Objectiu. Revisar els principals estudis publicats sobre els beneficis que aporta a l'estat de salut mantenir-se en un estil de vida físicament actiu.

Resum descriptiu-narratiu. Després del tabac, el sedentarisme és una de les causes principals de mort evitables en els països desenvolupats. L'OMS, en el seu informe de l'any 2002, considera que el sedentarisme és una de les 10 causes fonamentals de mortalitat i discapacitat a tot el món.

Evitar de fumar, seguir una dieta sana i fer exercici de forma regular són els pilars bàsics en la prevenció de nombroses malalties no transmissibles. Malgrat l'evidència científica disponible cada dia la nostra població és més sedentària. Encara que no disposem d'evidència sobre l'eficàcia del consell mèdic, hauríem de promoure l'activitat física en tota la població.

Exercici i risc cardiovascular. Diversos estudis van demostrar l'augment de la incidència d'hipertensió arterial (HTA) entre les persones sedentàries i l'efecte hipotensor de l'exercici, tant en persones hipertenses com en normotenses. La pràctica regular de l'exercici podria aconseguir baixades de 3,8 mmHg en la pressió arterial sistòlica (PAS) i de 2,6 mmHg en la pressió arterial diastòlica (PAD).

Aquestes baixades en la PA de la població suposarien una important reducció de la morbiditat i morbimortalitat per malalties cardiovasculars en la comunitat.

Disposem d'evidència científica que relaciona la falta d'exercici amb una incidència més gran de cardiopatia isquèmica. Dos estudis recents que inclouen un total de 109.000 dones mostren el paper protector de l'exercici físic, fins i tot el d'una activitat física lleugera o moderada, respecte a la cardiopatia isquèmica.

Un altre estudi fet als EUA, amb 44.000 professionals de la salut i un seguiment de 12 anys, va demostrar que un exercici físic d'intensitat moderada redueix el risc de malaltia coronària. També és útil recomanar la pràctica d'exercici en les persones grans per a la protecció de la cardiopatia isquèmica.

Amb l'evidència clínica disponible actualment podem assegurar que la pràctica regular d'activitat física disminueix la incidència d'HTA, cardiopatia isquèmica i ictus, malalties amb una alta prevalença en el nostre medi.

Activitat física i obesitat. Diferents estudis demostren la relació estreta entre la poca activitat física i l'augment de l'obesitat. Qualsevol intent per reduir i controlar el pes ha de basar-se en l'augment de l'exercici i en una dieta hipocalòrica. El principal factor relacionat amb l'augment de pes als països desenvolupats és la falta d'exercici físic i el sedentarisme.

Activitat física i diabetis. En un estudi de cohorts fet als EUA amb infermeres, es va comprovar que el 91 % dels casos de diabetis tipus 2 es podria evitar modificant l'estil de vida.

En els estudis Finnish Diabetes Prevention Study i Diabetes Prevention Program fets a subjectes amb intolèrancia a la glucosa, les modificacions intensives de l'estil de vida (dieta i exercici)  van reduir un 58 % el risc de conversió d'intolerància a la glucosa en diabetis tipus 2, en el grup d'intervenció.

A més a més, l'exercici físic i la dieta són imprescindibles per aconseguir un bon control metabòlic.

Exercici físic i risc d'osteoporosi i fractures. Els beneficis principals de l'exercici físic sobre el teixit ossi s'obtenen mitjançant la pràctica d'exercici durant la joventut. Per aconseguir un efecte osteogènic cal més activitat física que la necessària per a la protecció cardiovascular.

L'activitat física ajuda a mantenir una bona forma física, millora la mobilitat i la flexibilitat, cosa que pot estalviar caigudes.

Activitat física i malalties mentals. Es va observar una prevalença més petita de depressió i ansietat en les persones físicament més actives. A més, l'activitat física podria tenir efectes terapèutics en l'ansietat i en la depressió. També, una major activitat física sembla millorar les funcions cognitives.

Activitat física i risc de càncer. Més activitat física es relaciona amb menys incidència de càncer de còlon. Encara que també disminueix el risc de càncer de mama i de pulmó, independentment de l'hàbit del tabaquisme, la relació no és tan estreta com en el càncer de còlon.

Conclusions. La pràctica regular d'exercici aporta grans beneficis per a la salut i el sedentarisme produeix un gran perjudici.

Conflicte d'interessos. No hi consta.

Comentari crític. Tothom sap la importància de l'exercici físic per mantenir un bon estat de salut. Així ho demostren múltiples estudis. En canvi, el sedentarisme s'està incrementant d'una manera alarmant en la nostra població.

Constitueix un gran repte per als professionals de la salut, principalment els de l'atenció primària, promoure i incrementar els nivells d'activitat física en la nostra població.

Una recomanació útil i universal ha de ser intentar que una gran part de la població faci exercici d'intensitat moderada durant 30 minuts diaris 5 vegades o més per setmana.

Amb la pràctica regular d'exercici es podrien evitar el 17 % dels infarts de miocardi en els homes i el 14 % en les dones¹.

A Catalunya el 5,6 % de la població entre 18 anys i 74 anys diu que practica exercici físic durant el temps de lleure (56,7 % dels homes i 44,2 % de les dones)², al voltant d'un 50 % no practica cap tipus d'exercici.

Encara que l'evidència és insuficient per assegurar que el consell de practicar exercici és efectiu de forma generalitzada, com a personal sanitari hauríem de recomanar a tota la població que augmenti l'activitat física.

Actualment s'ha engegat el Programa experimental de promoció de l'activitat física (PEPAF), que pretén valorar si la intervenció del personal sanitari en els centres de salut pot aconseguir que les persones esdevinguin físicament actives.

Bibliografia.

1. Fonts del Ministeri de Sanitat i Consum, 2003.

2. Estratègies de salut per a l'any 2010. Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Revisor
Antonio Rodríguez
EAP Anglès