|
 |
 |
|
| Sociolingüística catalana |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'adquisició del català en alumnes
d'origen marroquí a l'ensenyament obligatori, per Lluís Maruny Curto i Mònica Molina Domínguez |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
Considerat
aïlladament, el nombre total d’UIR produït per cada un dels tres grups a la
seqüència de conversa, progressa de forma constant d’un grup a l’altre: els
alumnes del grup A (menys de 18 mesos d’estada) produeixen un total de 762 UIR, els
del grup B (18-36 mesos) en produeixen 1.152 i els del grup C (més de 3 anys
d’estada) en produeixen 1860. També resulta interessant comprovar com fins als tres
anys d’estada a Catalunya, la proporció d’UIR produïdes totalment en castellà
es manté constant (al voltant d’un 15%), mentre que al grup C pràcticament
desapareix aquest recurs.
El progrés de la densitat del discurs --relació entre el nombre total d’UIR produïdes i el nombre total de torns de paraula acumulat en el grup-- també resulta molt clar. Els alumnes del grup A aconsegueixen una densitat mitjana del 39% (54% si hi afegim les UIR en castellà), és a dir que necessiten entre dos i tres torns per completar cada informació rellevant. Al grup B, la densitat és del 54% (67% afegint les UIR en castellà) o, dit d’altra manera, necessiten més d’un torn de paraula per completar cada informació. Finalment, al grup C, la densitat s’aproxima molt al 100%, és a dir que cada torn de paraula aportaria, com a mitjana, una informació rellevant.
I també l’autonomia del discurs millora clarament. El nombre de torns de paraula que contenen 3 o més UIR enllaçades, passa de 24 al grup A, a 64 en el grup B i 147 al grup C.
Aquest progrés en la producció de discurs es dóna també en el desenvolupament temàtic i en l’aparició d’elements discursius de qualitat (extensions temàtiques, aportació de detalls o anècdotes, etc.), de forma que es pot observar una millora clara de la competència discursiva en els alumnes, segons el temps que fa que van arribar a Catalunya.
Les diferències són especialment marcades en els tipus discursius de conversa, explicació de festes i dilema. L’explicació d’un programa de TV o pel·lícula, especialment, o de les normes d’un joc, en menor grau, confirmen la hipòtesi de tenir un grau de dificultat superior, per a tots els alumnes. |
