Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


L'adquisició del català en alumnes d'origen marroquí a l'ensenyament obligatori,
per Lluís Maruny Curto i Mònica Molina Domínguez


CONTINUA


  • El nombre d’UNITATS D’INFORMACIÓ REFERENCIAL (UIR) produïdes per l’alumne a cada seqüència.

  • El que hem anomenat densitat discursiva, o relació entre UIR i nombre de torns de paraula. El que hem anomenat autonomia discursiva o nombre d’UIR produïts en un sol torn de paraula.

  • El grau de desenvolupament temàtic de cada seqüència.

  • La presència de dificultats discursives especials: dificultats de comprensió de l'enunciat; limitacions gramaticals especials; presència d'incoherències; d'inacabaments injustificats; grau de col·laboració baix i interferències exagerades del castellà.

  • La presència d'elements de qualitat discursiva: aportació de precisions i detalls o extensions temàtiques.

Pel que fa a la competència en lectura, es van explorar:

  • Habilitats de lectura en veu alta, del text de la faula.

  • Record de llibres llegits anteriorment.

  • Comprensió de textos narratius (explicació de la faula després de llegir-la novament, en silenci).

  • Comprensió de textos informatius: notícia.

  • Comprensió de textos expositius.

S’avaluava especialment la identificació i comprensió de les idees principals de cada text.

I per avaluar la competència en escriptura, se’ls va demanar que re – escrivissin la faula de La guineu i el corb, després d’haver assegurat la comprensió correcta del text. Es va avaluar la coherència del text, la cohesió, l’adequació formal i l’adequació textual.

4. Usos lingüístics dels alumnes marroquins de la mostra

Tot i que no era un objectiu principal de la recerca, de les entrevistes es desprenen alguns aspectes sociolingüístics que poden ajudar a caracteritzar el marc general on s’inscriu l’aprenentatge escolar del català en aquests alumnes.

  • En la nostra mostra, pràcticament la meitat parlen berber (23) i l’altra meitat la varietat marroquina de l’àrab (26).

  • Dels 49 alumnes, 27 afirmen que la mare desconeix el castellà. 11 diuen que el coneix una mica i cinc alumnes diuen que el coneix bé. Cap alumne no informa que la mare conegui el català. Amb els pares, tots parlen la llengua d’origen.

  • En canvi, entre els germans, n’hi ha que afirmen parlar en castellà sovint, entre els del grup C d’ESO, els més grans. Cap no informa que parlin català entre els germans.

  • 33 dels 49 alumnes afirmen que al carrer (jocs, comerços, passejades…) parlen majoritàriament en la seva llengua d’origen o en castellà. 7 alumnes mencionen el català com la llengua que fan servir al carrer de forma predominant. 7 alumnes més es refereixen a un ús indistint d’ambdues llengües. Només 2 es refereixen a la llengua d’origen com la d’ús predominant a les seves relacions al carrer.

  • La majoria d’alumnes afirma que veuen la televisió en llengües diverses (àrab, català i castellà). 11 alumnes afirmen que veuen majoritàriament cadenes catalanes i 11 veuen majoritàriament cadenes en castellà. Per tipus de programes, la majoria indica aquestes preferències:
    - En àrab: noticiaris i pel·lícules o sèries.
    - En castellà: concursos i sèries.
    - En català: dibuixos animats i programes infantils (la majoria dels que veuen cadenes catalanes són alumnes de primària).

5. Resultats en relació amb les variables estudiades

En les dades obtingudes en aquesta mostra i en aquesta recerca, l’avaluació de competència tant en el discurs oral, com en la lectura, mostra que la variable temps d’estada, té rellevància i significació, com se suposava.


3 de 10