|
El nombre
dUNITATS DINFORMACIÓ REFERENCIAL (UIR) produïdes per lalumne a cada
seqüència.
El que hem
anomenat densitat discursiva, o relació entre UIR i nombre de torns de paraula. El que
hem anomenat autonomia discursiva o nombre dUIR produïts en un sol torn de paraula.
El grau de
desenvolupament temàtic de cada seqüència.
La presència de
dificultats discursives especials: dificultats de comprensió de l'enunciat; limitacions
gramaticals especials; presència d'incoherències; d'inacabaments injustificats; grau de
col·laboració baix i interferències exagerades del castellà.
La presència
d'elements de qualitat discursiva: aportació de precisions i detalls o extensions
temàtiques.
Pel que fa a la competència en
lectura, es van explorar:
Habilitats de
lectura en veu alta, del text de la faula.
Record de
llibres llegits anteriorment.
Comprensió de
textos narratius (explicació de la faula després de llegir-la novament, en silenci).
Comprensió de
textos informatius: notícia.
Comprensió de
textos expositius.
Savaluava
especialment la identificació i comprensió de les idees principals de cada text.
I per avaluar la
competència en escriptura, sels va demanar que re escrivissin la faula de La
guineu i el corb, després dhaver assegurat la comprensió correcta del text. Es
va avaluar la coherència del text, la cohesió, ladequació formal i
ladequació textual.
4. Usos lingüístics dels alumnes marroquins de la mostra
Tot i que no era
un objectiu principal de la recerca, de les entrevistes es desprenen alguns aspectes
sociolingüístics que poden ajudar a caracteritzar el marc general on sinscriu
laprenentatge escolar del català en aquests alumnes.
En la nostra
mostra, pràcticament la meitat parlen berber (23) i laltra meitat la varietat
marroquina de làrab (26).
Dels 49 alumnes,
27 afirmen que la mare desconeix el castellà. 11 diuen que el coneix una mica i
cinc alumnes diuen que el coneix bé. Cap alumne no informa que la mare conegui el
català. Amb els pares, tots parlen la llengua dorigen.
En canvi, entre
els germans, nhi ha que afirmen parlar en castellà sovint, entre els del grup C
dESO, els més grans. Cap no informa que parlin català entre els germans.
33 dels 49
alumnes afirmen que al carrer (jocs, comerços, passejades
) parlen majoritàriament
en la seva llengua dorigen o en castellà. 7 alumnes mencionen el català com la
llengua que fan servir al carrer de forma predominant. 7 alumnes més es refereixen a un
ús indistint dambdues llengües. Només 2 es refereixen a la llengua dorigen
com la dús predominant a les seves relacions al carrer.
La majoria
dalumnes afirma que veuen la televisió en llengües diverses (àrab, català i
castellà). 11 alumnes afirmen que veuen majoritàriament cadenes catalanes i 11 veuen
majoritàriament cadenes en castellà. Per tipus de programes, la majoria indica aquestes
preferències:
- En àrab: noticiaris i pel·lícules o sèries.
- En castellà: concursos i sèries.
- En català: dibuixos animats i programes infantils (la majoria dels que veuen cadenes
catalanes són alumnes de primària).
5.
Resultats en relació amb les variables estudiades
En les dades
obtingudes en aquesta mostra i en aquesta recerca, lavaluació de competència tant
en el discurs oral, com en la lectura, mostra que la variable temps destada,
té rellevància i significació, com se suposava. |