Marta Xirinachs i Codina
Direcció General de Política Lingüística

 

L'editorial presenta els articles que conformen aquest número 57.

 

Anton Ferret Baig, Joan Solé Camardons i Anna Torrijos López. Direcció General de Política Lingüística
Marta Goñi Fernández. Pràctiques externes. Universitat de Barcelona

 

Aquest article informa sobre els orígens, l'evolució i les noves funcionalitats del Sistema d'Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística. També s'hi expliquen les principals fonts utilitzades i els àmbits, i es donen alguns exemples d'indicadors gràfics que permeten detectar algunes claus de la situació de la llengua.

Alícia Arisa Arisa. Consorci per a la Normalització Lingüística
Rosa Maria Fernández Pi. Direcció General de Política Lingüística

 

L'article tracta del projecte Parla.cat, una aposta d'ensenyament i aprenentatge en línia completa. D'una banda, s'hi fa balanç dels set anys del curs en les dues modalitats, lliure i amb tutoria, i de la Rambla virtual. De l'altra, s'hi presenta la plataforma que completa el projecte, Aula mestra, i se n'explica el funcionament. També s'hi descriu l'oferta formativa d'aquest projecte, duta a terme per diferents institucions que, d'una manera total o parcial, es dediquen a l'ensenyament i la difusió de la llengua catalana.

 

El TERMCAT: trenta anys treballant en terminologia

Jordi Bover i Salvadó i F. Xavier Fargas i Valero
TERMCAT, Centre de Terminologia

 

Aquest article presenta una breu panoràmica de la trajectòria i les línies de treball del Centre de Terminologia TERMCAT, amb motiu del seu trentè aniversari. S'hi expliquen els quatre eixos al voltant dels quals gira l'activitat del centre: la normalització terminològica, per mitjà del Consell Supervisor; els serveis d'assessorament (terminològic puntual, per mitjà del Cercaterm; per a projectes terminològics, i documental); l'elaboració de productes terminològics, i la recerca i metodologia.

Els estudis catalans a la Universitat de Mont-real

Èric Viladrich i Castellanas
Universitat de Mont-real

L'any 2007 es van introduir els estudis catalans a la Universitat de Mont-real (UdeM): quatre cursos de llengua i un de cultura, que configuraven un mòdul en llengua i cultura catalanes. L'any 2014 es va doblar l'oferta fins a 10 cursos amb la creació del primer mínor en estudis catalans de l'Amèrica del Nord. Aquest programa, amb cursos de literatura, traducció, lectures tutoritzades, estades lingüístiques i pràctiques en organismes, forma part d'un nou grau amb menció en llengües modernes. Aquest article fa balanç dels vuit primers anys d'estudis catalans a la UdeM (programes d'estudi, assignatures i alumnat) i del seu centre de documentació i de difusió cultural, la Médiathèque en études catalanes.

Jusèp Loís Sans Soscasau
Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana

 

L'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa de la llengua occitana és una institució amb autoritat sobre la llengua occitana en l'àmbit de Catalunya. Creada sota la legitimitat de la defensa i de la promoció de la variant aranesa de la llengua occitana, en la seva creació s'ha tingut en compte que una varietat dialectal no es pot descriure ni protegir sense la referència clara i contínua a la llengua estàndard i a la seva unitat. En aquest article es descriu el valor de la institució, el procés de la seva creaciinstitució, les seves competències, la seva composició i els seus objectius.

 

Albert Fabà Prats i Antònia Serena Davins
Consorci per a la Normalització Lingüística

L'article exposa els resultats de 1.549 enquestes de satisfacció que es van administrar a sis centres de normalització lingüística (CNL) en els dos darrers cursos. El qüestionari es dividia en diversos epígrafs, tot i que el més important es referia a la valoració que els alumnes feien del contingut del curs i al seu progrés en l'aprenentatge. Una de les conclusions principals és que la satisfacció dels alumnes és molt notable, des de tots els punts de vista. Els índexs són molt alts, tant pel que fa a la valoració global del curs (9,4 punts) com a la valoració del professorat (9,6 punts). També és remarcable que el grau de continuïtat declarat dels alumnes és força alt: un 69,7 % dels alumnes diuen que continuaran en el proper període.

Joan Melià
Universitat de les Illes Balears

En aquest article es presenten algunes dades generals sobre la situació sociolingüística de les Illes Balears, obtingudes mitjançant una enquesta telefònica entre la població més gran de 15 anys. El treball de camp es va dur a terme entre el 21 de novembre de 2014 i el 7 de gener de 2015. S'hi ofereixen dades sobre coneixements i usos lingüístics, i sobre algunes representacions relatives a les diverses llengües en conflicte i, en diversos casos, es comparen amb les dades d'una enquesta semblant de l'any 2004.

Natxo Sorolla
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació. Universitat de Barcelona

L'article ofereix una anàlisi sintètica de les variables sociolingüístiques principals de l'Enquesta d'usos lingüístics a la Franja. 2014, i la seua evolució amb relació a la primera onada duta a terme l'any 2004. Durant aquesta dècada, s'observa un increment important de la població al·lòctona i de la població que no fa cap ús del català. Bona part dels altres canvis sociolingüístics observats s'hi relacionen. Pel que fa a la denominació de la llengua, s'observa un increment de l'ús del terme acadèmic català, fins a assolir la primera posició.

Joan Solé Camardons i Anna Torrijos López (compiladors)
Direcció General de Política Lingüística

Aquest article resumeix alguns dels aspectes més destacables de l'anàlisi dels resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013 des d'una òptica aplicada per tal de resoldre les qüestions que són objectiu principal de la política lingüística: Quins són els coneixements de català de la població adulta? Per què no han crescut (prou) els coneixements de català? Per què en determinats àmbits hi ha un ús més alt de català que en d'altres? Està condicionat pels coneixements?, i per les actituds? Quantes persones han après a parlar català? Quants i quins perfils tenen els aprenents? Qui té interès per aprendre català entre els adults? Quins són els principals motius per aprendre català segons els aprenents?,Una versió més àmplia d'aquesta informació la constitueix l'obra Anàlisi de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística.

Jordi Lleras i Górriz
Consorci per a la Normalització Lingüística

 

Ressenya de la IV Jornada Aprendre Llengües al Segle XXI