Farmàcia

• MALALTIA ÒSSIA DE PAGET: El risedronat va ser més eficaç que l'etidronat en termes de remissió bioquímica de la malaltia i millora del dolor, també en pacients que ja s'havien tractat prèviament amb l'etidronat. No varen observar-se diferències quant a la seguretat. La pauta és més curta (2 mesos) i còmoda (un sol comprimit), no obstant això el preu és molt més car.

•OSTEOPOROSI: El risedronat va ser superior al placebo en la prevenció de fractures vertebrals en dones postmenopàusiques que ja en presentaven. També redueix les fractures de maluc en dones amb osteoporosi molt avançada i factors de risc, sobretot si ja presenten fractures vertebrals. En l'osteoporosi induïda per corticoides augmenta la densitat mineral òssia respecte al placebo, amb tendència a reduir les fractures. En cap de les indicacions anteriors s'ha comparat amb altres bifosfonats amb major experiència d'ús (etidronat, alendronat). La seguretat no sembla diferent a la d'altres bifosfonats, tot i que no disposem de dades comparatives directes concloents. La pauta no ofereix grans avantatges respecte d'altres bifosfonats comercialitzats i el preu és més car.

Tractament de l'osteoporosi postmenopàusica establerta: per a la reducció del risc de fractures vertebrals. Prevenció de l'osteoporosi en dones postmenopàusiques amb risc augmentat d'osteoporosi.
Per mantenir o augmentar la masa òssia en dones postmenopàusiques sotmeses a tractament sistèmic prolongat (més de tres mesos) amb dosis de corticoides > o igual a 7,5 mg/dia de prednisona o equivalent.
Tractament de la malaltia òssia de Paget.

Bifosfonat que es fixa a la hidroxiapatita òssia i inhibeix la resorció òssia dels osteoclasts. Es redueix el recanvi ossi mentre es manté l'activitat osteoblàstica i la mineralització òssia.

Osteoporosi: comprimit de 5 mg diaris per via oral.
Malaltia de Paget: comprimit de 30 mg diaris per via oral durant 2 mesos. Pot repetir-se el tractament, si fos necessari, amb la mateixa dosi i durada amb un interval d'almenys dos mesos sense tractament.
El comprimit s'ha d'empassar sencer, sense mastegar-lo i sense desfer-lo a la boca. S'ha de prendre de peu amb un vas d'aigua (> o igual 120 ml). Els pacients no poden estirar-se almenys durant 30 minuts després de prendre-se'l. El menjar afecta l'absorció del risedronat i s'ha de prendre almenys 30 minuts abans de la primera ingesta d'aliments o líquids diferents de l'aigua o almenys 2 hores després de qualsevol ingesta de menjar o líquid a qualsevol hora del dia i almenys 30 minuts abans d'anar al llit.

Hi ha diferents assaigs clínics sobre prevenció de fractures vertebrals i de maluc en dones postmenopàusiques on el risedronat va ser superior a placebo. No s'ha comparat amb cap altre bifosfonat. En pacients tractats amb corticoides (> o igual a 7,5 mg/dia de prednisona o equivalent) és més eficaç que el placebo a l'hora de mantenir o augmentar la densitat mineral òssia. En la malaltia òssia de Paget va ser superior a l'etidronat en la millora del dolor i remissió dels paràmetres bioquímics, amb una pauta més curta.

• Reaccions adverses: Les reaccions adverses més freqüents afecten el sistema digestiu: dispèpsia, dolor abdominal, restrenyiment, diarrea, flatulència, gastritis, nàusees, esofagitis, duodenitis, disfàgia, úlcera esofàgica, estenosi esofàgica i glossitis. També s'han descrit dolors osteomusculars, cefalees, prurigen i reduccions transitòries de les concentracions sèriques de calci i fòsfor. Rarament s'han comunicat proves anormals de funció hepàtica. Amb la dosi de 30 mg s'han descrit síndromes pseudogripals (10%), artràlgies (30%) i iritis, ocasionalment. La resta de reaccions adverses és superior amb aquesta dosi que amb la dosi de 5 mg.

• Contraindicacions: Hipersensibilitat al risedronat i excipients, hipocalcèmia (vegeu precaucions), insuficiència renal greu (aclariment < 30 ml/min), embaràs i lactància.

• Precaucions: Els aliments, líquids diferents de l'aigua i medicaments amb cations (calci, magnesi, ferro i alumini) poden interferir en l'absorció del risedronat (vegeu posologia). En pacients amb antecedents de trastorns esofàgics amb retard del trànsit o buidat (estenosi o acalàsia) i en pacients que no poden estar 30 minuts de peu després de prendre el fàrmac s'ha d'utilitzar amb precaució ja que l'experiència clínica és limitada. La hipocalcèmia i altres problemes del metabolisme ossi i mineral (disfunció paratiroïdal, hipovitaminosi D) s'han de tractar abans d'iniciar el tractament amb risedronat.

• Interaccions amb medicaments: El risedronat no es metabolitza i es fixa poc a les proteïnes. No s'han fet estudis específics d'interaccions amb medicaments, però no s'han vist interaccions clínicament rellevants en els assaigs clínics duts a terme (29% de pacients incloses amb aspirina i 37% amb AINE). Els aliments (incloent els líquids diferents de l'aigua) i els medicaments amb cations polivalents poden interferir en l'absorció del risedronat. La llet i els antiàcids amb magnesi, calci o alumini es fixen al risedronat i en disminueixen l'absorció (vegeu posologia i precaucions).

• Utilització en grups especials: No cal ajustar la dosi en ancians. No s'ha establert ni l'eficàcia ni la seguretat en nens i adolescents. No s'ha d'utilitzar en l'embaràs i la lactància.