Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Un registre oficial per al català de l’Alguer
per Joan Armangué


CONTINUA


És amb aqueixa esperança que l’Arxiu de Tradicions fa una crida a les entitats que treballen en la recuperació lingüística i cultural de l’Alguer, per a la constitució d’una Plataforma de cultura catalana de caràcter associatiu, sense interessos polítics de partit i sense finalitats lucratives.

El respecte del patrimoni associatiu (més enllà de les formes administratives) i l’interès pels continguts, la immediatesa i la funcionalitat (contra el culte burocràtic) seran l’esperit que acompanyarà el naixement de la Plataforma. Els seus principals objectius: la coordinació de les diverses activitats, l’organització d’activitats noves en comú, una proposta alternativa contra el protagonisme de l’administració i una resposta coherent als atacs contra la llengua i l’associacionisme.

Naturalment, això serà possible tan sols si s’obté el consens d’un nombre representatiu d’entitats alguereses. Per tant, prèvia a la reunió constitutiva, convoquem una primera trobada, de caràcter consultiu, per al mes de desembre de 1998. Per a aquesta ocasió, se demana que totes les associacions interessades al projecte proposin els noms de dos delegats i, si és oportú, les condicions necessàries per a l’assistència a l’acte. En base a les necessitats dels participants, seran fixats i tempestivament notificats el lloc i la data de la primera reunió».

Després d’aquest primer contacte de caràcter consultiu, el Grup per a la normativització de l’alguerès assistí a la reunió constitutiva de la Plataforma algueresa de cultura catalana, celebrada el 28 de gener de 1999. A més del Grup, foren representats l’Arxiu de Tradicions, l’Escola d'alguerès Pasqual Scanu, l’Obra Cultural de l’Alguer i la redacció de la revista «L’Alguer». Adherí a l’acte la Secció de Català de la Facultat de Llengües i Literatures Estrangeres de la Universitat de Càller. Tot seguit, el Grup per a la normativització de l’alguerès, entitat cofundadora de la Plataforma, es dissolgué dins de la nova estructura, després de consignar-li el propi arxiu i d’encarregar-li de portar endavant les negociacions necessàries per a l’aprovació i l’assumpció, per part de l’administració local, de la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer.

Durant la campanya informativa que seguí el naixement de la Plataforma, els responsables destacaren de manera explícita el valor del seu caràcter unitari: «Estem convençuts —escrivien en una carta oberta firmada el 20 de febrer de 1999— que l’èxit d’aqueixa iniciativa és degut fonamentalment a l’esperit unitari que acompanyà els treballs del Grup per a la normativització de l’alguerès; el mateix esperit unitari, en definitiva, que encara ara anima la Plataforma algueresa de cultura catalana, oberta tant ara com primer a les adhesions de totes les associacions que s’interessen pel futur de la nostra llengua».

Com a principal objectiu de la seva nova activitat, la Plataforma es proposà la redacció d’un Model local de transició fidel a la Proposta del 1993. Un cop enllestits els treballs, el nou Model fou lliurat a l’autoritat municipal. Llegim a l’acta: «Reunits als locals de l’Assessorat de Cultura del Municipi de l’Alguer: d’una part l’Assessor de Cultura, de l’altra part els representants de la Plataforma algueresa de cultura catalana, se procedeix a l’acte de presentació a l’administració del Model local de transició per al català de l’Alguer. En senyal de conformitat, totes les parts firmen el present document a les 16,30h del 17 de febrer de 1999».

A la memòria que acompanyava l’esmentada carta oberta, s’hi resumien els fets amb les següents paraules:

«El proppassat 17 de febrer la Plataforma algueresa de cultura catalana va presentar a la Regidoria de Cultura del Municipi un Model local de transició per al català de l’Alguer que, en el cas que fos aprovat per la Consulta local per a la llengua i la cultura, constituiria el registre lingüístic oficialment adoptat a l’intern de l’estructura administrativa, escolar i pública.


2 de 3