Si no veieu correctament aquest butlletí feu clic aquí
Revista Tècnica de Política Lingüistica
Número 41, primer quadrimestre de 2008
Elvira Riera i Gil Secretariat de Politica Lingüistica
L’editorial presenta la nòva estructura de la publicacion e los avantatges qu’oferís als lectors la distribucion per Internet. Aital meteis, sintetiza e introduís los contenguts especifics qu’ intègran lo número.
Bernat Joan Secretariat de Politica Lingüistica
L’article aborda l’importància de la competéncia lingüistica de las personas en un entorn que progressivament s’endeven multilingüe. S’i descriu lo procés de Lisbona e l’impacte del plurilingüisme pel futur del catalan. Tanben s’i esboça la proposicion de pacte nacional per las abilitats lingüisticas.
Paquita Sanvicén Secretariat de Politica Lingüistica
L’importància del contèxt e la convenença d’una focalizacion transversala son las claus de l’article, qu’analiza las transformacions demograficas, socialas e tecnologicas dels darrièrs ans en Catalonha e l’impacte qu’an agut sus una politica lingüistica que s’a d’orientar al benestar de las personas. Per o aconseguir, e d’acòrd amb lo critèri de transversalitat, és necessària una granda implicacion d’entrepresas, institucions, agents socials e collectius.
Elvira Riera Gil Secretariat de Politica Lingüistica
Analisi de la politica lingüistica, etica e responsabilitat. L’article esquesta sus la relacion entre diversitat culturala e modèls politics, per emprigondir sus conceptes clau en la planificacion lingüistica dins l’administracion publica coma l’egalitat e l’equitat. Aital, s’expausa l’apòrt de la teoria politica a la diversitat lingüistica per n’extraire conclusions que pòdon ajudar a orientar la tasca dels planificadors. Lo trabalh conclutz amb l’exposicion d’una proposicion de basas per una politica lingüistica responsabla en Catalonha.
Carme Bové Consortium per la Normalizacion Lingüistica (coordinacion de l’article)
Noemí Ubach Consortium per la Normalizacion Lingüistica (coordinacion de l’article)
Paula Ehrenhaus Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Adrià de Besòs)
Laura Estors Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Barcelona)
Jordi Font Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Barcelona)
Blanca Guillén Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Barcelona)
Marta Jarque Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Barcelona)
Laia Tutusaus Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Barcelona)
Elisabet Alenyà Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Maresme)
Maria Fradera Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Maresme)
Laura Corçà Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Lleida)
Conxita Navarro Consortium per la Normalizacion Lingüistica (Maresme)
Dins la granda diversitat de procedéncias que mòstra l’immigracion dels darrièrs ans, lo collectiu chinés a unas requeréncias especialas vistas las grandas diferéncias culturalas, sociologicas e lingüisticas en relacion amb la societat d’acolhiment. L’article repassa l’experiéncia menada pel Consortium per la Normalizacion Lingüistica, particularament amb aquesta comunitat en divèrses territòris; en concret: Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Maresme e Lleida.
Carles Torner Institut Ramon Llull
L’article examina divèrses aspèctes de la Fièira de Francfòrt en relacion amb la lenga catalana: d’un costat, la politica de traduccions; de l’altre, l’elaboracion del programa literari e lo dialòg coma ais vertebral. Finalament, se presenta una sintèsi valoranta.
Jordi Matas Universitat de Barcelona
Conxa Planas Universitat de Barcelona
En aqueste article se fa memòria de l’accion de l’Universitat de Barcelona en tèrmes d'acreditacion lingüistica del professorat, las normativas que la regulan, e la politica informativa e formativa que los organismes competents n’an menat los darrièrs dètz ans.
Ramon Terrassa Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés
Lo trabalh avalora lo projècte educatiu Tallers d’ecologia lingüistica, adreçat a educators dins lo domeni del léser, aduit per la Fundació Pere Tarrés amb lo supòrt del Secretariat de Politica Lingüistica. Lo text abòrda tant los objectius coma lo fonccionament de la proposicion e se conclutz amb una valoracion.
Pilar Murtra Secretariat de Politica Lingüistica
La naissença de l’aisina Optimot supausa un cambi radical dins la gestion de las consultas lingüisticas en Catalonha. L’article abòrda los antecedents, la transformacion objectiva que compòrta, los objectius, las fonccionalitats e la mesa en fonccionament del projècte.
Montserrat Gimeno Secretariat de Politica Lingüistica
L’article abòrda un dels materials didactics qu’a evolucionat lo mai e s’a utilizat en la formacion en lenga catalana, Viure a Catalunya. Concebut inicialament coma un recors pels toristes denominat Vacances a Catalunya, a servit de basa per nombrosas publicacions, una colleccion de laminas e un jòc. L’article ne descriu tant los antecedents coma las derivacions qu’a agut.
Marina Nogué Pich Universitat de Barcelona
F. Xavier Vila i Moreno Universitat de Barcelona
Malgrat son interès interdisciplinari, l’analisi de l’usatge real de la terminologia es demorat fòrt inexplorat fins fa pauc de temps, especialament en tèrmes d’usatge oral. Lo TERMCAT ha presentat recentament las primièiras exploracions d’aqueste tipe faitas pel catalan, amb unes estudis elaborats pels autors d’aqueste article, veïculat al Centre Universitari de Sociolingüistica e Comunicacion (CUSC-PCB/UB) e a la Xarxa Cruscat (Coneixements, Representacions i Usos del Català), de l’Institut d’Estudis Catalans. Aqueste article descriu las principalas caracteristicas e conclusions dels estudis elaborats.
Anna Torrijos López Secretariat de Politica Lingüistica
L’article se basa sus una explotacion especifica de l’enquèsta sus l’Ús social de la llengua a Internet i a les tecnologies de la Informació. Enquesta sobre usos lingüístics i Tecnologia TIC-llengua 2007. És una aproximacion a l’usatge de la lenga dins los diferents equipaments e programes tecnologics, aital coma a Internet e al ret, e a las preferéncias idiomaticas de la populacion.
Elena Sintes Pascual Universitat de Barcelona
L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya 2006, dispausa de donadas sus las costumas lingüisticas de la populacion en consomacion culturala. L’article ne resumís las principalas linhas en domenis tant considerables coma lo cinemà en catalan, lo teatre o la consomacion de television e radiò en un contèxt d’increment global de la consomacion culturala.
Albert Fabà Consortium per la Normalizacion Lingüistica
Mireia Llaberia Consortium per la Normalizacion Lingüistica
Aqueste article presenta un resumit de las donadas de l’estudi d’ofèrta lingüistica Ofercat conduit l’an 2006 pel Secretariat de Politica Lingüistica e lo Consortium per la Normalizacion Lingüistica. Ara, a l’ocasion de la finalizacion del primièr cicle quinquennal de l’Ofercat, se mòstran los resultats obtenguts despuèi 2001 fins 2006 en quinze ciutats catalanas.
Ramon Solsona escrivan
Sever Salvador Secretariat de Politica Lingüistica
Joan Ramon Marina Governament d’Andòrra
Si recebètz aqueste bulletin es perque vos avètz anteriorament soscrit al servici. La Generalitat de Catalonha s’engatja a utilizar las vòstras donadas unicament per la prestacion del servici e a non las divulgar. En quin moment que siá podètz accedir al vòstre compte personal per cancelar la soscripcion o ne modificar las donadas.
