Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Hemeroteca
Hivern 2002


Estudis sobre usos lingüístics promoguts per institucions públiques: Andorra, Catalunya, Illes Balears, País Basc, Galícia i Letònia


idiomes


Els estudis impulsats per l’Administració andorrana com a punt de referència per a la planificació lingüística
 per Marta Pujol i Montserrat Badia

versió en anglès

L’article fa una síntesi de les mesures de política lingüística i els recursos esmerçats en la promoció del català fins a la creació el 1988 del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra; resumeix els estudis sociolingüístics impulsats per aquest Servei per determinar els coneixements i els usos lingüístics de la població adulta, i mostra diversos exemples de les accions de política lingüística empreses pel Govern tenint en compte els resultats d’aquests estudis, que van revelar l’augment de l’ús del castellà en molts contextos: campanyes genèriques per promoure l’ús del català entre la població, campanyes sectorials en els àmbits del món socioeconòmic menys favorables a l’ús del català, i l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial el desembre de l’any 1999. Actualment, l’atenció del Servei de Política Lingüística se centra en els usos lingüístics de la gent jove i els factors que els determinen. Enguany ha publicat els resultats d’un estudi del Centre de la Cultura Catalana i la UNESCO sobre la població escolar i l’ajut a la investigació de l’any passat es va destinar al projecte d’Ernest Querol Usos i representacions socials del català a Andorra, que agafa com a objecte d’estudi els joves d’últim curs de secundària.

 

Coneixements i usos lingüístics a les Illes Balears. Revisió dels estudis promoguts per institucions i altres
 per Joan-Albert Villaverde i Vidal

versió en anglès

En aquest article donam compte d’una sèrie d’estudis sobre coneixements i usos lingüístics a les Illes Balears. Es tracta d’estudis promoguts per institucions públiques des de la segona meitat dels anys vuitanta. També ens referirem a alguns treballs realitzats en l’àmbit universitari i a projectes en què s’està fent feina actualment. Trobareu les referències completes dels treballs en les fitxes incloses al final i en la bibliografia.

 

Estudis de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1994-2002)
 per Joan M. Romaní
versió en anglès

En aquest article s’exposen les línies generals dels 87 treballs sobre sociolingüística i planificació lingüística encarregats o promoguts per la de Política Lingüística (DGPL), o auspiciats per aquesta, segons matèries i segons les característiques d’aquests, entre l’1 de gener de 1994 i el 31 de desembre del 2001. El conjunt dels treballs comentats és consultable al Centre de Documentació en Sociolingüística (CDS) de la DGPL.

 

Deseño de medidas para mellora-las actitudes cara ó galego e incrementa-lo seu uso
 por Equipo de investigación del Seminario de Sociolingüística de la Real Academia Galega

versió en anglès
versió en català

El Seminario de Sociolingüística de la Real Academia Gallega presenta en este trabajo una descripción de los principales proyectos de investigación realizados desde su creación, y financiados por instituciones públicas. Centramos la atención en el proyecto que está en este momento en desarrollo, y que da título a este trabajo.
Durante los años 90, la Real Academia Galega elaboró el Mapa Sociolingüístico de Galicia (MSG), un estudio cuantitativo de grandes dimensiones, con más de 38.000 entrevistas, en el que se hacía una descripción pormenorizada de la situación sociolingüística en cuatro dimensiones: lengua inicial, competencia, usos y actitudes lingüísticas.
El proyecto actual pretende hacer una revisión de los resultados de la última dimensión utilizando una metodología distinta, donde la triangulación adquiere una especial relevancia, combinando metodologías cuantitativas y cualitativas (medición indirecta de actitudes, entrevistas en profundidad y grupos de discusión).
Los resultados obtenidos mediante la triangulación de diferentes metodologías arrojan resultados actitudinales que difieren en ciertos aspectos de los obtenidos en el MSG. Resultan especialmente llamativos los referidos a las resistencias frente a la normalización del gallego, cuyo análisis nos han permitido proponer una serie de recomendaciones que puedan servir para actuar y corregir esta situación.

 

Estudios sociolingüísticos de la Viceconsejería de Política Lingüística del Gobierno Vasco
 por Miren Mateo y Xabier Aizpurua

versió en anglès
versió en català

Los estudios sociolingüísticos impulsados, esta última década, por la Viceconsejería de Política Lingüística del Gobierno Vasco son un exponente de su voluntad de implementar y evaluar periódicamente las políticas de acción positiva a favor del euskera.
En este sentido, las encuestas sociolingüísticas de Euskal Herria, realizadas cada cinco años desde 1991, son, juntamente con los censos, los instrumentos básicos para la obtención de los indicadores de evaluación finales de la eficacia de las políticas lingüísticas desarrolladas para la promoción del uso del euskera. Dichas encuestas nos permiten, por un lado, contrastar y completar la información derivada de los censos de población y de los padrones municipales de habitantes, que desde 1981 ofrecen datos relativos a la lengua materna, el conocimiento y uso del euskera, y, por otro lado, obtener la información básica necesaria en aquellos territorios de habla vasca (País Vasco Norte) en que se carece de datos censales.
En este artículo se presenta una breve panorámica de los indicadores de evaluación de la política lingüística y de la evolución sociolingüística y de sus principales resultados en la Comunidad Autónoma Vasca (CAV).

 

Latvian language acquisition – a fight with myths, stereotypes and prejudeces
 by Aija Priedite

versió en català

When Latvia regained its independence in 1991 the status of the Latvian language was one of the main problems facing the country. In spite of well-meant State policies in 1992-1993 the situation changed hardly. This was the reason why the Latvian Government in 1995 decided to develop and implement a ten-year National Programme for Latvian Language Training (NPLLT). As a result of the first six years there has been a real change of attitudes to language learning and use, the language acquisition environment has changed completely owing to effective teacher training and completely new and attractive teaching materials. But the most important change is that people have understood that language acquisition is a normal pedagogical process, not a mysterious monster embedded in myths, stereotypes and prejudeces