Reavaluació de la Pioglitazona Núm. 9, Juliol 2008

• PDF del dictamen
• PDF de l'informe standard

Comparadors de referència: metformina o SU en monoteràpia; SU o altres ADO en combinació amb metformina o SU.

Lloc en la Terapèutica:

• Pioglitazona està indicada en monoteràpia oral en pacients amb DM2, particularment en pacients amb sobrepès, controlats inadequadament per la dieta i l'exercici per als quals la metformina no és apropiada per raó de contraindicacions o intolerància.
  Pioglitazona es troba també indicada en el tractament en combinació oral en pacients amb DM2 amb un control glucèmic inadequat independentment de la dosi màxima tolerada en monoteràpia oral amb metformina, sulfonilurea (SU) o insulina: en combinació amb metformina particularment en pacients amb sobrepès, en combinació amb una SU només en pacients que presenten intolerància a la metformina o per als quals la metformina està contraindicada, en combinació amb una insulina només en pacients que presenten intolerància a la metformina o per als quals la metformina està contraindicada. Pioglitazona està també indicada en triple teràpia oral en combinació amb metformina i una sulfonilurea, en pacients -particularment en aquells amb sobrepès- amb un control glucèmic inadequat tot i la doble teràpia oral.

RESUM DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL MEDICAMENT

• DADES D'EFICÀCIA

  Pioglitazona en monoteràpia és una opció eficaç, d'ús eventual en pacients amb contraindicació o intolerància a la metformina i antecedents d'hipoglucèmia per SU.
  En combinació amb metformina és una opció eficaç, d'ús eventual en pacients amb antecedents d'hipoglucèmia per SU quan han estat tractats amb la combinació metformina-SU. En combinació amb una SU és una opció eficaç en pacients amb contraindicació o intolerància a la metformina.
  Pioglitazona en combinació amb una insulina ha mostrat reduccions significatives de l'HbA1c en comparació amb insulina sola. No s'ha comparat amb la combinació d'altres ADO amb insulina.
  Pioglitazona, en triple teràpia oral en combinació amb metformina i una sulfonilurea, és eficaç en millorar el control glucèmic i en reduir les necessitats d'insulina. L'efecte és similar al de l'addició de rosiglitazona.

• DADES DE SEGURETAT

  Reaccions adverses:
  Actualment, han estat tractats més de 4.300 pacients amb pioglitazona en diversos estudis clínics. Un 59,7 % presenten algun efecte advers (57 % dels pacients amb placebo). Els principals efectes adversos tant sola com en combinació amb metformina o sulfonilurees són: edema, augment de greix subcutani i de pes, descens lleu d'hemoglobina, cefalea, alteracions de la visió. No s'ha observat una major incidència d'hipoglucèmia ni d'hepatotoxicitat. L'estudi Proactive -en pacients amb malaltia cardiovascular- va trobar una major incidència d'insuficiència cardíaca. A diferència de la rosiglitazona, de moment no s'ha associat a una major incidència d'infart agut de miocardi (IAM), mort cardiovascular o càncer. S'ha observat una disminució dels nivells de triglicèrids i un increment de l'HDL colesterol. No hi ha hagut efecte rellevant sobre el colesterol total o l'LDL. La possible associació a una major incidència de fractures òssies està actualment en estudi.

  Contraindicacions:
  En pacients amb hipersensibilitat al producte o excipients (lactosa o altres), amb cetoacidosi diabètica, amb insuficiència cardíaca o historial d'insuficiència cardíaca (grau I-IV de la New York Heart Association: NYHA), en pacients amb insuficiència hepàtica, en l'embaràs, lactància i en menors de 18 anys.

  Precaucions:
  Pioglitazona pot causar retenció de líquids, edema (per això es recomana no administrar-la concomitantment amb AINE) i augment de pes. Cal monitoritzar els enzims hepàtics cada 2 mesos durant el primer any de tractament: valors superiors a 2,5 vegades els normals contraindiquen el tractament. Cal monitoritzar els enzims hepàtics periòdicament segons criteri clínic: valors superiors a 3 vegades els normals contraindiquen el tractament Pot aparèixer una lleugera reducció de l'hemoglobina i de l'hematòcrit, possiblement relacionada amb l'hemodilució. Pioglitazona millora la sensibilitat a la insulina i això pot restablir l'ovulació en pacients que presenten anovulació, a les quals cal advertir del risc d'embaràs.

  Interaccions amb aliments i medicaments
  No interacciona amb digoxina, warfarina i metformina. Disminueix l'eficàcia dels anticonceptius orals. Hi ha poques dades d'interaccions amb medicaments.

Conclusió:

• Pioglitazona combinada amb SU en pacients amb contraindicació o intolerància a la MTF i en triple teràpia (MTF+SU+PIO) és l'opció més eficaç si es decideix evitar la insulinització en pacients obesos o en aquells que rebutgen la insulinització. Pioglitazona no és més eficaç que altres antidiabètics orals en monoteràpia ni en biteràpia quan es combina amb MTF o insulina.
  Pioglitazona pot produir edema, augment de greix subcutani i de pes, insuficiència cardíaca, fractures òssies, descens lleu d'hemoglobina, cefalea, artràlgia, hematúria, impotència, mareig, flatulències i alteracions de la visió. No s'ha observat una major incidència d'hipoglucèmia, hepatotoxicitat, IAM, mort cardiovascular o càncer.

• Aquesta avaluació ha estat revisada per la Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF) i per l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerques Mèdiques (AATRM). Per a la seva realització s'ha seguit el procediment normalitzat de treball del Comitè Mixt d'Avaluació de Nous Medicaments (CmENM) d'Andalusia, País Basc, Institut Català de la Salut, Aragó i Navarra.