 | Farmàcia |
 | ||
 | Medicaments avaluats | [ Torneu a Farmàcia ] |
 | ||
| [ Informe estàndard ] |  |
|
|
|
Fàrmac avaluat: OXICODONA Comparador: Morfina d'alliberament controlat Qualificació*: No suposa un avenç terapèutic Data d'avaluació: juny de 2005 El Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments (CANM), després de realitzar l'estudi comparatiu de l'OXICODONA enfront de les alternatives terapèutiques actualment disponibles per a les indicacions aprovades a l'Estat espanyol i segons l'anàlisi de l'evidència científica publicada fins a aquest moment, recomana:
|
||||
| ||||
|
El CANM resta obert a posteriors revisions si sorgeix nova evidència que ho faci necessari.
Teniu a la vostra disposició un informe més extens d'avaluació de l'OXICODONA del qual s'ha extret aquest dictamen. El podeu demanar al coordinador de farmàcia del vostre Servei d'Atenció Primària. Aquesta avaluació ha estat revisada per la Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF) i per l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM). El Centro Andaluz de Información de Medicamentos (CADIME) i el Comité de Evaluación de Nuevos Medicamentos del País Vasco han realitzat conjuntament amb el CANM aquesta avaluació. *Possibles qualificacions: - Important millora terapèutica - Modesta millora terapèutica - Ús eventual - No suposa un avenç terapèutic - No valorable: investigació clínica disponible insuficient | ||||
|
RESUM DEL L'OXICODONA
| ||||||||||||||
|
INDICACIONS APROVADES:
| ||||||||||||||
|
Tractament del dolor greu.
| ||||||||||||||
|
MECANISME D'ACCIÓ:
| ||||||||||||||
|
L’oxicodona és un analgèsic opiaci d’alliberament controlat (AC). Té acció agonista pura sobre els receptors opiacis del cervell i de la medul·la espinal. L’efecte terapèutic és principalment analgèsic, ansiolític i sedant.
| ||||||||||||||
|
POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ:
| ||||||||||||||
|
Els comprimits s’han d’empassar sencers. No s’han de partir, mastegar ni triturar per tal d’evitar l’alliberament ràpid i, per tant, l’absorció d’una dosi potencialment fatal d’oxicodona. La dosi inicial usual és de 10 mg cada 12 hores (aquest és l’interval habitual). Si cal, es pot augmentar de 10 mg en 10 mg, que equivalen a 14 mg - 20 mg de morfina oral. La dosi s’ha de prescriure individualment. La dosi correcta és la que permet controlar el dolor i és ben tolerada durant 12 hores. En dolors oncològics, la dosi ha de poder suprimir el dolor, tenint en compte que sempre ha de ser una dosi tolerable. En dolors no oncològics, el tractament ha de ser breu i intermitent, per tal d’evitar el risc de dependència; en general, no són necessaris més de 160 mg/dia. Aquest medicament no es recomana en pacients de menys de 20 anys. | ||||||||||||||
|
DADES D'EFICÀCIA:
| ||||||||||||||
|
En el tractament del dolor crònic oncològic s’han publicat 5 assaigs clínics aleatoritzats que avaluen oxicodona amb morfina d’AC (4) o hidromorfona d’AC (1). No s’han trobat diferències significatives en l’efecte analgèsic ni en la quantitat d’analgèsics de rescat. No s’han localitzat assaigs clínics en pacients refractaris a morfina per qüestions d’eficàcia o tolerabilitat. En el dolor greu no oncològic (neuropatia diabètica, neuràlgia postherpètica, artrosi, cirurgia), oxicodona només s’ha comparat amb placebo i no amb morfina, amitriptilina o amb altres analgèsics de referència. | ||||||||||||||
|
DADES DE SEGURETAT:
| ||||||||||||||
|
•
Reaccions adverses:
Les reaccions adverses més freqüents són les nàusees i el restrenyiment. La incidència d’efectes adversos és similar entre oxicodona, morfina i hidromorfona. La suspensió sobtada del tractament o la presa d’un antagonista pot provocar una síndrome d’abstinència. • Contraindicacions: L’oxicodona està contraindicada en casos de depressió respiratòria, lesions cerebrals, ili paralític, abdomen agut, malaltia obstructiva respiratòria greu, asma bronquial greu, malaltia hepàtica aguda, entre d’altres. • Precaucions: Les habituals en els opiacis (psicosi tòxica, hipertensió intracranial, hipotensió, malalties biliars, pancreatitis, hipertròfia prostàtica, alcoholisme agut, malaltia hepàtica i renal crònica, etc.). Cal disminuir la dosi en pacients amb hipotiroïdisme, insuficiència renal o hepàtica (s’ha de començar amb un terç de la dosi habitual i allargar-ne l’interval). • Interaccions amb medicaments: Els depressors del sistema nerviós central (SNC) i els opiacis es potencien mútuament. | ||||||||||||||
|
ESPECIALITATS:
| ||||||||||||||
| ||||||||||||||
 |
|
||
|
