Resum narratiu o descriptiu. Els autors d'aquest article presenten l'evolució històrica des de 1994 fins a 2006 dels continguts i els resultats que ha tingut la millora de la formació i l'avaluació del pregrau d'estudiants de medicina i d'infermeria a Catalunya. Aquest projecte innovador pretén influir en l'àmbit de l'educació mèdica a través de l'avaluació de la competència clínica dels professionals sanitaris.

L'objectiu de l'article és doble. Per una banda, pretén donar a conèixer els diferents formats evacuatius que ha tingut aquest projecte, que bàsicament són la Evaluación de la Competència Clínica (ECC) fins a l'actual Evaluación Clínica Objectiva y Estructurada (ECOE)(es respecta el títol i l'acrònim originals de l'article). El segon objectiu consisteix a mostrar els resultats extrets d'aquests dos formats.

La competència clínica es defineix, d'acord amb Kane (1) , com l'aplicació dels coneixements, habilitats, actituds i bon judici al moment de resoldre problemes. Així, el disseny de les proves ECC per avaluar la competència dels professionals sanitaris es va traduir en la posada en escena d'un seguit de situacions clíniques simulades però representatives de la pràctica real, presentades en forma seriada en uns llocs físics anomenats estacions. A partir de l'any 2001 el format va evolucionar fins a presentar 14 casos clínics distribuïts en 20 estacions i una prova amb 150 preguntes d'elecció múltiple, 20 d'elles associades a imatges clíniques. També estava inclòs un qüestionari d'opinió per als qui passaven la prova per tal d'identificar aspectes millorables i estudiar la validesa d'aparença del projecte.

De 1994 a 2006 s'han examinat un total de 4.331 alumnes del darrer curs de llicenciatura de 8 unitats docents de les facultats de medicina de Catalunya. En els darrers anys, els resultats més alts s'han registrat en les habilitats tècniques, la recerca i els aspectes eticolegals. Els components amb les puntuacions més baixes han estat l'exploració física i l'elaboració d'informes clínics.

Conflicte d'interessos. No declarats.

Comentari crític. La justificació per la selecció d'aquest document és màxima. Aquesta es fonamenta en l'alt grau d'aplicabilitat del contingut de l'article, en la representativitat dels seus resultats, en l'impacte que té sobre els recursos humans futurs del nostre sistema sanitari i en l'escàs marge de limitacions metodològiques identificades.

L'article presenta la satisfactòria avaluació de competències dels futurs professionals sanitaris en el seu darrer any d'estudiants i n'identifica les fortaleses i les febleses. Aquesta experiència representa un bon acostament a dos punts claus: 1) a la realitat de la formació de pregrau dels recursos humans futurs de la sanitat del nostre país i 2) a la realitat assistencial que vivim en el dia a dia. El autors comenten que aquest tipus d'experiència pot aplicar-se durant tot el cicle formatiu i no només al final. També queda citada al final de l'article la Llei d'ordenació de les professions sanitàries (LOPS) del 2003 per la qual una avaluació semblant de coneixements, habilitats i actituds pot ser implementada en les proves d'accés a la formació mèdica especialitzada MIR.

Fent un pas més en la reflexió, a l'autor d'aquesta revisió li sembla lògic pensar d'una manera global. L'acreditació de la formació continuada de postgrau, la convalidació curricular de les titulacions de professionals provinents d'altres països i la mateixa valoració de la nostra carrera professional podrien tenir l'opció d'aquesta mena d'avaluació rellevant, objectiva i estructurada en un futur no gaire llunyà.

Bibliografia

1. Kane MT. The assessment of professional competente. Eval Health Prof. 1992;15:163-182.

Revisor
Rafael Abós
EAP Ripollet