|
|
Tardor-hivern 2007 |
|
|
|
|
|
|
|
Costos i beneficis del multilingüisme en l’àmbit empresarial |
|
|
|
|
|
|
Le multilinguisme au travail dans le contexte québécois de la francisation des entreprises
par Virginie Moffet et Pierre Bouchard
|
|
|
|
|
|
|
|
Afin de répondre aux préoccupations de la population relativement au français, le gouvernement du Québec a adopté, en 1977, la Charte de la langue française qui comporte plusieurs dispositions à l’égard de la langue de travail et de la francisation des entreprises. La certification, un élément important du chapitre relatif à la francisation des entreprises, est en quelque sorte la reconnaissance officielle de la réalisation des objectifs de francisation propres à une entreprise. Cependant, certaines réalités environnementales, organisationnelles, sociales et économiques ne jouent pas toujours en faveur du processus de francisation et de l’utilisation du français au travail. D’ailleurs, de récentes données montrent que, même si les travailleurs de langue maternelle française travaillent en français, il s’en trouve une proportion appréciable qui travaillent en anglais à Montréal et que ceux de langue maternelle tierce sont partagés entre l’utilisation du français et celle de l’anglais, et ce, plus particulièrement dans l’île de Montréal.
|
|
|
El multilingüisme en l’etiquetatge. Comparativa de la situació i de les polítiques lingüístiques pel que fa a l’etiquetatge de productes en comunitats lingüístiques de característiques similars a la catalana
per Bernat Gasull i Roig
|
|
|
|
|
|
|
|
La situació del català en l’etiquetatge constitueix un cas atípic tenint en compte el tractament que les empreses i les respectives legislacions apliquen als diferents casos comparables. L’anàlisi de diversos models de països amb comunitats lingüístiques similars o fins i tot sensiblement inferiors en nombre de parlants que la catalana, i en situacions de plurilingüisme similar al de l’Estat espanyol, ens confirmen el tractament excepcional que en aquest estat es produeix sobre la qüestió.
|
|
|
El multilingüisme, un valor emergent
per Marta Rovira i Martínez |
|
|
|
El multilingüisme no és una promesa, sinó que és una realitat. La coexistència de diverses llengües és un tret característic de l’empresa internacionalitzada. Cal preveure, a més, que els canvis educatius, la mobilitat humana, la mateixa recerca i les noves tecnologies afavoriran el canvi social cap a una consciència de la diversitat lingüística i de la necessitat d’actuar assumint un entorn multilingüe. La UE ha presentat un document sobre com pensa gestionar el multilingüisme en el si de la Unió, i això representa un pas institucional de gran calat en l’assumpció d’aquest nou context. De la mateixa manera que els comportaments lingüístics de les empreses tenen a veure amb els canvis governamentals, també tenen a veure amb els canvis socials.
|
|
|
Marketing Welsh in an ambivalent context
by Colin H Williams |
|
|
|
La situació del català en l’etiquetatge constitueix un cas atípic tenint en compte el tractament que les empreses i les respectives legislacions apliquen als diferents casos comparables. L’anàlisi de diversos models de països amb comunitats lingüístiques similars o fins i tot sensiblement inferiors en nombre de parlants que la catalana, i en situacions de plurilingüisme similar al de l’Estat espanyol, ens confirmen el tractament excepcional que en aquest estat es produeix sobre la qüestió.
|
|
|