La taula següent presenta les dades de 1986, 1991 i 1996.

Evolució del coneixement del català de la població de Catalunya de 2 i més anys per sexes: 1986-1996. Percentatges i coeficient de competència

                                            1986                                 1991                              1996

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’IDESCAT

Llengua i origen geogràfic

Les immigracions que ha rebut Catalunya durant el segle XX han configurat una societat amb una alta proporció de nats fora del país. Així, resulta que entre la població adulta i gran, en algunes franges d’edat (de la franja de 45-49 anys fins a la de 60-64 anys) la majoria dels seus integrants han nascut fora. Aquesta població no nascuda a Catalunya, en els últims lustres, tendeix lentament a disminuir en nombre i es va dispersant progressivament per tot el territori. Amb vista al futur, l’augment de nats a l’estranger durant la primera meitat dels anys noranta pot ser l’indici del començament d’una nova onada immigratòria.

El gràfic següent il·lustra el que s’acaba d’exposar:

Aquests i d’altres fenòmens demogràfics expliquen en gran part, encara que no exclusivament, l’actual realitat sociolingüística de Catalunya. Així, malgrat el temps transcorregut des de l’última gran immigració, les zones amb més proporció de persones nascudes fora continuen presentant un coneixement del català molt més baix que la resta del territori. La concentració en determinats indrets dels que van arribar els ha dificultat i els dificulta l’aprenentatge de la llengua catalana.

De totes maneres, el coneixement del català declarat va avançant entre els principals grups d’origen i a pràcticament totes les edats, tant entre els que són nats a Catalunya com entre els que no. També es constata que els coneixements dels joves d’una i altra procedència es van acostant.