Són l'eina que utilitzem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al lector els diversos matisos que tindria el mateix text en llengua oral.
La puntuació està estretament relacionada amb la sintaxi, l'entonació i el contingut expressiu, i també depèn del gust personal i de la llargada de les frases. Convé saber quin és l'ordre neutre de l'oració (S + V + CD, CP, Atr., C. Pred.+ CI + [CC]), perquè certs canvis d'aquest ordre s'han de marcar amb un signe de puntuació.
Els signes de puntuació poden fer funcions textuals (és a dir, d'ajuda a la comprensió del text) i funcions convencionals (fruit de convencions per unificar des del punt de vista gràfic certs missatges o conceptes molt concrets).