|
 |
|
Estiu 2003 |
|
|
|
|
|
|
Els sistemes d'indicadors lingüístics en els casos català i quebequès | |
|
|
|
|
 |
El
Sistema d'Indicadors Lingüístics (SIL): finalitat i característiques generals per Joan Solé Camardons |
||
|
|
|
|
 |
Aquest article
defineix el concepte d'indicador lingüístic i formula les principals característiques
del Sistema d'Indicadors Lingüístics (SIL), d'acord amb un grups d'experts. El SIL
s’ha promogut des de l'Institut de Sociolingüística Catalana (ISC) de la
Direcció General de Política Lingüística (DGPL), i dóna alguns exemples parcials
d'indicadors de les llengües a Catalunya
|
||
|
Indexplà. Programa d'avaluació de les organitzacions per Alfred Castells |
||
|
|
|
|
|
L’Indexplà és un programa informàtic, creat conjuntament pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Direcció General de Política Lingüística (1995), que permet avaluar el grau de normalització de la llengua catalana en una organització. A partir d’un sistema d’indicadors, organitzats en sis factors: imatge i retolació, adequació lingüística del personal, criteris d’ús lingüístic, documents d’ús extern, comunicacions exteriors i documentació i comunicacions internes, s’obté una mitjana ponderada, amb valors entre 0 i 100, que reflecteix el nivell o índex de normalització lingüística (INL) d’una organització, el qual es pot representar en una gràfica.
|
||
|
L'aplicació
de l'Indexplà a la ciutat de Barcelona per Montserrat Peitx |
||
|
|
|
|
|
En aquest article
es fa un estudi sobre l'aplicació de l'Indexplà a 120 organitzacions de la ciutat de
Barcelona amb més de 300 observacions. S'hi valoren els avantatges de l'instrument com a
eina que ajuda a millorar la imatge de la nostra organització i com a eina objectiva de
diagnòstic, la seva utilitat a l'hora de planificar les actuacions dels plans
lingüístics i fer-ne el seguiment i l'avaluació. També s'hi fa una anàlisi del
comportament de les organitzacions en tots els sectors d'activitat en què s'ha
intervingut i també segons els sis factors que l'instrument avalua. En cap cas pretén
ser un estudi dels usos lingüístics de la ciutat, sinó només dels resultats pràctics
de l'instrument.
|
||
|
Vitalitat
i ús del valencià a l'Ajuntament de Sagunt. Resultats de l'aplicació del programa
informàtic Indexplà per M. Lluïsa Pérez Castilla |
||
|
|
|
|
|
L’article recull el diagnòstic sobre l’ús del valencià així com les conclusions a què vam arribar després de l’aplicació de programa informàtic Indexplà en una entitat local, l’Ajuntament de Sagunt, municipi del País Valencià que pertany a la comarca del Camp de Morvedre. Es tracta d’una aproximació feta de manera experimental l’any 1999 a una situació sociolingüística concreta: la vitalitat i l’ús que té el valencià en la institució més propera als ciutadans, l’ajuntament. Per fer aquest diagnòstic es va adaptar l’eina que utilitza el Consorci per a la Normalització Lingüística, Indexplà, que serveix per a mesurar l’índex de normalització lingüística en una organització i posteriorment, desenvolupar les polítiques de planificació lingüística.
|
||
|
Ofercat:
indicadors de l'oferta de català. Un instrument al servei de la planificació
lingüística per Mercè Romagosa, Pilar López i Albert Fabà |
||
|
|
|
|
|
Les llengües necessiten instruments per mesurar la seva vitalitat i poder, posteriorment, dissenyar polítiques lingüístiques adreçades a afavorir-les. Estudis censals sobre coneixements lingüístics i enquestes a la població per obtenir dades sobre els usos d’aquestes llengües són informacions imprescindibles, ja que l’ús que els ciutadans facin d’una llengua estarà determinat principalment per tres factors: el coneixement que en tinguin, la voluntat d’usar-la, i finalment, les possibilitats reals que permetin fer-ho. L’Ofercat és l’instrument que avalua la presència de la llengua catalana en una població. Els resultats obtinguts amb aquest estudi són el complement necessari de les dades sobre coneixement i ús de la llengua que ens ofereixen els censos i padrons, les enquestes i altres estudis, i poden ser molt útils per al disseny de les polítiques lingüístiques que duen a terme les diferents institucions implicades en aquest procés.
|
||
|
Aplicació
local o territorial de l'Ofercat per Rosa Ibarz i Enric Garriga |
||
|
|
|
|
|
L’estudi Ofercat a Tarragona es va dur a terme entre la primavera de 2001 i la de 2002. El treball de camp es va fer entre novembre i gener d’aquell període. El juny de l’any passat es va fer la presentació pública de resultats a tota la ciutat, amb un acte obert a l’Ajuntament i diversos dossiers de premsa i els subsegüents reportatges que van publicar alguns mitjans de comunicació locals. A finals d’any, es va presentar una comunicació sobre el funcionament del programa a les Jornades sobre la Llengua a les Comarques de Tarragona (del 27 al 29 de novembre de 2002); en aquestes Jornades també es va projectar una presentació en Power Point dels resultats presentats el juny i, part d’aquests resultats encara no fets públics anteriorment, es van utilitzar per a la ponència de l’àmbit socioeconòmic. Les dades que es presenten ara en aquest article són un resum de les diferents presentacions públiques fetes durant l’any 2002.
|
||
|
Le suivi de l'évolution de la situation linguistique au Québec, un projet à
agenda connu par Pierre Bouchard |
||
|
|
|
|
 |
L’Office québécois de la langue française (OQLF) s’est récemment vu confier le mandat de surveiller l’évolution de la situation linguistique au Québec et d’en faire rapport au moins tous les cinq ans au ministre. La réalisation de ce mandat doit être vue comme une continuation de ce qui avait été amorcé au cours des années ’90. Cela étant dit, l’auteur présente dans ce texte les questionnements et les travaux préparatoires à la réalisation de ce mandat, ainsi que le plan de travail qui constituera en quelque sorte l’ossature du prochain bilan. Quant aux stratégies de diffusion retenues, l’auteur se fait l’écho d’une décision du Comité de suivi qui souhaite ne pas attendre la production du rapport prévu par la loi pour diffuser les indicateurs mis à jour ou nouvellement élaborés, ainsi que les recherches réalisées dans ce contexte, mais de le faire au fur et à mesure à travers la publication de petits fascicules et dans Internet. Le bilan consisterait alors à intégrer tous les indicateurs produits en vue de poser un diagnostic éclairé, s’il en est. | ||
