Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Un registre oficial per al català de l’Alguer
per Joan Armangué


CONTINUA


Amb aquest acte, la Plataforma posava a disposició de la Regidoria els resultats dels treballs de normativització començats el 1992. Aquell any, efectivament, va ser constituït el Grup per a la normativització de l’alguerès, que el 14 de maig de 1993 consignà a l’Institut d’Estudis Catalans la seva Proposta per a una normativització del català de l’Alguer. L’octubre de 1996 l’Institut expressà el seu parer favorable a la iniciativa, tot considerant «acceptables, en línies generals, les propostes» i incorporant a l’estàndard general, entre aquella data i el mes de juny de 1998, vint dels quaranta-vuit punts proposats».

Tots els documents relatius a l’acte de presentació del Model local de transició foren recollits en un article firmat per la Plataforma algueresa de cultura catalana: Normativització del català de l’Alguer («L’Alguer», núm. 64, maig-juny de 1999, pàgs. 9-16). En copiem tot seguit un paràgraf que continua descrivint el caràcter del Model local de transició: «L’alguerès catalanoparlant ja pot identificar-se —o té de trobar nous arguments per no fer-ho— amb un estàndard que recull un nombre considerable dels seus trets dialectals. L’administració local, a més, ara ja compta amb una eina fonamental per decidir el registre que, gràcies a les noves lleis, se té d’introduir a l’escola i a l’estructura municipal». També la «Lletra de presentació al Municipi», del 17 de febrer de 1999, és ben clara a l’hora de recordar l’alta responsabilitat de l’administració: «Amb la definició i el reconeixement del marc legal per a l’assumpció, difusió i ús de la variant algueresa de la llengua catalana per part de l’administració local, és arribat el moment d’aprofundir el diàleg amb la comunitat científica: la definició d’un registre respectuós tant de l’autoritat normativa com de la tradició lingüística algueresa representa un dels primers obstacles que s’han de superar en el camí vers la recuperació cultural».

«Estem convençuts —conclouen els responsables de la Plataforma— que l’administració algueresa està capacitada per a assumir-lo [el Model local de transició]. Esperem per tant que l’Assessorat de Cultura del Municipi de l’Alguer, a través dels òrgans pertinents, procedeixi segons el seu bon criteri a propiciar el debat institucional que porti a l’aprovació del Model local de transició, i a la sua difusió a l’intern de l’estructura administrativa, escolar i pública».

Al moment de firmar aquesta memòria (gener del 2000), la Consulta local per a la llengua i la cultura de l’Alguer encara no s’ha tornat a reunir. Damunt la taula de negociacions l’espera un Model local ben conegut per l’Institut d’Estudis Catalans, consensuat entre la majoria de les entitats culturals alguereses i acompanyat fins a les mans de l’administració per una Plataforma d’esperit unitari. El registre que proposa per als catalans de l’Alguer, «respectuós tant de l’autoritat normativa com de la tradició lingüística algueresa», es troba a un pas de la seva definitiva legitimació.


3 de 3