Dictamen

Silodosina Núm. 11, desembre 2010

• PDF del dictamen
• PDF del informe estàndard

Comparadors de referència: Alfa-blocadors adrenèrgics

• Justificació:

  La silodosina és un altre principi actiu que s’incorpora al grup dels alfa-blocadors. No ha demostrat diferències d’eficàcia amb els altres fàrmacs del seu grup. Tanmateix, sí que ha presentat una major incidència d’alteracions en l’ejaculació. A més, té un cost superior a la resta de principis actius del seu grup.

• Lloc en la Terapèutica:

  L’actitud terapèutica en la hiperplàsia benigna de pròstata depèn de la gravetat de la simptomatologia. Si els símptomes són lleus o moderats no es recomana cap tractament farmacològic. Si els símptomes són més greus, s’ha demostrat que els alfa-blocadors els redueixen. Per a l’elecció del principi actiu dins dels grup cal tenir en compte la comorbiditat del pacient, perquè la doxasozina, la terazosina i la prazosina abaixen la tensió arterial. Els inhibidors de la alfa- reductasa són menys eficaços en el fet de reduir els símptomes i l’evidència disponible sobre la fitoteràpia és escassa.
  Si els símptomes no es controlen amb medicació, cal emprar altres procediments com la termoteràpia o cirurgia.

RESUM DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES FARMACOLÒGIQUES DEL MEDICAMENT

• INDICACIONS APROVADES

  Tractament dels signes i símptomes de la hiperplàsia benigna de pròstata (HBP).

• POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ

  La dosi recomanada és una càpsula de 8 mg al dia, via oral.

  En cas d'insuficiència renal moderada s'inicia amb 4 mg / dia, que es pot augmentar a 8 mg / dia després d'una setmana de tractament, segons la resposta individual del pacient.

• DADES D'EFICÀCIA

  L’informe de l’European Medicines Agency (EMA) recull 3 assaigs clínics fase III, de doble cegament de 12 setmanes de duració on comparaven silodosina respecte de placebo. Els pacients inclosos presentaven símptomes del tracte urinari inferior associats a HPB i una puntuació de IPSS (Internacional Prostate Sympton Score) = 13.

  Es va excloure de l’assaig un 29% dels pacients per obtenir una resposta favorable amb placebo en el període de rentat que era de 4 setmanes, aquest fet s’ha de tenir en compte a l'hora d'extrapolar els resultats a la pràctica clínica.
  La variable principal estudiada va ser el canvi en la puntuació total del IPSS respecte al valor basal. Es va considerar que la mínima diferència de rellevància clínica en el IPSS és de dos punts.

  Dos dels assaigs clínics van comparar la silodosina amb placebo i un altre amb placebo i tamsulosina. La silodosina es va mostrar estadísticament superior al placebo i no inferior a la tamsulosina.

  No hi ha estudis comparatius respecte a altres alfa-blocadors. Les diferències entre silodosina i placebo són de similar magnitud que les diferències trobades amb els altres alfa-blocadors.  

• DADES DE SEGURETAT

  Reaccions adverses
  Las reacciones adverses notificades en els assaigs clínics portats a terme i per als quals hi ha una raonable relació causal són:
  - Molt freqüents (=1/10): ejaculació retrògrada, anejaculació.
  - Freqüents (=1/100 a < 1/10): mareig, hipotensió ortostàtica, congestió nasal, diarrea.
  - Poc freqüents (=1/1.000 a < 1/100): disminució de la líbido, disfunció erèctil, nàusees, sequedat de boca.
  - Freqüència desconeguda: síncope, síndrome de l’iris flàccid intraoperatori.

  Contraindicacions
  Hipersensibilitat al principi actiu o a qualsevol dels excipients.

  Precaucions
  Síndrome de l’iris flàccid intraoperatori (IFIS): S’ha observat un IFIS durant la cirurgia de cataractes en alguns pacients prèviament tractats o en tractament amb alfa-blocadors. Això pot portar a un augment en les complicacions en la intervenció quirúrgica. No es recomana iniciar un tractament amb silodosina en pacients programats per a una cirurgia de cataractes. En aquells pacients que estiguin en tractament amb alfa-blocadors s’ha recomanat suspendre el tractament abans de la cirurgia, però no s’han establert encara els beneficis i la durada de la interrupció del tractament abans d’aquestes intervencions.

  Hipotensió ortostàtica, síncope: davant els primers símptomes (per exemple: mareig postural), el pacient ha d’asseure’s o estirar-se fins a la desaparició dels símptomes. No es recomana en pacients amb hipotensió ortostàtica.

