Any 2000. Educació i globalització

Actualment, i sobretot en el món occidental, es viu un profund procés de canvi. Hi ha dos factors claus que afavoreixen l'esmentat procés: la mobilitat de les persones, els moviments migratoris que es produeixen ja no només entre països del tercer i el primer món, sinó també entre ciutadans del mateix àmbit cultural, polític o econòmic i el creixent desenvolupament d'internet.

És evident que la multiculturalitat comporta una sèrie de reptes. Hem d'aprendre a conèixer i valorar els altres, hem d'aprendre a conviure, sense despersonalitzar-nos però tenint en compte els valors fonamentals del respecte als drets humans, la tolerància i la solidaritat.

La globalització és un fet, també a les nostres universitats. La mobilitat del professorat i de l'alumnat creix cada any. Cada curs són més els professors i alumnes que s'acullen, per exemple, als programes europeus de mobilitat.

Amb l'objectiu d'analitzar la situació que planteja la incorporació d'estudiants Erasmus i Sèneca i els procedents del districte únic estatal en el desenvolupament de l'activitat universitària, d'estudiar l'impacte que l'arribada a les universitats catalanes d'alumnes de fora pot tenir per a l'aplicació de les polítiques lingüístiques definides per les universitats i per disposar d'un temps per a la reflexió i el debat, es van organitzar les Jornades universitàries sobre Mobilitat Estudiantil i Llengua

Desenvolupament de les Jornades

Amb l'assistència de 103 participants i la presència de representants de totes les universitats catalanes es van dur a terme, a Tarragona, durant dos dies, les esmentades Jornades que van ser inaugurades pel conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i closes pel director General d'Universitats.

Deia el Conseller, en les paraules d'obertura de les Jornades que la mobilitat dels estudiants és en si mateixa beneficiosa per a tots. Cal, però que l'arribada dels estudiants de fora no despersonalitzi les nostres universitats. Cal veure la diversitat lingüística com una font de riquesa cultural i cal, sobretot, que les nostres universitats ofereixin uns ensenyaments de qualitat i siguin competitives. En un context competitiu i qualitatiu les llengües, el català, el castellà i l'anglès no han de ser cap obstacle per a la joventut universitària.

Abans d'iniciar els debats, els professors Requejo, Bastardes i Vernet van definir el marc en el qual es desenvolupen els intercanvis universitaris a Catalunya i ho van fer amb aproximacions des de la ciència política, la sociolingüística i el dret. Les tres brillants intervencions van tenir un denominador comú: Considerar que la globalització no ha de ser un obstacle per al reconeixement del pluralisme cultural. El professor Requejo destacava que parlar de política lingüística, en països plurilingües, vol dir parlar de democràcia. El professor Bastardes ens animava a sortir de la dicotomia català/ castellà. El ciutadà europeu del futur ha de ser políglota. Cal tenir imaginació per fer compatible la diversitat lingüística amb la comunicació interplanetària. El professor Vernet ens deia "els catalans som normals". El 90% dels països del món són plurilingües, i el 75% de les constitucions parlen de plurilingüisme.

Les universitats europees

Va ser a partir de la intervenció del Sr. Albert Servitje que vam conèixer els usos lingüístics universitaris en diversos països amb llengües (relativament) minoritàries. Realment l'estudi mereix un article a part però crec que és interessant constatar, aquí, un dels apartats de les conclusions " en termes generals, les universitats analitzades utilitzen la llengua pròpia amb tota normalitat a tots nivells, si bé s'observa una tendència clara i creixent a servir-se també de l'anglès per afavorir els intercanvis internacionals".

Les aportacions dels representants de la universitat de Waasa (Finlàndia) i de la universitat Catòlica de Leuven (Bèlgica) ens van permetre constatar que dediquen un esforç molt especial a l'elaboració de cursos que ofereixen a tots aquells alumnes que visiten les seves universitats i que, en la majoria dels casos, no tenen un coneixement suficient de la llengua nacional dels seus països.