Resumint, la necessitat de seguir publicant la revista i continuar fent el mesurament de l'ús, juntament amb la necessitat de crear una entitat que s'encarregués de compactar l'àmbit de la sociolingüística, ens van portar a fundar SEI.

El naixement de SEI

SEI neix en el context que acabem de descriure. No obstant això, cal tenir en compte que aquesta reflexió es limitava a un grup molt reduït de persones. Evidentment, una iniciativa d'aquestes dimensions requereix un debat ampli i un consens important. Més encara, en el context d'Euskal Herria, on els recursos són limitadíssims i no ens podem permetre més dissensions, i menys pel que fa a la llengua.

Va ser precisament aquest principi el que ens va portar a dissenyar el procés de fundació amb dues fases. La primera fase pretén generalitzar la idea de respondre les necessitats d'aquest àmbit amb un organisme com l'Institut; la segona, aconseguida la socialització, desenvolupar el procés de fundació segons les bases de l'acord.

Precisament, i des de gener, treballem en l'organització del Congrés que desenvolupi aquest debat. S'ha dut a terme una extensa campanya d'informació i contrast entre els principals agents relacionats amb la normalització lingüística i ara ja podem confeccionar i debatre les característiques de l'institut. El procés acabarà el 24 de novembre amb la presentació de les conclusions del debat.

L'equip que ha representat aquest projecte, és a dir, la direcció de SEI, la formem provisionalment els mateixos que formàvem part del consell de redacció, és a dir:

- Jose Luis Alvarez Enparantza (President): pare de la unificació de l’èuscar i professor emèrit de la UPV-EHU

- Imanol Esnaola: coordinador de la revista BAT

- Olatz Óssa: exdirectora d’EKB

- Juan Ignazio Marko: professor de la UPV-EHU

- Iñaki Martinez de Luna: sociòleg i professor de la UPV-EHU

- Paulo Agirrebaltzategi: expresident d’EKB

- Xabier Falcón: professor de la Universitat de Deusto.

- Xabier Isasi: psicòleg, professor de la UPV-EHU, director de UEU, la Universitat Basca d'Estiu.

Així mateix, cada vegada hi ha més persones que se sumen als diferents grups de treball. Cal destacar especialment la bona acceptació que ha tingut tant la idea de l'Institut com la del Congrés, la qual cosa ens porta a augurar a aquest últim un èxit segur.

Context en el qual s'ha de desenvolupar

Hem de tenir en compte dues perspectives. D'una banda, la situació de l’èuscar i la seva evolució durant els últims vint anys. Per una altra, la situació de l'àmbit de la sociolingüística a Euskal Herria.

Respecte a l’èuscar, i sense entrar a valorar si l'ampolla està mig plena o mig buida, cal destacar els elements contradictoris que podem observar en el seu si: diferents estatuts legals segons l'àrea administrativa; avanç del coneixement a la CAV, estancament a Navarra i retrocés a Iparralde; consens generalitzat perla normalització lingüística en models educatius que assegurin el coneixement del basc, així com persistència de models educatius que ho impedeixen; falta de plans integrals de normalització en àmbits com la justícia o la sanitat al costat de la puixança de plans de normalització lingüística en tota mena d'empreses...

Molts indicadors ens fan ser optimistes, però constatem també molts impediments i incògnites que enfosqueixen aquest optimisme. Les conclusions del VII Congrés Internacional de Llengües Minoritàries així ho van remarcar.

Aquests elements contradictoris, lluny de portar-nos a destacar els aspectes positius i ocultar els negatius, ens han de servir per fer-nos veure com d'incert segueix sent el futur de la recuperació de la llengua basca, i, per tant, que no hem d'estalviar esforços.

En l'àmbit de la normalització, cada vegada hi ha més iniciatives i es concreten les necessitats. Des dels plans de normalització integral en el comerç als plans d'ús en activitats de temps lliure, passant pel desenvolupament dels municipis totalment normalitzats lingüísticament o la motivació positiva cap al basc dels seguidors de l'Athletic de Bilbao, Osasuna, Alaves o Reial Societat. És un àmbit que reclama atenció immediata i precisa. És a dir, recursos humans (personal especialitzat), intel·lectuals (investigació i desenvolupament), econòmics i materials.