|
 |
 |
|
| Sociolingüística catalana |
|
Estiu 2001 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'adquisició del català en alumnes
d'origen marroquí a l'ensenyament obligatori, per Lluís Maruny Curto i Mònica Molina Domínguez |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'objectiu d'aquesta recerca
era estudiar el procés d'adquisició del català en els alumnes d'origen magribí com a
contribució a la millora dels recursos organitzatius i didàctics destinats als alumnes
que s'incorporen al sistema educatiu català. La mostra es refereix a 25 alumnes
d'ensenyament obligatori de la zona escolar de Palafrugell. Els resultats avaluen tant la
competència oral com l'escrita i proposen diferents etapes en el procés d'adquisició
del català per part d'aquests alumnes. Aquest article té l'origen en una ponència presentada al Vuitè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, organitzat pel Club-8 el 13 de desembre de l'any 2000. |
||
|
|
Sumari 1. Mostra Girona, el Baix Empordà i concretament Palafrugell, tenen una concentració important d’immigrants econòmics procedents del Marroc. Al conjunt de les escoles de Palafrugell, hi havia, el febrer de 2000, un 10,2 % d’alumnes marroquins, amb una distribució desigual. Constitueixen el grup més nombrós, amb diferència, del conjunt d’alumnes nascuts a l’estranger. L’arribada d’aquests alumnes s’inicia abans del 90, però s’accentua a partir del curs 1993-94, arran de la Llei de reagrupament familiar que va permetre l’arribada progressiva de molts fills d’immigrants. La primera intenció en plantejar-nos aquesta recerca era la d’estudiar el procés real d’adquisició del català per part d’aquests alumnes. Veure quines regularitats i quines etapes s’hi poden trobar i quines són les principals dificultats que troben aquests alumnes en el procés d’aprenentatge del català, tal com l’han fet a l’escola. El coneixement del procés d’adquisició del català podria ser una contribució per a la millora dels recursos organitzatius i didàctics destinats als alumnes que s’incorporen al sistema educatiu català. En segon lloc, preteníem estudiar els resultats de l’adquisició del català per part d’aquests alumnes, en termes de competència comunicativa en diversitat de discursos i de textos. El grau de competència assolit podria ser un indicador de les possibilitats d’èxit escolar i promoció acadèmica. Es van seleccionar 25 alumnes de primària (un 12 % del total de 214 alumnes marroquins escolaritzats a Primària) i 24 alumnes d’ESO (un 24 % dels alumnes marroquins d’ESO), tots ells de la zona escolar de Palafrugell. Els alumnes tenien entre 8 i 17 anys i estaven escolaritzats als nivells que hi ha entre tercer de primària i quart d’ESO. Es van seleccionar sis alumnes de cada un dels cursos tercer, quart, cinquè i sisè de Primària i primer, segon, tercer i quart d’ESO. Excepcionalment, a cinquè de primària es va afegir un setè alumne, que feia el total de 49 alumnes de la mostra. Els alumnes menors de 8 anys no es van incorporar per raons metodològiques, atès que haurien requerit un disseny diferent de la recerca. Es van fer tres grups segons el temps transcorregut des de la seva arribada a Catalunya. Així, a cada nivell escolar, dos alumnes havien arribat feia menys de 18 mesos (grup A), dos més, feia entre 18 i 36 mesos (grup B) i els altres dos, feia més de tres anys que eren a l’escola (Grup C). Tots ells eren nascuts al Marroc i havien arribat directament a Palafrugell. Cada grup, doncs, comptava amb 16 alumnes, excepte el grup A amb 17. Hi havia 18 noies i 31 nois. El desequilibri es va produir en el grup C (tres noies i tretze nois), i es donava en el conjunt de la població estudiada. Això podria fer pensar que les noies han anat arribant a Catalunya més tard que els nois, en els processos de reagrupament familiar. 2. Metodologia d'obtenció de les dades Els objectius de la recerca implicaven l’exploració de competències de comprensió i expressió en el discurs oral i en textos escrits. Com a referència, es va triar el nivell d’un cicle mitjà de primària, que es considera aproximadament equivalent al nivell, en adults, de l’alfabetització funcional. La possibilitat d’incloure un grup de control, amb alumnes no immigrants, es va desestimar per limitacions materials i temporals de la recerca. Pel que fa als textos escrits, es van triar d’entre els propis del cicle mitjà de Primària: un text narratiu, la faula de La guineu i el corb, una notícia periodística sobre l’arribada d’una girafa jove al Zoo de Barcelona i un text expositiu sobre els aeroports. Tots ells, extrets de llibres de text o de proves d’avaluació usades en aquest nivell escolar. Només en el cas del text narratiu, es va triar un text alternatiu, d’estructura i complexitat força similar, per als alumnes més grans, a partir de segon d’ESO, per tal d’evitar que el poguessin considerar infantil. Pel que fa als aspectes discursius, orals, es va dissenyar una situació comunicativa d’entrevista nen / adult, feta sempre individualment, en el marc escolar, amb gravadora i en to informal. No és una situació quotidiana, però es dóna amb normalitat en el context escolar i l’experiència professional indica que és una situació en la qual la majoria dels alumnes del cicle mitjà es mostren competents. L'entrevista contenia:
|
