Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana
Tardor 2000


Un registre oficial per al català de l’Alguer
per Joan Armangué
L'autor descriu el procés seguit per coordinar les accions de promoció del català a l'Alguer amb vistes a establir una normativització definitiva de la llengua que en faciliti l'ús habitual en l'àmbit oficial.

 

Mentre a Itàlia no sigui aplicada la nova llei de tutela de les minories lingüístiques històriques, els drets lingüístics dels algueresos continuaran exclusivament regulats per la llei regional del 15 d’octubre de 1997 per a la «Promoció i valorització de la cultura i de la llengua de Sardenya». A l’art. 8 d’aquesta llei hi era prevista la creació de les Consultes locals, «amb l’encàrrec d’assumir iniciatives adreçades a afavorir el coneixement i la valorització de la llengua dels sards». En el cas alguerès, a més, la responsabilitat del Municipi en el terreny de l’ordenació lingüística fou fixada en un conveni firmat amb l’Institut d’Estudis Catalans en ocasió del 90è aniversari de la seva fundació.

Així i tot, amb una legislació relativament favorable i amb la Consulta local constituïda des de la fi de l’any 1998, són ben humils els passos que hom pot apreciar en l’evolució de l’alguerès cap a la seva incorporació oficial a l’ensenyament i a l’administració. Tot i que no pretenem de treure importància a altres iniciatives que amb el temps poden consolidar-se, en aquesta memòria volem analitzar el lloc que el Model local de transició ocupa dins el procés de normativització de l’alguerès. Convé anticipar que es tracta del primer registre lingüístic respectuós de la varietat local oficialment ofert a l’administració algueresa i que, en cas que fos acollit per la Consulta local, esdevindria el registre oficial del català de l’Alguer.

L’activitat del Grup per a la normativització de l’alguerès (1992-1998), el contingut de la seva Proposta per a una normativització del català de l’Alguer (1993) i la resposta de l’Institut d’Estudis Catalans (1996) van ser exposats per primer cop al Congrés «Sardegna a confronto con altre minoranze linguistiche» —concretament a la segona part, dedicada a la «Unificazione linguistica: esperienze e problematiche»—, organitzat per la Regione Autonoma della Sardegna i celebrat a la sala Figari de Càller els dies 19-22 de novembre de 1998 (veg. també «Revista de Catalunya», núm. 139, abril de 1999, pàgs. 60-79). En aquella mateixa ocasió s’informà la comunitat científica sarda que l’experiència del Grup per a la normativització s’estava canalitzant vers la creació d’una estructura que reprengués els treballs començats el 1992.

Efectivament, el 6 de novembre de 1998 l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer havia adreçat a les entitats interessades per la recuperació lingüística i cultural de la ciutat una crida per a la constitució d’una Plataforma sense interessos polítics de partit. Publiquem tot seguit el text complet d’aquesta crida:

«La realitat associativa algueresa és, per ella mateixa, un fenomen cultural de valor indiscutible des del moment que assegura la cooperació entre les persones i la consolidació d’objectius comuns. Un patrimoni d’aqueixa importància té d’ésser defès amb tenacitat i transparència, afermant al mateix temps la necessària autonomia de cada una de les entitats.

Ara bé, quan aquells objectius comuns tenen relació amb la nostra llengua, que travessa una situació de debilitat extrema, la unitat representa una garantia de força que pot contribuir de manera decisiva al progrés general. Amb seriositat i sense atemptar contra la independència de les associacions, únicament la coordinació pot evitar una confusió inevitable allà on hi ha pluralitat.


1 de 3