Perspectiva històrica

L'associació SEI va néixer just ara fa un any (maig de 1999). La denominació completa és Euskal Soziolinguistika Institutua Sortzen, o, dit d'una altra manera, "Treballant per la creació l'Institut de Sociolingüística".

Els qui coneguin mitjanament la realitat associativa d'Euskal Herria sabran que les iniciatives socials que treballen per la recuperació i normalització de l’èuscar són moltes i de molt diferents tipus (organismes locals, xarxes de normalització lingüística d'adults, advocats, associacions de professors, de pares de família, mitjans de comunicació...). Parlem, doncs, d'un univers format per més de 60 organismes que reuneixen un total de 125.000 socis, que facturen anualment 300.000.000 d'euros i tenen en nòmina més de 6.000 empleats.

El Consell de la Cultura Basca, EKB, nascut el 1983, va ser el fòrum en el qual es van reunir moltes d'aquestes entitats. No obstant això, gràcies a la labor ininterrompuda d'aquest Consell per aconseguir aglutinar més sectors i associacions, i després d'un llarg procés de reflexió, va néixer el Consell d'Entitats Socials del l’Èuscar, més conegut com a KONTSEILUA.

EKB, una vegada aconseguit l'objectiu de crear una associació que reunís la pràctica totalitat d'entitats socials, va decidir dissoldre's i els seus membres es van integrar a KONTSEILUA. Aquest pas, lògic d'altra banda, va fer que algunes de les tasques que anteriorment desenvolupava EKB poguessin quedar òrfenes, ja que no hi havia una estructura organitzativa pròpia que les sustentés.

Dues d'aquestes activitats estaven molt relacionades amb la sociolingüística:

- La revista de sociolingüística i glotopolítica BAT, amb deu anys d'existència i 35 números publicats fins avui.

- El mesurament de l'ús. Des de 1989, cada quatre anys es mesura per observació directa el nivell d'ús de l’èuscar al carrer. Aquest estudi inclou tot l'àmbit geogràfic d'Euskal Herria. Durant l'última edició es va observar l'ús de 275.000 persones (10% de la població).

Els qui formàvem en aquella època el Consell de Redacció de la revista, animats per les entitats que van formar EKB, vam decidim donar un caràcter més sòlid a la revista; per això ens vam formalitzar com a associació i vam adquirir, per tant, un caràcter autònom.

Aquesta decisió, així mateix, va estar acompanyada d'una reflexió que ja venia de temps enrere. Els membres del Consell de Redacció, la majoria amb una trajectòria acadèmica i científica més que contrastada, coincidíem que la normalització de l’èuscar necessitava en l'àmbit de la sociolingüística alguna cosa més que una publicació periòdica.

Observar els processos normalitzadors que han obtingut major èxit (ens referim, per exemple, a l'experiència catalana o la quebequesa), demostren que majoritàriament s'ha comptat amb un o diversos organismes de caràcter científic dedicats a atendre les necessitats del procés de normalització mitjançant la investigació i la formació.

A Catalunya podem parlar de l’ISC o del Grup de Sociolingüística, entre d'altres. Al Quebec, l'experiència del CIRB o de l'actual CIRAL resulten, així mateix, molt significatives. Han estat precisament aquests organismes els qui han dotat del necessari coneixement i experiència la labor normalitzadora desenvolupada pels agents que hi estan implicats.