|
Llengua i grau dinstrucció Com en els períodes anteriors, la
competència en català continua creixent amb el nivell dinstrucció, i aquest
procés sexplica tant per lorigen com per ledat. Però, en el període
1991-1996, laugment de coneixements de català que es produeix des que disposem de
reculls censals sha generalitzat a la població corresponent a quasi tots els
nivells dinstrucció, tant globalment com en relació amb cadascuna de les quatre
habilitats comunicatives. Lescola en català continua sent el motor principal
daquest avenç. En lanàlisi per zones trobem que lAMB sense la capital
ha avançat de manera destacada pel que fa al grau de coneixement del català de la
població corresponent a la majoria de nivells dinstrucció. Aquest avenç ha ajudat
a disminuir les diferències de coneixement entre territoris. En general es pot dir que,
malgrat lexistència duna evolució global que porta cap a la generalització
del coneixement del català, almenys del coneixement declarat, les diferències entre els
grups amb diversos nivells d´instrucció són encara apreciables, globalment i en
cadascuna de les quatre zones estudiades.
Llengua i
estructura social
Les informacions disponibles
indiquen que la competència en català creix de manera directa amb lascens en
lescala social. Però el motiu daquesta correlació no semblen ser les
diferències entre estrats i classes, sinó lorigen, ledat i les demandes de
coneixements lingüístics que es produeixen en certs sectors laborals. Durant el període
considerat es va allunyant la possibilitat que la competència en català pugui esdevenir
un marcador social, perquè sestà produint un augment apreciable daquesta
competència, que es va generalitzant a poc a poc. Així, es van fent progressivament
menys fortes les diferències de coneixement declarat entre els grups socioprofessionals.
En capítols anteriors sha vist que el motor principal daquest creixement de
la competència és lensenyament en català, i que el motor secundari són les
demandes de coneixement daquesta llengua de certs sectors laborals. En aquest
capítol sinsisteix més en aquest últim motor, que té probablement bastant efecte
en certs àmbits professionals. Alguns indicis donen peu a pensar que una part important
dels requeriments laborals de coneixement del català provenen de lAdministració
pública. Lexistència dels dos motors esmentats sembla mostrar, per tant, que els
augments daquest coneixement provenen en gran manera de limpuls públic.
Font:
Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per lIDESCAT |