  Descartar el diagnòstic de carcinoma de pròstata: abans d’iniciar el tractament amb silodosina i durant el tractament, s’ha de fer una exploració mitjançant tacte rectal i una determinació de l’antigen prostàtic específic, per descartar la presència de carcinoma de pròstata.

  Ejaculació anormal: L’ejaculació retrògrada i la anejaculació (volum d’ejaculació reduït o absent) són les reaccions adverses notificades amb major freqüència (23%) en assaigs clínics i durant l'ús a llarg termini. Poden afectar temporalment a la fertilitat masculina. Són reversibles al cap de pocs dies després de la interrupció del tractament. El 14% dels pacients amb silodosina va comunicar ejaculació retrògrada respecte a un 2% amb tamsulosina.

  Interaccions amb aliments i medicaments
  - Blocadors alfa: no es recomana l’ús concomitant amb altres antagonistes dels receptors adrenèrgics alfa.
  - Inhibidors potents del CYP3A4 (ketoconazole, itraconazole, ritonavir): no es recomana l’ús concomitant.
  - Inhibidors de la PDE-5 (sildenafil, tadalafil, vardelafil): en pacients majors de 65 anys, les proves ortostàtiques positives només van ser lleugerament més freqüents durant l’administració concomitant amb silodosina, no obstant això, no es van produir ortostasis simptomàtiques ni mareigs. Cal mantenir la vigilància.
  - Antihipertensius: al programa d’assaigs clínics no es va observar un augment en la incidència d'hipotensió ortostàtica en pacients tractats amb antihipertensius. No obstant això, s’ha de procedir amb precaució quan s’iniciï un tractament concomitant amb antihipertensius i vigilar aquests pacients.

  Utilització en grups especials
  Nens i adolescents: no s'ha avaluat en pacients d'edat inferior a 18 anys.
  Pacients d'edat avançada: l’exposició a la silodosina i els seus metabòlits principals no canvia significativament amb l'edat, ni en els pacients majors de 75 anys.
  Pacients amb insuficiència renal: en els pacients amb insuficiència renal moderada (Clcr > 30 a < 50 ml/min), es recomana una dosi inicial de 4 mg un cop al dia, que pot augmentar-se fins a 8 mg un cop al dia després d'una setmana de tractament, segons la resposta individual del pacient. No està recomanat en insuficiència renal greu (ClCr <30 ml/min).
  Pacients amb insuficiència hepàtica: no cal ajustar la dosi en insuficiència hepàtica de grau lleu o moderat. Atès que no hi ha dades, no se’n recomana l’ús en pacients amb insuficiència hepàtica greu.
  

Especialitats	Laboratori // preu (€)
Silodyx® 4 mg 30 càpsules	Almirall S.A. // 13,92 €
Silodyx® 8 mg 30 càpsules	Almirall S.A. // 27,85 €
Urorec® 4 mg 30 càpsules	Recordati España S.L. // 13,92 €
Urorec® 8 mg 30 càpsules	Recordati España S.L. // 27,85 €

Per a la realització d’aquesta avaluació s’ha seguit el procediment normalitzat de treball del Comitè Mixt d’Avaluació de Nous Medicaments (CmENM) d’Andalusia, Aragó, Navarra, País Basc, i l'Institut Català de la Salut.

Bibliografia

1. Fitxa tècnica Urorec®. Recordati España, S.L. 2010

2. CHMP Assesment Report. Urorec INM:silodosin. London (UK): European Medicines Agency; 2010 Jan. Procedure No. EMEA/H/C/001092. Disponible en: http://www.ema.europa.eu

3. Marks LS, Gittelman MC, Hill LA, Volinn W, Hoel G. Rapid efficacy of the highly selective alpha1A-adrenoceptor antagonist silodosin in men with signs and symptoms of benign prostatic hyperplasia: pooled results of 2 phase 3 studies. J Urol. 2009 Jun;181(6):2634-40

4. Kawabe K, Yoshida M, Homma Y. Silodosin, a new alpha1A-adrenoceptor-selective antagonist for treating benign prostatic hyperplasia: results of a phase III randomized, placebo-controlled, double-blind study in Japanese men. BJU Int. 2006;98(5):1019-24

5. American Urological Association, Inc. The management of benign prostatic hyperplasia. Baltimore (MD): American Urological Association, Inc.; 2003. Various p. [Consultado 10/8/10]. Disponible en: http://www.auanet.org/content/guidelines-and-quality-care/clinical-guidelines.cfm

6. Webber R. Benign prostatic hyperplasia. Clin Evid. 2006 Jun(15):1213-26