Tradicionalment,
els lingüistes han atorgat als mitjans de comunicació un paper molt important en el
procés de normalització lingüística. Si es té en compte que el fenomen de la
televisió local, ha esdevingut un veritable fenomen social, cal pensar la política
lingüística en el nou escenari dels mitjans de comunicació. Amb gairebé 90 televisions
locals a Catalunya amb una audiència estimada de 4 milions de persones, la televisió
local es troba, duna banda, desassistida per una regulació de laudiovisual
insuficient o inexistent, i per laltra, atrapada en una legislació de
normalització lingüística que es basa en les quotes demissió i no en la
vehiculació de lestàndard.
Aquest
article recull les principals aportacions de l'estudi Els usos lingüístics en les
empreses associades a la CECOT promogut pel Departament de Cultura en el marc del
conveni entre la CECOT i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquest treball
l'ha dut a terme l'Institut DEP per mitjà d'una enquesta telefònica als empresaris i
dirigents i les empreses.
A
lEstat japonès, la immensa majoria (se suposa que quasi un 98%) de la població té
el japonès com a llengua principal. Malgrat això, fins avui shan fet diverses
propostes doficialització de langlès. La primera es va fer lany 1872
per Arinori Mori. Lúltima, amb un cert ressò social, va ser la de linforme
elaborat lany 2000 pel comitè consultiu del primer ministre Obuti. La
característica comuna daquestes dues propostes és el seu punt de vista, ja que
tracta la llengua només com una eina per a lestratègia estatal i, per tant,
shi presenten mancances des del punt de vista del dret lingüístic. Es podria dir
que aquesta característica és el reflex duna ideologia lingüística arrelada a la
societat japonesa i reforçada al llarg de la modernització que considera la llengua
només com un mer instrument. És la ideologia que ens explicaria també perquè les
llengües autòctones distintes del japonès (lainu i la llengua dOkinawa)
estan tan minoritzades.
Las
comunidades de la etnia Sikuani en Colombia viven en la actualidad un acelerado proceso de
pérdida de identidad cultural producto del contacto interétnico. Su relación con el
'blanco', de quien tratan de emular el estilo de vida, los ha llevado a un estado de
extrañamiento que se manifiesta en la simultánea perdida de identidad y la no
aceptación por parte de los grupos 'civilizados'. Uno de los elementos más afectados por
la aculturación ha sido la lengua. Sin duda el español como lengua de prestigio ha hecho
que la lengua Sikuani pierda representatividad e interés para las nuevas generaciones,
que cada día hacen menos uso de ella. Un diagnóstico previo sirvió para concluir que
los Sikuani conservan la forma castellana 'usted' para el trato con el blanco lo cual
obligó a pensar en el uso de una forma sustituta de tratamiento más restringida. Un
marcador de esta clase lo encontramos en el uso del vocablo 'pariente', dicha palabra
juega un papel crucial en la caracterización de la identidad aborigen.
Lobjectiu daquest article és presentar, de manera succinta, els
treballs centrats en la investigació de variables fòniques. Linventari anirà
seguit duna aproximació de conjunt i una revisió crítica que permeti
caracteritzar laportació catalana en el marc de la sociolingüística general.