Si no veieu correctament aquest butlletí feu clic aquí
Llengua i Ús
Revista Tècnica de Política Lingüística
Número 46, tresen quadrimestre de 2009
Convit, I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana
Elvira Riera Secretaria de Política Lingüística
L’editorial analiza las dimensions e las consequéncias del congrés Convit, que se tenguèt a Girona lo julhet passat.
Paquita Sanvicén Secretaria de Política Lingüística
L’article explòra las connexions entre la responsabilitat sociala corporativa (R.S.E.) e la politica lingüistica. S’obrís amb una introduccion a la responsabililtat sociala corporativa; continualament, s’abòrda la compatibilitat entre aqueste concepte e lo de politica lingüistica genericament e en l’airal especific d’una entrepresa. Finalament s’observa la tasca en matèria de R.S.E. impulsada per la Secretaria de Política Lingüística. L’article se tanca amb unas reflexions finalas.
L’influència de Joan Solà en conselh lingüistic
F. Xavier Fargas Valero TERMCAT
Joan Solà a recebut lo darrièrs meses unas quantas reconeissenças publicas, entre las qualas se tròba especialament lo Premi d’Honor de les Lletres Catalanes e lo Doctorat Honoris Causa de l’Universitat de Lleida. Als actes de decerniment d’aquestas recompensas e per las informacions de la premsa, diverses especialistes an senhalat l’importància de diferents aspèctes de son òbra. En aquest article esboçarem qualques ideas a l’entorn de l’influència concreta de Joan Solà en conselh lingüístic.
Treballar amb tascas, conjugar activitat sociala e aprendissatge gramatical
Jordi Esteban
L’article abòrda lo model didactic d’aprendissatge per tascas, aclarís determinats conceptes en relacion amb la practica, mostra un punt de vista d’objectius e abòrda la relacion d’aquesta metodologia amb la gramatica.
Los serveis lingüístics al paradigma 2.0
Marta Estella Servei de Llengües. Universitat Autònoma de Barcelona
L’article descriu los aspèctes tecnologics e socials relacionats amb çò que s’a denominat paradigma 2.0 coma modèl de trebalh en çò de las organizacions, e o exemplifica amb diversas experièncias directament aplicadas al trebalh als serveis lingüístics.
L'euskaldunizacion del mond laboral des del punt de vista d'EMUN
Nekane Lizarralde Urrutia EMUN
L’article situa lo trebalh d’euskaldunizacion del mond laboral realitzat per EMUN al mond laboral basc, las etapas e l’estructura del plan de basc, lo processus d’aplicacion, la promocion de la coneissença e las nòvas escomesas que se pausan.
L’experimentacion de las nòvas programacions al nivel intermedi [B2 EUR] al CNL Vallès Occidental 3
Montserrat Campoy Mestres Consorci per a la Normalització Lingüística
L’article descriu l’experiéncia de l’aplicacion de las nòvas programacions al nivèl intermedi [B2 EUR] del CNL Vallès Occidental 3. S’i descriu lo trebalh per tascas
Què es e coma fonciona l’aplicacion de ret Indexplà
Enric Garriga Consorci per a la Normalització Lingüística
Anna Torrijos Secretaria de Política Lingüística
Aquest article descriu la nova aplicacion de ret de l’Indexplà que se pòt trobar a Internet. L’Indexplà es un questionari multilingüe que permet reculhir las donadas necessàrias per la realizacion d’un plan lingüistic en una organizacion a partir del resultat de l’analisi lingüistica. L’article detalha los diferents nivèls d’accés e descriu las principalas prestacions d’aquest sit —representacion grafica dels factors lingüistics d’una entitat o entrepresa, comparason entre organizacions o ben entre airals de la meteissa organizacion, los perfils lingüistics e de las donadas documentalas— e altras caracteristicas de l’aplicacion.
L’integracion de las tecnologias de la lengua al flux de trebalh del Servei Lingüístic de la UOC
Lluís Villarejo, Alba Corral i David Cullen Universitat Oberta de Catalunya
L’article abòrda las tecnologias de la lenga que s’utiliza al Servei Lingüístic de la UOC [Universitat Oberta de Catalunya] e de quina manièira s’integran en cada un dels diferents processus productius del Servei. En particular, veirem coma la traduccion automatica, las memòrias de traduccion, l’extraccion lexicala e la creacion de glossaris son de granda importància per lo desvolopament de la tasca del Servei.
Balanç sociolingüistic 1998-2008
Joan Solé i Anna Torrijos Secretaria de Política Lingüística
Com un avanç de l’estudi E.U.L.P., l’article presenta l’evolucion de la situacion sociolingüistica a partir de la comparason de las donadas dels ans 1998 e 2008. Los airals que s’estudian son los de la coneissença del catalan, primièr idioma aprés e idioma abitual, entre altres. Quant a sectors especifics, s’ofrisson donadas relativas al comerç.
Demolingüistica: nòva enquesta demografica, nòus metòdes e nòvas donadas
Ernest Querol Universitat Oberta de Catalunya
L’Enquesta demogràfica 2007 ha palliat la secada de donadas censalas que s’auria prolongat durant una decada (2001-2011). E o a fait utilizant metòdes innovadors que an aportat al còp donadas dels individus e de las lars. Tanben, a introduït questions lingüisticas sobre la lenga iniciala e subre la coneissença del castelhan. En aquest article se fa una introduccion a la nòva enquesta e se comentan los principals resultats tant demografics coma sociolingüistics.
Primers resultats de l’estudi ELAN.cat: lo catalan al multilingüisme de las entrepresas catalanas
Isidor Marí Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC
La Catedra de Multilingüisme Linguamón-UOC [Universitat Oberta de Catalunya], amb lo supòrt de la Generalitat de Catalunya, realiza l’estudi ELAN.cat, subre lo multilingüisme de las entrepresas catalanas. Aquest estudi es l’adaptacion en Catalonha del repòrt europeu ELAN, que revelèt que moltas entrepresas de l’Union Europea desprofeitavan oportunitats de negòci per manca de capacitats multilingüas. L’estudi ELAN.cat se tròba en aquests moments en fase d’analisi de las donadas quantitativas obtengudas per un milièr d’entrepresas de Catalonha. En aquest article ofrissèm una avança de resultats, centrats subretot a la posicion que lo catalan ocupa en multilingüisme de las entrepresas catalanas.
Mònica Montserrat Grau Universitat Autònoma de Barcelona
MAS, JOSEP-ÀNGEL. El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians
Albert Fabà Consorci per a la Normalització Lingüística
Si recebètz aqueste bulletin es perque vos avètz anteriorament soscrit al servici. La Generalitat de Catalonha s’engatja a utilizar las vòstras donadas unicament per la prestacion del servici e a non las divulgar. En quin moment que siá podètz accedir al vòstre compte personal per cancelar la soscripcion o ne modificar las donadas.
