| Farmàcia | |
| Medicaments avaluats | [ Torneu a Farmàcia ] | |
Després de dur a terme un estudi comparatiu de la SITAGLIPTINA en el tractament de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) respecte als fàrmacs comparadors, el Comitè recomana:
Continuar utilitzant el tractament habitual per al tractament de la DM2, ja que en l'evidència comparativa disponible la sitagliptina mostra una eficàcia modesta i un perfil d'efectes adversos desconegut a llarg termini.
La sitagliptina pertany a la nova classe d'antidiabètics orals
dels inhibidors de la dipeptidil peptidasa 4 (DPP-4, enzim que inactiva
les incretines). Sitagliptina està indicada en el tractament
de la DM2 en combinació amb metformina, sulfonilurees o glitazones
i en triple teràpia associada a metformina i sulfonilurea.
S'ha avaluat l'eficàcia de sitagliptina en teràpia combinada
amb metformina i pioglitazona, respecte a placebo, i se n'ha obtingut
una reducció de l'HbA1c de 0,65 i 0,7 % respectivament, a les
24 setmanes.
En l'estudi que avalua la triple teràpia ((glimepirida + metformina)
+ sitagliptina o placebo) durant 24 setmanes s'ha observat una diferència
en la disminució de l'HbA1c de 0,89%.
Actualment, no es disposa de dades d'eficàcia en termes de disminució
de morbimortalitat.
El tractament amb sitagliptina està associat a un increment de
la incidència d'infeccions i d'alteracions gastrointestinals,
musculoesquelètiques i del sistema nerviós.
Amb les dades disponibles sembla que no produeix hipoglicèmies
ni increment de pes.
No es disposa de dades de seguretat a llarg termini. Cal establir l'efecte
que la inhibició de la DPP-4 podria tenir sobre altres hormones
gastrointestinals, neuropèptids i citocines que també
són substrats de la DPP-4.
Sitagliptina s'administra un cop al dia i el seu cost és superior
al de metformina i sulfonilurees i similar al de les glitazones.
L'associació de primera línia en el tractament de la DM2 és la metformina+sulfonilurea. La sitagliptina associada a metformina o pioglitazona ha mostrat un efecte modest i presenta un perfil de seguretat a llarg termini desconegut, per la qual cosa es recomana continuar emprant els antidiabètics d'eficàcia clínica establerta. Sitagliptina seria una alternativa per als pacients en què no s'assoleix un bon control glucèmic amb els fàrmacs de primera i segona línia.
*Possibles qualificacions
En pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2):
Per millorar el control glucèmic en combinació amb metformina,
en els casos en què la dieta i l'exercici juntament amb el tractament
amb metformina no aconsegueixin un control glucèmic adequat.
Per millorar el control glucèmic en combinació amb sulfonilurees,
quan la dieta i l'exercici juntament amb la dosi màxima tolerada
de sulfonilurees no aconsegueixin un adequat control glucèmic,
i quan la metformina no sigui adequada per una contraindicació
o intolerància al fàrmac.
Per millorar el control glucèmic en combinació amb sulfonilurees
i metformina, quan la dieta i l'exercici juntament amb la doble teràpia
amb aquests fàrmacs no aconsegueixin un adequat control glucèmic.
En combinació amb un agonista selectiu del receptor gamma activat
per un proliferador de peroxisoma (PPAR-gamma) (p.e.: tiazolidinediones)
en pacients en què l'ús d'un agonista PPAR-gamma sigui adequat
i en què la dieta i l'exercici juntament amb el tractament d'un
agonista PPAR-gamma sol, no assoleixin un control glucèmic adequat.
És un inhibidor de la dipeptidil peptidasa 4 (DPP-4), enzim que inactiva les hormones incretines (p. ex. GLP-1, GIP) i provoca un augment de la secreció d'insulina i una disminució de la de glucagó, i que redueix, així, els nivells de glucosa sanguínia.
La dosi de sitagliptina és de 100 mg un cop al dia i s'ha de mantenir la posologia dels altres hipoglucemiants orals. Pot administrar-se amb o sense aliments.
