Web del Departament de Justícia -

Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Departament de Justícia

 
Tema 3. Preferència per les construccions no nominals
Exercicis relacionats

La nominalització és un procés pel qual es transformen en substantius paraules d'altres categories (verbs, adverbis, adjectius, etc.). Aquest recurs és correcte, però convé no abusar-ne en una oració o en un paràgraf perquè enfarfega el text i el fa difícil de llegir. En canvi, les formes verbals fan que la frase esdevingui més àgil i clara.

  • No recomanable
    • Nominalització d'un verb

      La lletrada va demanar l'aixecament de l'embargament i l'arxivament de les actuacions.

      El jutge ha de dur a terme la citació de les persones demandades.

  • Recomanable
    • La lletrada va demanar que s'aixequés l'embargament i que s'arxivessin les actuacions.

      El jutge ha de citar les persones demandades.

  • Nominalització d'un adjectiu 

    El jutge ha disposat la solvència de l'acusat.

    • El jutge ha disposat que l'acusat és solvent.

    • Nominalització d'un adverbi

      Cal comparèixer al judici en persona.

    • Cal comparèixer al judici personalment.


D'altra banda, la nominalització comporta un defecte molt estès en llenguatge juridicoadministratiu: utilitzar un verb buit de contingut semàntic per acompanyar un substantiu.

Aquesta construcció es pot desfer, i llavors el verb que en resulta fa la funció de verb principal.

  • No recomanable
    • Efectueu la citació de la persona imputada.

  • Recomanable
    • Citeu la persona imputada.

De vegades la construcció conté dos verbs buits.

  • No recomanable
    • Procediu a efectuar la pràctica de les diligències esmentades.

  • Recomanable
    • Practiqueu les diligències esmentades.

Avís legal  |   Accessibilitat   |  Sobre gencat  |  © Generalitat de Catalunya