| Farmàcia | |
| Medicaments avaluats | [ Torneu a Farmàcia ] | |
| [
Informe estàndard
] |
||
|
Fàrmac avaluat: PIMECROLIMUS 1% Comparadors: Corticoides de potència baixa o moderada Avaluació*: No suposa un avenç terapèutic Data d'avaluació: novembre 2004 El Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments (CANM), després de realitzar l'estudi comparatiu de PIMECROLIMUS TÒPIC A L'1% enfront de les alternatives terapèutiques actualment disponibles per a les indicacions aprovades a l'Estat espanyol i segons l'anàlisi de l'evidència científica publicada fins a aquest moment, recomana:
|
||||
| ||||
|
El CANM resta obert a posteriors revisions si sorgeix nova evidència que ho faci necessari.
Teniu a la vostra disposició un informe més extens d'avaluació de PIMECROLIMUS TÒPIC A L'1% del qual s'ha extret aquest dictamen. El podeu demanar al coordinador de farmàcia del vostre Servei d'Atenció Primària. *Possibles avaluacions: - Important millora terapèutica - Modesta millora terapèutica - Ús eventual - No suposa un avenç terapèutic - No valorable: Investigació clínica disponible insuficient | ||||
|
RESUM DEL PIMECROLIMUS TÒPIC A L'1%
| ||||||||||||||
|
INDICACIONS APROVADES:
| ||||||||||||||
|
Tractament de pacients amb dermatitis atòpica, d’intensitat de lleugera a moderada, de 2 anys d’edat o més, per a: - Tractament a curt termini dels signes i símptomes de la DA. - Tractament intermitent a llarg termini per prevenir l’aparició de brots nous. | ||||||||||||||
|
MECANISME D'ACCIÓ:
| ||||||||||||||
|
El pimecròlimus és un fàrmac amb activitat antiinflamatòria i immunosupressora.
| ||||||||||||||
|
POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ:
| ||||||||||||||
|
No està autoritzat en menors de 2 anys. Cal aplicar una capa fina a la zona de pell afectada, cada 12 hores. El tractament ha de continuar fins que es produeixi un aclariment de la lesió, moment en què s’ha d’interrompre. Si al cap de 6 setmanes no s’observa cap millora o empitjora la malaltia, s’ha d’interrompre el tractament i considerar altres opcions terapèutiques. Es recomana que sigui utilitzat per professionals amb experiència en el tractament de la DA. | ||||||||||||||
|
DADES D'EFICÀCIA:
| ||||||||||||||
|
L’eficàcia de pimecròlimus tòpic s’ha avaluat en diversos assaigs clínics controlats, tant en nens com en adults, a curt i llarg termini. Les variables principals mesurades en aquests estudis són les reduccions observades en els paràmetres avaluadors següents, de la gravetat de la malaltia: avaluació global de l’investigador, Investigator Global Assessment (IGA); índex de severitat i superfície de l’èczema, Eczema Area Severity Index (EASI), així com la severitat del prurit, la valoració que fa el pacient o el cuidador sobre el control de la malaltia. La betametasona valerat al 0,1 % ha resultat ser més eficaç que el pimecròlimus a l’1 % (79 % vs. 47 %) a curt termini. Quan es compara amb placebo, el pimecròlimus ha demostrat ser més efectiu en tots els paràmetres a curt termini. A llarg termini, la seva utilització, en aparèixer els primers signes i símptomes de la malaltia, redueix significativament l’aparició de brots nous i la necessitat d’usar corticosteroides tòpics com a tractament de rescat. | ||||||||||||||
|
DADES DE SEGURETAT:
| ||||||||||||||
|
Reaccions adverses:
Les reaccions adverses més freqüents són les que apareixen en el lloc d’aplicació (cremor, irritació, prurit). Aquestes reaccions generalment es produeixen a l’inici del tractament, i són d’intensitat de lleu a moderada i de curta durada. El pimecròlimus no produeix atròfia de la pell. Es tracta d’un immunosupressor i en els diversos estudis s’ha descrit un increment d’infeccions, sobretot víriques. També s’ha de tenir en compte l’aparició de tumors en els animals d’experimentació, quan s’administra en dosis molt elevades. Contraindicacions i precaucions: No s’ha d’utilitzar el pimecròlimus en cas d’hipersensibilitat al producte o als seus excipients o a d’altres macrolactàmics. No s’ha d’utilitzar el pimecròlimus en cas d’infeccions víriques superficials. En cas de papil·lomes o berruges s’ha de considerar la interrupció del tractament si els pacients empitjoren o no responen a la teràpia convencional. En cas de limfadenopatia s’ha de considerar interrompre el tractament si se’n desconeix la causa o si hi ha sospita de mononucleosi infecciosa. No es recomana la utilització de pimecròlimus en pacients amb la síndrome de Netherton. El pimecròlimus no s’ha d’utilitzar concomitantment amb corticoides tòpics o altres antiinflamatoris tòpics, ja que no se n’ha estudiat l’ús conjunt. S’ha d’evitar l’exposició excessiva de la pell a la llum ultraviolada, incloent-hi la llum solar o el tractament amb psoralens i raigs UVA (PUVA), raigs ultraviolats A (UVA) o raigs ultraviolats B (UVB). Es recomana la utilització de filtres solars. | ||||||||||||||
|
ESPECIALITATS:
| ||||||||||||||
| ||||||||||||||
|
|||
| Sou a: Professionals » Farmàcia » Comitè d'avaluació de nous medicaments » Medicaments avaluats |