L’auteur révise les différentes positions prises sur les effets sociolinguistiques de la mondialisation et se concentre en particulier sur
le nationalisme linguistique, un nationalisme qui est fondé sur la langue. Boyer décrit les deux cas de nationalisme linguistique à l’État espagnol, le nationalisme galicien et le catalan, tout en mettant l’accent sur le deuxième.

En un context mundial en què l’anglès tendeix a imposar-se com a lingua franca incontestable en el món dels negocis, l’estratègia multilingüe que el govern britànic promou a gran escala, en estreta relació amb les organitzacions empresarials i amb els centres de serveis lingüístics, ens ofereix motius diversos de reflexió, tant pel seu enfocament com pels models organitzatius que ha adoptat. I sobretot, potser, per la importància estratègica queels dirigents econòmics i la polítics del Regne Unit han reconegut al multilingüisme, malgrat l’hegemonia mundial de l’anglès. Aquest és un fet que contrasta amb l’escassa atenció que rep la gestió del multilingüisme per part de les empreses catalanes –que ni tan sols semblen interessar-se gaire per l’anglès— i amb l’interès encara incipient del govern de Catalunya per aquest tema.

In this article, I will discuss the Flemish language policy.After a short description of the position of Flanders in a globalised world (1), I will comment on some concrete challenges for the Flemish educational system (2), such as the integration of non-Dutch-speaking students (2.1). Furthermore, I will dwell on the ways the Flemish community prepares its youngsters to life in a globalised society, referring to European criteria (mother-tongue plus two) and tools (Common European Framework of Reference, Erasmus exchanges) (2.2). Finally, I will discuss the role of foreign language promotion institutions in the Flemish educational area (2.3).