Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Les llengües de França, per Bernard Cerquiglini


CONTINUA


Per a cada una de les llengües indicades en el moment de la ratificació, l’acceptació o l’aprovació (...), cada una de les parts es compromet a aplicar un mínim de trenta-cinc paràgrafs o apartats triats d’entre les disposicions de la part III de la Carta, de les quals com a mínim tres han de formar part de cada un d’aquests articles: article 8 (= Ensenyament) i 12 (= Activitats i equipament cultural); i una ha de formar part de cada un d’aquests articles: 9 (= Justícia), 10 (= Autoritats administratives i serveis públics), 11 (= Mitjans de comunicació) i 13 (= Economia i societat). (Carta, article 2, apartat 2).

Aquesta part III és clarament més restrictiva; tanmateix cal tenir en compte que les “trenta-cinc mesures” es determinen idioma per idioma. L’article 3 de la Carta (“Pel que fa a cada una de les llengües indicades en el moment de la ratificació...”) també es comenta en l’Informe explicatiu (pàg. 14):

Els Estats poden indicar lliurement les llengües a les quals decideixen que s’apliqui la part III de la Carta i, d’altra banda, poden definir, per a cada una de les llengües a les que s’aplica la Carta, quines són les disposicions de la part III que subscriuen.

Per tant, cal triar el conjunt de disposicions que s’aplica a cada una de les llengües. Aquest conjunt ha de ser coherent, i s’ha de correspondre amb les intencions de l’Estat respecte a la llengua i amb les seves particularitats, i por ser específic per a cada llengua. En altres paraules, es contempla un ampli ventall d’opcions “a la carta”: és així com ha procedit Alemanya, llengua per llengua i després Land per Land. (4) És possible percebre una altra llibertat, lleugerament contradictòria al text de la Carta. Aquesta disposa, en efecte, que (destaquem):

Pel que fa a cada una de les llengües indicades en el moment de la ratificació, l’acceptació o l’aprovació (...) cada una de les parts es compromet a aplicar un mínim de trenta-cinc paràgrafs o apartats...(article 2, apartat 2).

Tanmateix, l’Informe explicatiu conté el comentari següent, que cal citar íntegre:

Un Estat signant pot, sense contradir la Carta, reconèixer que existeix en el seu territori una llengua regional o minoritària determinada però considerar preferible, per motius basats en les seves apreciacions, que aquesta llengua no es beneficiï de les disposicions de la part III de la Carta. Tanmateix, és evident que els motius que poden conduir un Estat a excloure completament una llengua, reconeguda com a llengua regional o minoritària, del benefici de la part III han de ser motius compatibles amb l’esperit, els objectius i els principis de la Carta. (Informe explicatiu, pàg. 14, § 41).

De fet, dos països han signat i ratificat la Carta aplicant aquesta possibilitat de reserva. (5) Si es determina que el procediment és vàlid, la República Francesa podria trobar-hi un altre factor de llibertat, que, sens dubte, serà benvingut donada la impressionant riquesa i diversitat del seu patrimoni lingüístic. Recordem que es tracta de disposicions generals que:

cada part es compromet a aplicar (...) per al conjunt de les llengües regionals o minoritàries emprades en el seu territori que responguin a la definició de l’article primer. (Carta, article 2, apartat 1).

L’investigador suggereix, per tant, que s’apliquin els “objectius i principis” generals de la part II al conjunt de les llengües que constitueixen el patrimoni de França, i que s’excloguin de la part III algunes d’aquestes llengües.

   


2 de 6