D’acord amb les dades del cens lingüístic de 1996, el coneixement de l’aranès a la població de la Vall d’Aran pot sintetitzar-se de la manera següent:

• Un 25% que declara saber escriure l’aranès.
• Un 60% que declara saber llegir l’aranès.
• Un 65% que declara saber parlar l’aranès.
• Un 90% que declara entendre l’aranès, encara que no el parli.
• Un 10% que declara no entendre l’aranès.

El coneixement de l’aranès entre el 1991 i el 1996 ha conegut dues tendències principals. D’una banda, una baixada de més del 2% en el percentatge de persones que declaren entendre l’aranès, probablement per l’arribada de nous residents; d’una altra, un augment dels qui declaren tenir les altres habilitats lingüístiques: parlar (4%), llegir (8%) i escriure (6%).

Els coneixements d’aranès no es distribueixen de forma uniforme per tot el territori. Si la comprensió i la parla són més elevades al Baish Aran i el Naut Aran, la capacitat d’escriptura és relativament superior a la zona de Mijaran. La lectura es troba distribuïda de forma més irregular. Vilamòs constitueix el nucli més deficitari de coneixement de l’aranès en tots els sentits, mentre que Bossòst, es Bòrdes i Canejan assoleixen els màxims resultats de coneixements globals.

La variable sexe no resulta gaire explicativa de la distribució dels coneixements d’aranès a la Vall. En canvi, l’edat constitueix un factor clau d’aquesta distribució. La comprensió i la parla troben dues cotes màximes entre la població en edat d’escolarització o jove i en la gent de més edat. La lectura i, sobretot, l’escriptura són, per contra, patrimoni de la població en edat escolar. La repartició geogràfica dels coneixements experimenta modificacions importants segons l’edat. La més significativa és l’aparent concentració dels infants aranesoparlants a Vielha e Mijaran.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’IDESCAT

El lloc de naixença té un pes important en la realitat sociolingüística: els nats a la Vall superen tots els altres grups pel que fa a coneixement de l’aranès; els segueixen, per aquest ordre, els nats a Catalunya, els nats a l’estranger i, finalment, els nats a la resta de l’Estat espanyol. Les diferències entre els uns i els altres arriben a superar els 50 punts en els casos més extrems.

Els grups socioprofessionals també resulten rellevants a l’hora d’explicar la realitat sociolingüística de la Vall: els assalariats de coll blanc se situen per damunt de tots els altres grups en les quatre habilitats lingüístiques, mentre que els assalariats de coll blau ocupen el vagó de cua pel que fa al coneixement de la llengua pròpia de la Vall. Enmig de tots dos grups, els empresaris i professionals per compte propi declaren percentatges relativament elevats de comprensió, parla i lectura, però baixos pel que fa a l’escriptura. Finalment, el nivell d’instrucció resulta també d’interès a l’hora d’analitzar la repartició dels coneixements de l’aranès. Els titulats mitjans i les persones amb FP de 2n grau són els qui obtenen uns percentatges superiors de coneixements d’aranès. Els nivells d’instrucció més baixos resten pràcticament al marge del coneixement de la llengua de la Vall. Per la seva banda, els titulats superiors només obtenen uns resultats modestos pel que fa al coneixement de l’aranès.

Jaume Farràs és professor de sociologia a la UB
Joaquim Torres és membre del Grup Català de Sociolingüística
Xavier Vila és professor de sociolingüística a la UB