| Farmàcia | |
| Medicaments avaluats | [ Torneu a Farmàcia ] | |
Després de dur a terme un estudi comparatiu de la TELITROMICINA respecte als fàrmacs comparadors seleccionats segons l’anàlisi de l’evidència científica publicada fins a aquest moment, el Comitè recomana:
Continuar utilitzant el tractament considerat actualment d’elecció per la seva similitud en termes d’eficàcia, millor seguretat i cost menor respecte al nou medicament.
En les indicacions en què ha estat avaluada (pneumònia adquirida a la comunitat, lleu o moderada; reagudització de bronquitis crònica; sinusitis aguda; amigdalitis/tonsil·litis), la telitromicina ha demostrat una eficàcia clínica i bacteriològica similar als antibiòtics amb els quals ha estat comparada (amoxicil·lina, amoxicil·lina-àcid clavulànic, penicil·lina V, claritromicina, cefuroxima axetil i moxifloxacina). No hi ha informació en pacients amb situacions clíniques considerades de gravetat. Tot i que les dades de reaccions adverses de la telitromicina són limitades i semblen similars a la resta de macròlids, a la última nota informatica publicada per "Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios" es conclou que el balanç benefici/risc de telitromicina continua sent favorable (si s'utilitza d'acord amb les actualitzacions de la fitxa tècnica) però que el seu ús podria comportar un major risc de patir efectes adversos,alguns dels quals podrien ser greus 17. S’ha de vigilar el risc d’interaccions potencialment greus amb altres fàrmacs i, sobretot, amb els que allarguen el QT (i poden provocar arítmies), amb els ergòtics i amb la digoxina. L’administració és de única diària per via oral (2 comprimits) i el cost és superior als comparadors.
Sobre la base dels resultats que disposem fins al moment actual, les recomanacions serien de seguir emprant els antibiòtics considerats de primera línia, principalment amoxicil·lina i amoxicil·lina-àcid clavulànic (segons la patologia). En cas d’al·lèrgia a betalactàmics, la recomanació seria utilitzar un macròlid del qual es tingui més experiència d’ús (eritromicina, claritromicina), ja que la telitromicina, tot i que les dades d’eficàcia semblen similars a les dades dels antibiòtics amb què s’ha comparat, presenta un perfil de seguretat més desfavorable; s’ha de vigilar el risc d’interaccions potencialment greus amb altres fàrmacs, sobretot, amb els que allarguen el QT, amb els ergòtics, i amb la digoxina, en pacients amb miastènia greu. Cal tenir en compte que, darrerament, s’han descrit casos de dany hepàtic greu, pèrdua de consciència transitòria i efectes sobre la visió.
*Possibles qualificacions
En pacients majors de 18 anys: · Pneumònia adquirida a la comunitat, lleu o moderada · Tractament de les següents infeccions, quan són causades per ceps que es coneix o es sospita que són resistents a beta-lactàmics i/o macròlids (d’acord a la historia del pacient i a les dades de resistència nacionals i/o regionals) englobades en l’espectre antibacterian de telitromicina: · Exacerbació aguda de la bronquitis crònica. · Sinusitis aguda. En pacients majors de 12 anys: · Amigdalitis/Faringitis, produïdes per S. pyogenes, com a alternativa quan els antibiòtics beta-lactàmics no són adequats en països/regions amb prevalença significativa de S. pyogenes resistents a macròlids
La telitromicina és un derivat semisintètic de l’eritromicina A, que pertany a la família dels ketòlids (família d’agents antibacterians relacionats amb els macròlids). La telitromicina inhibeix la síntesi de proteïnes actuant en el ribosoma.
La dosi recomanada és de 800 mg (2 comprimits), una vegada al dia durant 7-10 dies en la pneumònia i 5 dies en la resta d’indicacions, administrada amb aliments o sense. No és necessari ajustar la dosi en ancians, ni en insuficiència hepàtica ni en renal, de lleu a moderada. En cas d’insuficiència renal greu (aclariment de creatinina <30 ml/min) s’ha de reduir la dosi a la meitat.
La telitromicina s’ha avaluat en la pneumònia adquirida a la comunitat (4 assaigs clínics amb pauta de deu dies respecte d’amoxicil·lina, claritromicina i trovafloxacina), en l’exacerbació de bronquitis crònica (tres assaigs clínics en pauta de cinc dies respecte d’amoxicil·lina-àcid clavulànic, cefuroxima axetil, claritromicina), sinusitis agudes (tres assaigs clínics amb pauta de cinc i deu dies respecte d’amoxicil·lina-àcid clavulànic, cefuroxima axetil i moxifloxacina) i en faringoamigdalitis (2 assaigs clínics amb pauta de cinc dies, respecte de penicil·lina V i claritromicina). La variable d’eficàcia principal va ser la curació clínica en tots els assaigs, excepte en el de faringoamigdalitis en què es va utilitzar la curació bacteriològica com a mesura d’eficàcia principal. En tots els assaigs, les diferències entre telitromicina i els diferents tractaments van estar dins dels límits predefinits per tal d’establir la no-inferioritat entre els fàrmacs comparats. No s’han fet estudis en pacients amb situacions clíniques considerades de gravetat.
