Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Hemeroteca
Tardor 2003


Variacions del variacionisme


idiomes


Les representacions del variacionisme en l'àmbit de la llengua catalana. Transferències i transaccions
 per Miquel Àngel Pradilla

versió en anglès

En el trànsit d'una lingüística autònoma, això és, centrada exclusivament en l'anàlisi de l'estructura de les llengües, a una lingüística que preveu programàticament la interacció entre les variables lingüístiques i les variables sociopragmàtiques, s'han posat damunt la taula un bon grapat d'enfocaments teoricometodològics. Aquest article vol avaluar, des d'una consideració integradora, els quatre grans vèrtexs de priorització en l'anàlisi de la diversitat lingüística: el sociolingüístic, el pragmàtic, l'històric i el geolingüístic.

 

El temps aparent i el temps real en estudis de variació i canvi lingüístic
 per Maria Teresa Turell
versió en anglès Aquest article es proposa desenvolupar els aspectes teòrics i metodològics que envolten el tractament de les nocions de temps aparent i temps real en els estudis de variació sociolingüística. Aquestes dues nocions se situen en el canvi de paradigma lingüístic que va representar a) l’adopció d’aspectes teòrics com el concepte de funció, els significats socials i estilístics, la variació i el canvi lingüístic, les relacions bi-direccionals entre sincronia i diacronia, d’una banda, i variació interna i externa, de l’altra, i b) la proposta de diversos principis (estabilitat, canvi des de dalt, canvi des de baix) que han guiat la recerca en aquest camp. El cos de l’article tracta de les relacions entre temps aparent i temps real, els tipus d’estudi en temps real (replica i "mostrari") i les perspectives de recerca en temps real aplicades a diverses comunitats de parla catalana

 

La sociolingüística històrica: una alternativa a l'anàlisi del canvi lingüístic
 per Antoni Mas Miralles
versió en anglès Aquest article situa la sociolingüística històrica com una part dimanant del variacionisme i integrada en la microsociolingüística. A més, descriu els principis teòrics en què es fonamenta per analitzar el canvi lingüístic en procés Apareix com una doble alternativa; primer, i dins de la lingüística històrica, com una eina d’estudi del canvi lingüístic i, segon, i dins del variacionisme, com una possibilitat d’anàlisi de la documentació escrita des del pla diacrònic. També repassa els factors socials que s’han investigat des d’aquesta branca de la sociolingüística dins el reduït volum d’obres que s’han publicat fins ara.

 

Variació verbal al Segrià: la pronunciació del morfema de 3a persona en diversos àmbits d'ús
 per Josefina Carrera-Sabaté
versió en anglès Aquest article presenta un estudi sobre la variació morfològica de la persona 3 en el dialecte lleidatà basat en l’anàlisi de diferents registres de parla d’habitants del municipi d’Alguaire i en l’observació del lleidatà retransmès en diferents programes de TeleLleida. El treball permet observar una tendència a la pèrdua de la variació morfològica tradicionalment pròpia del lleidatà en situacions marcades per la formalitat.

 

La diversificació estilística com a factor de variació i canvi lingüístics
 per Sílvia Romero Galera
versió en anglès Una anàlisi de l’estat i la direcció dels processos de canvi lingüístic que afecten diferents trets morfològics en català nord-occidental permet obtenir dades quantitatives del comportament de diversos factors explicatius –tant de caràcter social com lingüístic, sociològic o pragmàtic– que en l’actualitat poden incidir en l’evolució d’aquests processos. En aquest article ens centrem en la incidència d’un factor de caràcter pragmàtic, l’estil de parla, del qual també exposem una proposta de delimitació a l’interior d’una situació comunicativa.

 

Variació fonètica i estandardització al País Valencià
 per Carles Segura Llopes
versió en anglès En aquest article volem provar que el procés incipient de normalització lingüística experimentat pel català té repercussió en el model de llengua tradicional del valencià, en concret a la comarca del Baix Vinalopó i en el subsistema fonètic. A banda d'analitzar el grau de penetració del model estàndard-normatiu en el parlar de la comarca, també es veurà el grau d'acceptació o d'abandó del model tradicional, tant de les formes normatives com de les que no ho són, i el de penetració del model castellà.

 

"Auliva" o "oliva"? Caracterització de l'alternança al Segrià
 par Josefina Carrera Sabaté i Elisabet Freixenet Esteve

versió en anglès
L’objectiu d’aquest article és presentar un procés fonètic de canvi en curs que es dóna al Segrià a través de l’estudi de les competències productiva i perceptiva de 30 parlants de la població de Sunyer.