Dictamen

Metformina-pioglitazona Núm. 2, juliol 2009

• PDF del dictamen
• PDF del informe estàndard

Comparadors de referència: Metformina/sulfonilurees, metformina/pioglitazona separadament

• Justificació:

  L’associació de metformina/pioglitazona (ME/PI) només disposa de dos estudis de farmacocinètica, de pocs pacients, amb l’objectiu de demostrar la seva equivalència terapèutica. La resta d’estudis s’han fet amb els dos principis actius separadament i amb dosis variables dels dos fàrmacs, segons les necessitats dels pacients. La metformina/pioglitazona s’associa a una major freqüència d’insuficiència cardíaca, augment de pes i edema, respecte de l’associació metformina/sulfonilurees, tot i que el control glucèmic és similar. En funció de la informació disponible, no sembla que l’associació ME/PI suposi un avenç terapèutic respecte a les alternatives disponibles.

• Lloc en la Terapèutica:

  La pioglitazona en combinació amb la metformina és una opció d'ús eventual en els pacients que compleixen tres condicions: mal control glucèmic en monoteràpia, antecedents d’hipoglucèmia per sulfonilurees quan han estat tractats amb la combinació metformina/sulfonilurees i ser pacients en qui es descarta associar insulina. Els antidiabètics orals s’han d’afegir a la dieta i l’exercici físic (que constitueixen la base del tractament de la DM2), a les mesures higienicodietètiques i als canvis d’estil de vida.

RESUM DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES FARMACOLÒGIQUES DEL MEDICAMENT

• INDICACIONS APROVADES

  Tractament de pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2), especialment de pacients amb excés de pes que no aconsegueixen un control glucèmic suficient després de rebre tractament amb la dosi màxima oral de ME en monoterapia.

• POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ

  La posologia habitual és d’un comprimit (850 mg de ME i 15 mg de PI) dues vegades al dia; administrat durant o després dels àpats. No s'han dut a terme estudis per determinar la dosi òptima de PI, per associar-la a ME. En la majoria dels assaigs clínics duts a terme es va administrar en forma de dosi diària de 30 mg o 45 mg.

• DADES D'EFICÀCIA

  L’evidència disponible sobre l’associació ME/PI consisteix en estudis de bioequivalència, i no es disposa d’estudis sobre ME/PI respecte d’altres associacions en dosis fixes, o sobre ME/PI respecte de l'administració separada d’altres antidiabètics orals. El tractament amb ME/PI no sembla més eficaç que ME/sulfonilurees, ni que ME/rosiglitazona, en la reducció dels valors d’hemoglobina glicosilada (HbA1c). 

• DADES DE SEGURETAT

  Reaccions adverses
  El tractament amb ME/PI produeix insuficiència cardíaca, augment de pes i edema, amb major freqüència que ME/sulfonilurees. A més, la PI presenta una major proporció de fractures en dones.

  Contraindicacions
  ME/PI està contraindicada en pacients amb hipersensibilitat a algun d'aquests dos fàrmacs; insuficiència cardíaca, hepàtica o respiratòria; malalties que puguin causar hipòxia tissular (xoc, infart de miocardi recent); alcoholisme; intoxicació alcohòlica; cetoacidosi diabètica; precoma diabètic; insuficiència renal (creatinina > 1,5 o filtració glomerular < 60 ml/min/1,73 m 2 ); i en la lactància.

  Precaucions
  Pacients que fan dejuni, o que tenen retenció de líquids, augment de pes, anèmia, trastorns oculars, intervenció quirúrgica programada, exploracions amb contrast iodat, síndrome de l’ovari poliquístic, osteoporosi.

  Interaccions amb aliments i medicaments
  El gemfibrozil i la rifampicina disminueixen la biodisponibilitat de la pioglitazona.

  Utilització en grups especials
  No es disposa de prou informació sobre la teratogènia de la pioglitazona. Per tant, la ME/PI no es recomana en dones gestants. Els dos fàrmacs passen a la llet materna, per la qual cosa no es recomana en dones lactants.
  

Especialitats	Lab.\preu
Competact 850/15 56 comprimits	Lilly // 59,88 €

Per a la realització d’aquesta avaluació s’ha seguit el procediment normalitzat de treball del Comitè Mixt d’Avaluació de Nous Medicaments (CmENM) d’Andalusia, Aragó, Navarra, País Basc i l'Institut Català de la Salut.

Bibliografia

Ficha técnica de Competact® (pioglitazona/metformina). Laboratorios Lilly. Disponible en URL: https://sinaem4.agemed.es/consaem/fichasTecnicas.do?metodo=detalleForm

Pioglitazone + metformine (Competacto). Rev Prescr 2007; 27(283): 332.

Pioglitazona/metformina. Diálogo Farm 2007; (6): 290-291.

Deeks ED, Scott LJ et al. Pioglitazone/Metformin. Drugs 2006; 66(14): 1.863-1.880.

Comité de Medicamentos de Uso Humano (CHMP). Informe Público Europeo de Evaluación (EPAR). Competact. EMEA H/C/655; (Rev. 3), 2007. Disponible en URL: http://www.emea.europa.eu/index/indexh1.htm. [consultado febrer 2009]

Einhorn D, Rendell M, Rosenzweig J, Egan JW, Mathisen AL, Schneider RL. Pioglitazone hydrochloride in combination with metformin in the treatment of type 2 diabetes mellitus: a randomized, placebo-controlled study. The Pioglitazone 027 Study Group. Clin Ther 2000 Dec; 22(12): 1.395-1.409.