Reaccions adverses:1,2
Les reaccions més freqüents afecten el tracte gastrointestinal i el sistema nerviós. Destaquen: diarrees, nàusees, vòmits, dolor gastrointestinal, flatulència, increment d’enzims hepàtics (AST, ALT, fosfatasa alcalina), mareig, mal de cap, alteracions del gust, candidosi vaginal.
La visió borrosa, tot i que és reversible i infreqüent, es presenta en un 0,6 % dels pacients tractats amb telitromicina respecte al 0,06 % del grup comparador.
La telitromicina pot perllongar l’interval QT, però en els estudis l’efecte ha estat petit i en les dosis terapèutiques no ha tingut rellevància clínica.
En estudis postcomercialització s’han notificat les reaccions següents: trastorns hepatobiliars, pancreatitis, hepatitis severa i insuficiència hepàtica, edema angioneuròtic, reaccions anafilàctiques incloent el xoc anafilàctic, i l’empitjorament de miastènia greu.
El 20 de gener de 2006 es van publicar 3 casos d’afectació hepàtica greu, que van motivar una alerta de l’European Medicines Agency (EMEA) sobre l’hepatotoxicitat de la telitromicina. En els tres casos, es va determinar com a probable l’associació amb el fàrmac15,16. A la última nota informativa publicada per la “Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios” es conclou que el balanç benefici/risc de telitromicina continua sent favorable (si s’utilitza d’acord amb les actualitzacions de la fitxa tècnica) però que el seu ús podria comportar un major risc de patir efectes adversos , alguns del quals podrien ser greus, entre els quals s’inclouen: empitjorament de la miastenia gravis, pèrdua transitòria de la consciencia i alteracions temporals de la visió.
Contraindicacions:1
Pacients amb mistenia gravis Hipersensibilitat a la telitromicina, a qualsevol macròlid o a qualsevol dels excipients. Pacients amb història de síndrome d’allargament de l’interval QT o hepatitis i/o ictericia. Administració concomitant amb algunes estatines (simvastatina, atorvastatina i lovastatina) antihistamínics (astemizole i terfenadina), cisaprida, alcaloides derivats del sègol banyut (ergotamina i dihidroergotamina) i pimozida.
Precaucions:1
En pacients que prenen altres fàrmacs que allarguen el QT o inhibidors potents de l’enzim CTP3A4 (ketoconazole o inhibidors de la proteasa), digoxina o anticoagulants orals, i en pacients amb trastorns coronaris, arítmies ventriculars, hipopotassèmia, hipomagnesèmia, bradicàrdia o miastènia greu.
Si apareixen signes o símptomes de malaltia hepàtica s’hauria d’interrompre el tractament i consultar el metge.
Interaccions amb medicaments 1
Està contraindicada la utilització concomitant amb fàrmacs que puguin allargar l’interval QT (cisaprida, terfenadina, astemizole, pimozida). La telitromicina pot inhibir el metabolisme hepàtic i augmentar les concentracions plasmàtiques d'algunes benzodiazepines (com ara midazolam, triazolam o alprazolam), ciclosporina, tacròlimus, simvastatina (i probablement també lovastatina i atorvastatina), astemizole, cisaprida, pimozida, teofil·lina, ketoconazole, anticoagulants orals (s’ha de monitorar l’INR), digoxina (s’han de monitorar les concentracions plasmàtiques). L’administració concomitant pot potenciar la toxicitat dels ergòtics (hipertensió, cianosi, parestèsies, vasospasme a les extremitats).El ritonavir pot augmentar les concentracions plasmàtiques de telitromicina. L'administració de medicaments que indueixin el metabolisme hepàtic [rifampicina, fenitoïna, carbamazepina, herba de cop (herba de Sant Joan)] pot reduir les concentracions plasmàtiques de telitromicina i, per tant, la seva eficàcia (s'hauria d'esperar fins a dues setmanes després d'interrompre aquests tractaments abans de presciure telitromicina).
Utilització en grups especials 1
No se’n recomana la utilització en l’embaràs, en la lactància, ni en infants menors de 12 anys ni en pacients amb miastènia greu. En pacients amb insuficiència renal greu cal disminuir-ne la dosi a la meitat.
| Especialitats | Lab.\preu |
| Ketek® 400 mg, 20 comprimits | Sanofi Aventis // 33,6 € |
Per a la seva realització s’ha seguit el procediment normalitzat de treball del Comitè Mixta d’Avaluació de Nous Medicaments (CmENM)d’Andalusia, País Basc, Institut Català de la Salut, Aragó i Navarra.
|
|||
![]() |
![]() |
| Sou a: Professionals » Farmàcia » Comitè d'avaluació de nous medicaments » Medicaments avaluats |