S'ha avaluat l'eficàcia de sitagliptina en teràpia combinada
en quatre assaigs clínics controlats (ECA) (tres en associació
amb metformina i un amb pioglitazona), amb una durada d'entre 24 i 52
setmanes, en 3.052 pacients amb DM2 amb inadequat control glucèmic
tot i rebre tractament (HbA1c inicial entre 6,3 i 11,9 %).
La mitjana de reducció de l'hemoglobina glicosilada (variable
principal) de la sitagliptina associada a metformina o pioglitazona
respecte a placebo ha estat de 0,65 i 0,7 % respectivament, a les 24
setmanes.
L'únic estudi amb comparador actiu és un de no inferioritat
(52 setmanes), en què es compara sitagliptina o glipizida associats
a metformina i on la reducció d'HbA1c va ser de 0,67 % en ambdós
grups. Aquest estudi té limitacions metodològiques, per
exemple hi va haver un elevat percentatge de pèrdues per falta
d'eficàcia en les dues branques (15 % vs. 10 %), i el 42 % dels
pacients del grup de glipizida rebien menys de 10 mg/dia (dosi màxima
40 mg/dia).
En l'estudi que avalua la triple teràpia ((glimepirida + metformina)
+ sitagliptina o placebo) durant 24 setmanes (n=441) s'ha observat una
diferència en la disminució de l'HbA1c de 0,89%.
L'efecte sobre el pes és variable: en els estudis amb doble teràpia
a 24 setmanes mostren un efecte neutre, mentre que en el de 52 setmanes
sitagliptina+metformina va reduir 1,5 kg respecte a l'increment d'1,1
kg en el grup que prenia glipizida+metformina (p < 0,001). En canvi,
en l'estudi amb triple teràpia s'observa un increment de pes
en el grup de la sitagliptina de 0,8 Kg respecte a una disminució
de 0,4 Kg en el placebo (p < 0,001).
Reaccions adverses
El tractament amb sitagliptina està associat a un increment
de la incidència d'infeccions (urinàries, bronquitis, nasofaringitis)
i d'alteracions gastrointestinals (dolor abdominal, nàusees, restrenyiment),
musculoesquelètiques (osteoartritis, lesió de menisc) i del sistema
nerviós (cefalea, mareig).
Es desconeix la seguretat de la sitagliptina a llarg termini, i cal
tenir en compte que a part de les incretines hi ha altres hormones gastrointestinals,
neuropèptids i citocines que són substrats de la DPP-4. Aquest enzim
té un paper important en el sistema immunitari i es desconeix si la
inhibició d'aquesta activitat podria tenir efectes adversos a llarg
termini.
Contraindicacions
En pacients amb hipersensibilitat a la sitagliptina o excipients. Pacients
amb diabetis tipus 1 i tractament de la cetoacidosi diabètica. En pacients
amb insuficiència renal moderada o greu.
Precaucions
En els ECA amb sitagliptina en monoteràpia o combinada amb metformina
o pioglitazona, les taxes d'hipoglucèmia notificades van ser
similars a placebo. No s'ha estudiat l'ús de sitagliptina en
combinació amb medicaments amb efecte hipoglucemiant conegut,
com ara sulfonilurees o insulina.
Interaccions amb aliments i medicaments
No s'han descrit interaccions amb altres medicaments que siguin clínicament
rellevants.
Utilització en grups especials
Es recomana precaució en els majors de 75 anys, ja que es disposa
de poca informació en aquest grup d'edat.
No emprar en dones embarassades ni durant l'alletament matern per manca
de dades adequades.
No es recomana el seu ús en menors de 18 anys
| Especialitats | Lab.\preu |
| Januvia® 100mg, 28 comprimits | MSD // 55,95 € | Januvia® 100mg, 84 comprimits | MSD // 111,90 € |
Per a la seva realització s’ha seguit el procediment normalitzat de treball del Comitè Mixt d’Avaluació de Nous Medicaments (CmENM) d’Andalusia, País Basc, Institut Català de la Salut, Aragó i Navarra.
|
|||
![]() |
![]() |
| Sou a: Professionals » Farmàcia » Comitè d'avaluació de nous medicaments » Medicaments avaluats |