|
Mentre
a Itàlia no sigui aplicada la nova llei de tutela de les minories lingüístiques
històriques, els drets lingüístics dels algueresos continuaran exclusivament regulats
per la llei regional del 15 doctubre de 1997 per a la «Promoció i valorització de
la cultura i de la llengua de Sardenya». A lart. 8 daquesta llei hi era
prevista la creació de les Consultes locals, «amb lencàrrec dassumir
iniciatives adreçades a afavorir el coneixement i la valorització de la llengua dels
sards». En el cas alguerès, a més, la responsabilitat del Municipi en el terreny de
lordenació lingüística fou fixada en un conveni firmat amb lInstitut
dEstudis Catalans en ocasió del 90è aniversari de la seva fundació. Així i tot, amb una legislació
relativament favorable i amb la Consulta local constituïda des de la fi de lany
1998, són ben humils els passos que hom pot apreciar en levolució de
lalguerès cap a la seva incorporació oficial a lensenyament i a
ladministració. Tot i que no pretenem de treure importància a altres iniciatives
que amb el temps poden consolidar-se, en aquesta memòria volem analitzar el lloc que el Model
local de transició ocupa dins el procés de normativització de lalguerès.
Convé anticipar que es tracta del primer registre lingüístic respectuós de la varietat
local oficialment ofert a ladministració algueresa i que, en cas que fos acollit
per la Consulta local, esdevindria el registre oficial del català de lAlguer.
Lactivitat del Grup per a
la normativització de lalguerès (1992-1998), el contingut de la seva Proposta
per a una normativització del català de lAlguer (1993) i la resposta de
lInstitut dEstudis Catalans (1996) van ser exposats per primer cop al Congrés
«Sardegna a confronto con altre minoranze linguistiche» concretament a la segona
part, dedicada a la «Unificazione linguistica: esperienze e problematiche»,
organitzat per la Regione Autonoma della Sardegna i celebrat a la sala Figari de Càller
els dies 19-22 de novembre de 1998 (veg. també «Revista de Catalunya», núm. 139, abril
de 1999, pàgs. 60-79). En aquella mateixa ocasió sinformà la comunitat
científica sarda que lexperiència del Grup per a la normativització sestava
canalitzant vers la creació duna estructura que reprengués els treballs començats
el 1992.
Efectivament, el 6 de novembre
de 1998 lArxiu de Tradicions de lAlguer havia adreçat a les entitats
interessades per la recuperació lingüística i cultural de la ciutat una crida per a la
constitució duna Plataforma sense interessos polítics de partit. Publiquem tot
seguit el text complet daquesta crida:
«La realitat associativa
algueresa és, per ella mateixa, un fenomen cultural de valor indiscutible des del moment
que assegura la cooperació entre les persones i la consolidació dobjectius comuns.
Un patrimoni daqueixa importància té désser defès amb tenacitat i
transparència, afermant al mateix temps la necessària autonomia de cada una de les
entitats.
Ara bé, quan aquells objectius
comuns tenen relació amb la nostra llengua, que travessa una situació de debilitat
extrema, la unitat representa una garantia de força que pot contribuir de manera decisiva
al progrés general. Amb seriositat i sense atemptar contra la independència de les
associacions, únicament la coordinació pot evitar una confusió inevitable allà on hi
ha pluralitat. |