Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


El coneixement del català: l'Enquesta Oficial de Població, per Jaume Farràs, Joaquim Torres i Xavier Vila


CONTINUA


Llengua i grau d’instrucció

Com en els períodes anteriors, la competència en català continua creixent amb el nivell d’instrucció, i aquest procés s’explica tant per l’origen com per l’edat. Però, en el període 1991-1996, l’augment de coneixements de català que es produeix des que disposem de reculls censals s’ha generalitzat a la població corresponent a quasi tots els nivells d’instrucció, tant globalment com en relació amb cadascuna de les quatre habilitats comunicatives. L’escola en català continua sent el motor principal d’aquest avenç. En l’anàlisi per zones trobem que l’AMB sense la capital ha avançat de manera destacada pel que fa al grau de coneixement del català de la població corresponent a la majoria de nivells d’instrucció. Aquest avenç ha ajudat a disminuir les diferències de coneixement entre territoris. En general es pot dir que, malgrat l’existència d’una evolució global que porta cap a la generalització del coneixement del català, almenys del coneixement declarat, les diferències entre els grups amb diversos nivells d´instrucció són encara apreciables, globalment i en cadascuna de les quatre zones estudiades.

coneixement de català per grau d'instrucció 1996

Llengua i estructura social

Les informacions disponibles indiquen que la competència en català creix de manera directa amb l’ascens en l’escala social. Però el motiu d’aquesta correlació no semblen ser les diferències entre estrats i classes, sinó l’origen, l’edat i les demandes de coneixements lingüístics que es produeixen en certs sectors laborals. Durant el període considerat es va allunyant la possibilitat que la competència en català pugui esdevenir un marcador social, perquè s’està produint un augment apreciable d’aquesta competència, que es va generalitzant a poc a poc. Així, es van fent progressivament menys fortes les diferències de coneixement declarat entre els grups socioprofessionals. En capítols anteriors s’ha vist que el motor principal d’aquest creixement de la competència és l’ensenyament en català, i que el motor secundari són les demandes de coneixement d’aquesta llengua de certs sectors laborals. En aquest capítol s’insisteix més en aquest últim motor, que té probablement bastant efecte en certs àmbits professionals. Alguns indicis donen peu a pensar que una part important dels requeriments laborals de coneixement del català provenen de l’Administració pública. L’existència dels dos motors esmentats sembla mostrar, per tant, que els augments d’aquest coneixement provenen en gran manera de l’impuls públic.

coneixement de català per ocupació 1996

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’IDESCAT


6 de 7