Charbonnel B, Schernthaner G, Brunetti P, Matthews DR, Urquhart R, Tan MH et al. Long-term efficacy and tolerability of add-on pioglitazone therapy to failing monotherapy compared with addition of gliclazide or metformin in patients with type 2 diabetes. Diabetologia 2005; 48(6): 1.093-1.104.

Matthews DR, Charbonnel BH, Hanefeld M, Brunetti P, Schernthaner G. et al. Long-term therapy with addition of pioglitazone to metformin compared with the addition of gliclazide to metformin in patients with type 2 diabetes: a randomized, comparative study. Diabetes Metab Res Rev 2005; 21(2): 167-174.

Betteridge DJ et al. Long-term effects on lipids and lipoproteins of pioglitazone versus gliclazide addition to metformin and pioglitazone versus metformin addition to sulphonylurea in the treatment of type 2 diabetes. Diabetologia 2005; 48(12): 2.477-2.481.

Umpierrez G et al. Glimepiride versus pioglitazone combination therapy in subjects with type 2 diabetes inadequately controlled on metformin monotherapy: results of a randomized clinical trial. Curr Med Res Opin 2006; 22(4): 751-759.

Derosa G et al. Metformin-pioglitazone and metformin-rosiglitazone effects on non-conventional cardiovascular risk factors plasma level in type 2 diabetic patients with metabolic syndrome. J Clin Pharm Ther 2006; 31(4): 375-383.

Lincoff AM, Wolski K, Nicholls SJ, Nissen SE. Pioglitazone and risk of cardiovascular events in patients with type 2 diabetes mellitus: a meta-analysis of randomized trials. JAMA 2007; 298 (10): 1.180-1.188.

Ritchter B, Bandeira-Echtler E, Bergerhoff K, Clar C, Ebrahim SH. Pioglitazona para la diabetes mellitus tipo 2 (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, Número 2. Oxford: Update Software Ltd; 2008. Disponible en: http://www.update-software.com (Traducida de The Cochrane Library, Issue 2. Chichester, UK: John Wiely & Sons, Ltd; 2008). Consultado el 02-02-2009.

Petrazzi L, Grassi D, Polidoro L, D'Aurelio A, Croce G, Properzi G, Tiberti S, Desideri G, Ferri C. Cardiovascular risk and cardiometabolic protection: role of glitazones. J Nephrol 2008 Nov-Dec; 21(6): 826-835.

Khanderia U, Pop-Busui R, Eagle KA. Thiazolidinediones in type 2 diabetes: a cardiology perspective. Ann Pharmacother 2008 Oct; 42(10): 1.466-1.474.

Starner CI, Schafer JA, Heaton AH, Gleason PP. Rosiglitazone and pioglitazone utilization from January 2007 through May 2008 associated with five risk-warning events. J Manag Care Pharm 2008 Jul-Aug; 14(6): 523-531.

Betteridge DJ, DeFronzo RA, Chilton RJ. PROactive: time for a critical appraisal. Eur Heart J. 2008 Apr; 29(8): 969-983.

Lincoff AM, Wolski K, Nicholls SJ, Nissen SE. Pioglitazone and risk of cardiovascular events in patients with type 2 diabetes mellitus: a meta-analysis of randomized trials. JAMA 2007 Sep 12; 298(10): 1.180-1.188.

Nissen SE, Wolski K. Effect of rosiglitazone on the risk of myocardial infarction and death from cardiovascular causes. N Engl J Med 2007 Jun 14; 356(24): 2.457-2.471.

Nathan DM, Buse JB, Davidson MB, Ferrannini E, Holman RR, Sherwin R, et al. Medical management of hyperglycaemia in type 2 diabetes: A consensus algorithm for the initiation and adjustment of therapy. A consensus statement from the American Diabetes Association and the European Association for the Study of Diabetes. Diabetes Care 2008; 31(12): 173-175.

Nathan DM, Buse JB, Davidson MB, Ferrannini E, Holman RR, Sherwin R, et al. Management of hyperglycaemia in type 2 diabetes mellitus: a consensus algorithm for the initiation and adjustment of therapy. Update regarding the thiazolidinediones. Diabetologia 2008; 51(1): 8-11.

Ryden L, Standl E, Bartnik M, Van den Berghe G, Betteridge J, de Boer MJ, et al. Guidelines on diabetes, pre-diabetes, and cardiovascular diseases: executive summary. The Task Force on Diabetes and Cardiovascular Diseases of the European Society of Cardiology (ESC) and of the European Association for the Study of Diabetes (EASD). Eur Heart J 2007; 28(1): 88-136.

Goday A, Franch J, Mata M. Criterios de control y pautas de tratamiento combinado en la diabetes tipo 2. Actualización 2004. Med Clin (Barc) 2004; 123(5): 187-197.

National Collaborating Centre for Chronic Conditions. Type 2 diabetes: national clinical guideline for management in primary and secondary care (update). London: Royal College of Physicians; 2008. Disponible en URL: http://www.nice.org.uk/nicemedia/pdf/CG66diabetes fullguideline.pdf [consultado novembre 2008].