Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’IDESCAT

L’anàlisi diacrònica per franges d’edat ha permès avaluar l’evolució del coneixement del català al llarg dels darrers 10-15 anys. Aquesta anàlisi ha permès constatar que els canvis més significatius afecten les cohorts més joves durant la seva etapa d’ensenyament obligatori. La resta de la població de Catalunya ha conegut uns avenços molt lents, fins i tot amb retrocessos en alguns sectors i per a determinades habilitats. Es detecta per tant una estreta connexió entre escolarització i difusió del coneixement del català, de manera que l’aprenentatge escolar es confirma com la primera via d’aprenentatge de la llengua. Aquesta connexió fa que els dèficits entre la població adulta només es redueixin de forma extremament gradual, i pot comportar conseqüències molt i molt negatives per a la integració de possibles onades migratòries en un futur immediat.

Finalment, l’anàlisi del coneixement de català per edats i àrees geogràfiques ha permès constatar que les quatre zones radials segueixen unes línies evolutives paral·leles i similars a les de la mitjana del país, tot i que amb ritmes diferents. Catalunya sense la Regió 1a es confirma com la zona líder en el coneixement de català, sobretot en les edats adultes, però la ciutat de Barcelona l’encalça de prop i l’arriba a superar en les edats més joves. Per sota d’aquestes dues, la Regió 1a sense l’AMB se situa prop de la mitjana catalana. L’Àrea Metropolitana de Barcelona sense la capital es confirma com la zona del país amb dèficits més importants a totes les edats, malgrat la remuntada espectacular que s’hi registra durant el període escolar.

En resum: la població infantil i adolescent del Principat sembla avançar cap al coneixement normalitzat del català en les seves quatre habilitats lingüístiques; per contra, la resta de la societat progressa molt més lentament en aquesta direcció. Les profundes deficiències en els coneixements de català de la població catalana adulta la situen encara a gran distància de qualsevol comunitat lingüística mínimament normalitzada del seu entorn cultural.

Llengua i sexe

Els estudis sociolingüístics anteriors ja havien detectat que les diferències en el coneixement del català al Principat segons la variable sexe són poc significatives, i que aquest coneixement és lleugerament més elevat entre els homes que entre les dones. Hem detectat algunes excepcions a aquesta tendència tant a comarques com a les zones radials.

En termes globals –però no en totes les demarcacions territorials–, és en la capacitat lectora on apareixen les diferències més rellevants entre sexes. La capacitat d’escriure atreu l’atenció també en detectar-hi diferències força acusades en l’anàlisi comarcal. Tan sols tècniques d’anàlisi més aprofundides i més acotades geogràficament permetrien aclarir algunes d’aquestes tendències.