Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Hemeroteca
Tardor 2002


Sociolingüística catalana


idiomes


Escenari jurídic actual de la normalització lingüística en la televisió local
 per Bruguers Jardí

versió en anglès

Tradicionalment, els lingüistes han atorgat als mitjans de comunicació un paper molt important en el procés de normalització lingüística. Si es té en compte que el fenomen de la televisió local, ha esdevingut un veritable fenomen social, cal pensar la política lingüística en el nou escenari dels mitjans de comunicació. Amb gairebé 90 televisions locals a Catalunya amb una audiència estimada de 4 milions de persones, la televisió local es troba, d’una banda, desassistida per una regulació de l’audiovisual insuficient o inexistent, i per l’altra, atrapada en una legislació de normalització lingüística que es basa en les quotes d’emissió i no en la vehiculació de l’estàndard.

 

Usos, actituds i serveis lingüístics a les empreses associades a la CECOT
 per Institut DEP, Anna Prunés i Joan Solé Camardons

versió en anglès

Aquest article recull les principals aportacions de l'estudi Els usos lingüístics en les empreses associades a la CECOT promogut pel Departament de Cultura en el marc del conveni entre la CECOT i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquest treball l'ha dut a terme l'Institut DEP per mitjà d'una enquesta telefònica als empresaris i dirigents i les empreses.

 

Sociolingüística internacional

 

Llengua escolar i context demosociolingüístic en els joves francòfons al Canadà a fora de Quebec: algunes alertes per a la situació catalana
 per Albert Bastardas i Boada

versió en anglès

"When we are together, we speak French, don't we?" (Una noia a la seva amiga francòfona, en anglès, omplint un qüestionari sobre l'ús del francès)

 

La situació sociolingüística de l'anglès al Japó
 per Nobuyuki Tukahara

versió en anglès

A l’Estat japonès, la immensa majoria (se suposa que quasi un 98%) de la població té el japonès com a llengua principal. Malgrat això, fins avui s’han fet diverses propostes d’oficialització de l’anglès. La primera es va fer l’any 1872 per Arinori Mori. L’última, amb un cert ressò social, va ser la de l’informe elaborat l’any 2000 pel comitè consultiu del primer ministre Obuti. La característica comuna d’aquestes dues propostes és el seu punt de vista, ja que tracta la llengua només com una eina per a l’estratègia estatal i, per tant, s’hi presenten mancances des del punt de vista del dret lingüístic. Es podria dir que aquesta característica és el reflex d’una ideologia lingüística arrelada a la societat japonesa i reforçada al llarg de la modernització que considera la llengua només com un mer instrument. És la ideologia que ens explicaria també perquè les llengües autòctones distintes del japonès (l’ainu i la llengua d’Okinawa) estan tan minoritzades.

 

Análisis del término 'pariente' como forma de tratamiento en la comunidad sikuani de Puerto Gaitán (Colombia)
 por John Alexander Roberto Rodríguez

versió en anglès
versió en català

Las comunidades de la etnia Sikuani en Colombia viven en la actualidad un acelerado proceso de pérdida de identidad cultural producto del contacto interétnico. Su relación con el 'blanco', de quien tratan de emular el estilo de vida, los ha llevado a un estado de extrañamiento que se manifiesta en la simultánea perdida de identidad y la no aceptación por parte de los grupos 'civilizados'. Uno de los elementos más afectados por la aculturación ha sido la lengua. Sin duda el español como lengua de prestigio ha hecho que la lengua Sikuani pierda representatividad e interés para las nuevas generaciones, que cada día hacen menos uso de ella. Un diagnóstico previo sirvió para concluir que los Sikuani conservan la forma castellana 'usted' para el trato con el blanco lo cual obligó a pensar en el uso de una forma sustituta de tratamiento más restringida. Un marcador de esta clase lo encontramos en el uso del vocablo 'pariente', dicha palabra juega un papel crucial en la caracterización de la identidad aborigen.

 

Teoria i metodologia

 

La variació fònica en la llengua catalana: inventari i avaluació metodològica
 per Miquel Àngel Pradilla Cardona
versió en anglès

L’objectiu d’aquest article és presentar, de manera succinta, els treballs centrats en la investigació de variables fòniques. L’inventari anirà seguit d’una aproximació de conjunt i una revisió crítica que permeti caracteritzar l’aportació catalana en el marc de la sociolingüística general.