Recerca sociolingüística sobre l'ús del català a les benzineres, per Jaume Farràs, Josep Lluís C. Bosch i Diego Torrente

1. Introducció i objectius

2. Disseny i realització del treball de camp

3. Usos lingüístics a les benzineres, resultats per àmbits, territori i marca

1. Introducció i objectius

A l’estiu de 2000 hi ha a Catalunya més d'un miler d'estacions de servei (1). El sector dels carburants, a diferència d’altres sectors productius, comercials o de serveis --privats o públics--, no ha estat fins avui objecte d’anàlisis sociolingüístiques. Ara bé, a l’article 32.1 de la Llei de Política Lingüística s’explicita que "les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya". Aquesta llei preveu també que "la senyalització de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d’estar redactats almenys en català" (article 32.3).

El sector de carburants és molt actiu en els àmbit comercial i comunicatiu; a les àrees de servei s’estableix una intensa relació i comunicació sonora, escrita i oral entre clients-venedors, entre clients-clients durant la qual abunden tot de missatges orientadors i propagandístics mitjançant logos, columnes publicitàries on hi ha la marca de la companyia, el nom i el preu dels productes, l’horari i la forma de serveis –horari de dia o les 24 hores, amb personal de servei o a règim d’autoservei--, a més d’altres informacions que trobem tot just a l’entrada de la benzinera. Arribats sota les marquesines, prop de les màquines expenedores, topem de nou amb una altra sèrie de missatges en forma de rètols i cartells on se’ns indica el funcionament dels sortidors, de les màquines i mànegues, a més dels productes que són ofertats en aquell moment. Un cop servits pel personal de l’establiment --o autoservits--, a l’àrea de la Caixa, a l’oficina, al magatzem, bar o botiga som de bell nou objecte del reclam publicitari, de productes bàsics sovint, les més de les vegades d’additius o altres recanvis per al vehicle. No deixem el recinte sense adonar-nos de la possibilitat de controlar la pressió d’aire, afegir aigua al radiador, rentar el vehicle, adquirir alguna cosa per menjar/beure o passar pels urinaris. Per tant, des d’aspectes diversos, la llengua és molt present als diversos àmbits d’una estació de servei, ara en termes de salutació i d’informació oral, escrita o pictogràfica, adés mitjançant una variada retolació comercial, informativa i publicitària.

A més d’actiu en l'àmbit comunicatiu, el sector dels carburants està permanentment en expansió, va renovant les instal·lacions alhora que amplia l’oferta de serveis. S’incrementa el parc mòbil, d’una part, s’implanten de l’altra noves àrees de servei amb l’obertura i transformació de la xarxa viària, i el carburant va esdevenint, en l'àmbit comercial, un producte de més, vendible al consumidor que es desplaça per fer les compres a alguna de les grans superfícies comercials. A l’antic monopoli, qui li havia de dir que amb la liberalització del sector podria mantenir un gran control del mercat, mitjançant primfilades estratègies d’oligopoli!

El grup Repsol, Campsa i Petronor controla a Catalunya entre el 35-40% de les benzineres. L’altra gran petroliera espanyola, Cepsa/Elf, manté el control, sovint sota forma d’abanderament, del voltant del 13% del mercat català. Amb més/menys la meitat de les benzineres, mantenen implantada de temps, entre ambdós grups, una presència molt uniforme per tot el territori.

Amb una cinquantena de punts de venda, l’empresa catalana Petrocat té una quota de mercat que s’acosta al 4%, índex semblant al de la nord-americana Shell i al de la italiana Agip (3,3%). D’entre les companyies estrangeres, destaquen l’anglesa BP i la francesa Total/Fina amb índexs propers al 7% cadascuna. Cobreix la ¼ part del mercat restant tot de petites empreses amb un o més punts de venda, la titularitat de les quals són associacions, cooperatives, cadenes de supermercats i/o particulars.

És poc usual entrar en una àrea de servei on no hi hagi, a més, una botigueta tot terreny, "l’altra farmàcia de torn" com se l’ha definida també, amb aquells articles bàsics que poden necessitar-se en qualsevol moment. És freqüent trobar-hi una mini barra de bar, restaurants i fins i tot hotel en algun indret, al costat d’altres instal·lacions més relacionades amb el manteniment del vehicle, tallers de reparació de pneumàtics, venda de recanvis, trens de rentat, o aparcaments espaiosos per a camions, sobretot a l’autopista. Finalment, tota la xarxa viària és lloc de trànsit per a les diligències dels nostres dies, i les benzineres són "parada i fonda" del transport rodat, aeri o marítim, alhora que centres de relació i de comunicació entre els passatgers i el personal encarregat del servei.

Aquesta relació entre l’estació de servei i el client/usuari sempre es vehicula mitjançant un pilot de missatges escrits, orals o sonors, emesos sota formes diverses: rètols, cartells, avisos i pictogrames. Va estenent-se el recurs al pictograma i/o a formes i termes de difícil categorització a nivell lingüístic, la qual cosa dificulta fins i tot que un observador professional arribi a saber si són emesos en català, castellà o en alguna altra llengua.

Discernir en quina llengua estan redactats tot de rètols, cartells, anuncis i comunicacions internes o externes, escrites o orals fou un dels objectius de la recerca. També contrastar com varien aquests usos, detectar els dèficits del català en funció de variables com el tipus i l’indret on està ubicada l‘estació, la marca i/o la titularitat de l’establiment, alhora que establir un valor índex per tal de facilitar l’evolució, el seguiment i l’avaluació dels usos lingüístics al sector.