Si non vesètz corrèctament aqueste bulletin, clicatzaquí
Llengua i Ús
Revista Técnica de Política Lingüística
Número 42, segundo cuatrimestre de 2008
Elvira Riera i Gil Secretariat de Politica Lingüistica
L’editorial apòrta las primièras donadas disponiblas sus la recepcion del nòu Llengua i Ús e presenta los divèrses articles que forman lo numèro.
Lo procèssus de Bolonha, una oportunitat o un obstacle per la lenga catalana? 
M. Jesús Ferrés Universitat de Girona
L’article presenta lo modèl lingüistic universitari que deriva del procèssus de Bolonha e abòrda l’impacte que pòt aver sus la lenga catalana amb la relèva progressiva de la tresena lenga.
Glòria Vallès Fitó Universitat de Barcelona
La dinamizacion dels mercats asiatics e lo nòu contèxt sociolingüistic catalan son dos factors qu'influisson, ja uèi, en las demandas d’ensenhament del domeni lingüistic. Aqueste fait s’obsèrva tant dins las escòlas, ont se forma la ciutadania del futur, coma dins las universitats, ont an sorgit estudis per donar responsa a un besonh mai imminent de nòus perfils professionals.
L’elaboracion d’un plan de lengas a partir d’un procèssus participatiu: l’experiéncia de l'UAB
Sílvia Amblàs Universitat Autònoma de Barcelona
Marta Estella Universitat Autònoma de Barcelona
Aqueste article presenta l’experiéncia de l'Universitat Autonòma de Barcelona (UAB) en relacion amb l’elaboracion de son plan de lengas, lo document quadre sus la politica lingüistica de l'UAB. Concrètament, s’i tractan las questions ligadas al desvolopament e la metodologia del procèssus participatiu obèrt a tota la comunitat universitària, qu'es estat un passatge prealable a la redaccion del Plan, e s’i descrivon qualques uns dels aspèctes qu'an sorgit prèp d’aqueste procèssus participatiu e que, possiblament, pòdon èsser partejats o transferibles a altras universitats catalanas.
Las personas socialament activas, motor del cambiament lingüistic
Rosó Herrera Fundació Comaposada
Joan Tudela Fundació Comaposada
L’article a tres lecturas simultanèas. L’una explica l’experiéncia del talhièr de promocion de l’usatge del catalan adreçat als sindicalistas del comèrci, sector estrategic de normalizacion lingüistica. L’autra lectura convida a l’adaptacion d’aquel talhièr a altres collectius. La darrièra argumenta lo besonh que la politica lingüistica del nòstre airal idiomatic priorize las accions adreçadas als quadres socials, perque las personas las mai socialament activas son lo principal motor de quin cambiament lingüistic que siá.
La revision ortografica amb InDesign CS2 d'Adobe
Pere Farrando Corrector e editor lingüistic
Als sectors editorial e de la premsa escrita, l'evolucion de la programariá domina l'activitat dels professionals. Cada còp mai, cal trabalhar mai en l’edicion e mens en la preimpression. E encara i a totes los trabalhs que non passan per las mans de cap especialista. Los usatgièrs d'Indesign CS2 (Adobe), lo programa lo mai espandit en aquestes dos sectors, dispausan d’amplas possibilitats de control sus l'ortografia de lors tèxtes. Cal configurar ben los documents e seguir unas instruccions precisas.
El Lèxic de fàrmacs (Lexic de medicaments), una òbra de present e de futur
Núria Casamitjana Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Anna Llobet TERMCAT
Al mes d’abril se publiquèt lo Lexic de medicaments, elaborat pel TERMCAT e lo Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. L’òbra amassa prèp de 3.000 denominacions comunas internacionalas en catalan dels medicaments d’usatge mai generalisat amb la categoria gramaticala e los equivalents correspondents en castelhan, francés e anglés, en mai del numèro CAS e sas accions terapeuticas mai abitualas. En complement, l’òbra incorpòra una revision e actualizacion de las Nòrmas practicas per la version catalana de las denominacions comunas internacionalas (DCI) de las substàncias farmaceuticas, un recuèlh de critèris per l’adaptacion grafica de l’anglés al catalan de las denominacions de medicaments.
Lo trabalh per cargues, ais de las programacions pels corses de catalan per d'adults
Xavier Abelló Consorci per a la Normalització Lingüística
Carme Bové Consorci per a la Normalització Lingüística
Jordi Esteban Formador de professors
Montserrat Gimeno Secretariat de Política Lingüística
L’article abòrda las Programacions de lenga catalana d’un punt de vista metodologic, la relacion amb lo Quadre Europèu Comun de Referéncia (QECR) e lo Tipotext. S’i descrivon las aportacions e òm s’interessa especialament al pilotatge.
Mònica Pereña Secretariat de Política Lingüística
L’article descriu los divèrses aspèctes del traductor automatic catalan-occitan-catalan e castelhan-occitan-castelhan de la Generalitat de Catalonha. S’i tractan diverses aspèctes coma los compausants lingüistics, lo sistèma de licéncias o la qualitat de la traduccion d’aqueste nòu instrument que se met a disposicion de la ciutadania.
La transmission intergeneracionala del catalan en Malhòrca en los cobles lingüisticament mixtes
Joan Melià i Garí Universitat de les Illes Balears
Joan-Albert Villaverde i Vidal Universitat de les Illes Balears
La transmission generacionala de la lenga es un factor clau per sa supervivéncia. L’article abòrda lo foncionament d’aquel mecanisme social en los cobles lingüisticament mixtes de Mallorca a partir de las donadas aportadas per l’indèx de transmission intergeneracional (ITIC). S’i avalora l'incidéncia de la causida de lenga en los matrimònis mixtes, la socializacion fòra del domeni familial e una possibla inflexion en favor de la causida del catalan, entre altres aspèctes.
La lenga coma variabla d’identitat
Marta Rovira i Martínez Grop d'Estudis de las Identitats
L’article resumís las principalas donadas aportadas per un estudi sus la lenga coma variabla d’identitat, dempuèi la dimension simbolica fins al bastiment de l’alteritat.
Moreno Cabrera, J.C. El nacionalismo lingüístico, una ideología destructiva
Elvira Riera i Gil Secretariat de Política Lingüística
Aitor Carrera Universitat de Lleida
Patrick Sauzet Universitat de Tolosa II - Lo Miralh
Mercè Romagosa i Huguet Consorci per a la Normalització Lingüística
Si recebètz aqueste bulletin es perque vos avètz anteriorament soscrit al servici. La Generalitat de Catalonha s’engatja a utilizar las vòstras donadas unicament per la prestacion del servici e a non las divulgar. En quin moment que siá podètz accedir al vòstre compte personal per cancelar la soscripcion o ne modificar las donadas..
