de substitució (o de reversió) lingüística (1) que augmentessin les correlacions (és a dir, les covariacions) entre l'ús de les llengües i els nous conceptes que havíem de proposar. Ens calia començar, doncs, fent una anàlisi del paradigma de la sociologia de la llengua i dels models més estesos en els seus estudis, tot aprofitant les aportacions de la filosofia de la ciència (2).